The taste of water

An article about the organoleptic water quality of Manresa

Taste, smell, color and turbidity of water form part of what we call: organoleptic characters of water, it is at say, those that can be perceived by the senses.

In view of this perception of rapid opinion for all consumers, a general opinion is created where we relate the organoleptic quality of water with the health quality. Although they are great indicators of the quality of water, it must be said that this relationship of perception and quality does not necessarily have to be tied together. The baggage that carries the water, from its point of origin until it reaches our taps is not the same for each population, and it is clear that each one will have its organoleptic character marked by its origin, route and content .

The necessary treatment for its purification and the important later section to follow up to the consumer faucet (distribution network, interior installations of the buildings, faucets …) are also of important mention for the possibility of possible organoleptic changes.

Water from the canal that supplies a large part of our towns, while enjoying a good quality with all The health guarantees, it suffers from some annual episodes where the values ​​of taste and smell take center stage, especially in the water of Manresa.

The benefit of having the Sèquia, which frees us from the salt areas of Sallent and Balsareny, and that allows us to enjoy a better quality of water, does not release us but other circumstances. The walk that makes the water of the Acequia, in the course of its way through the orchards of its surroundings and the arrival to the lake of the Needle where it is retained, causes that they form compounds that cause bad taste and smell to the ‘ Water, especially in the presence of algae shoots during seasonal periods. These substances, which are not harmful to health, give off a smell of wet ground that declines some consumers to their daily and continued use. Aigües de Manresa S.A. It has taken all the measures within its reach over the years to minimize these organoleptic impacts that have been repeated in these periods, but despite the efforts made, it is clear that, with the resources that are available, it can not be achieve a complete one resolution of these occasional effects.

Currently, the project for the renovation and expansion of treatment facilities at the Manresa Water Treatment Station is being worked on. The purpose is to renovate and adapt the new plant to today’s new technologies day.

The new techniques, the increase of resources, the efficiency, the performance, the dimension and everything that is associated with them New treatments should facilitate the ability to play with different alternatives that adapt to any circumstance, among them the ability to maintain a balanced relationship between organoleptic perception and a good quality of water.

Elisabet Berch, supervisor analyst at the Laboratori d’Aigües de Manresa

Le goût de l’eau

Un article sur la qualité de l’eau organoleptique de Manresa

Le goût, l’odeur, la couleur et la turbidité de l’eau font partie de ce que nous appelons: caractères organoleptiques de l’eau, il est à disons, ceux qui peuvent être perçus par les sens.

Compte tenu de cette perception de l’opinion rapide pour tous les consommateurs, une opinion générale est créée où nous relions la qualité organoleptique de l’eau avec la qualité de la santé. Bien qu’ils soient d’excellents indicateurs de la qualité de l’eau, il faut dire que cette relation de perception et de qualité ne doit pas nécessairement être liée. Le bagage qui transporte l’eau, de son point d’origine jusqu’à nos robinets, n’est pas le même pour chaque population, et il est clair que chacun aura son caractère organoleptique marqué par son origine, sa route et son contenu.

Le traitement nécessaire pour sa purification et la section ultérieure importante pour le suivi du robinet de consommation (réseau de distribution, installations intérieures des bâtiments, robinets …) sont également une mention importante pour la possibilité de ” Changements organoleptiques possibles.

L’eau du canal qui alimente une grande partie de nos villes, tout en bénéficiant d’une bonne qualité avec tous Les garanties de santé, il souffre de quelques épisodes annuels où les valeurs de goût et d’odeur occupent une place centrale, en particulier dans les eaux de Manresa.

L’avantage d’avoir la Sèquia, qui nous libère des zones salées de Sallent et Balsareny, et qui nous permet de profiter d’une meilleure qualité d’eau, ne nous libère pas mais d’autres circonstances. La marche pour l’eau du canal, au cours de son chemin à travers les jardins entourant le lac et l’arrivée de l’aiguille sur il y a retenu pour former des composés qui causent le mauvais goût et l’odeur de l’eau, en particulier en présence de pousses d’algues durant les périodes saisonnières. Ces substances, qui ne sont pas nocives pour la santé, dégagent une odeur de sol humide qui décourage certains consommateurs à leur utilisation quotidienne et continue. Aigües de Manresa S.A. a pris toutes les mesures à sa disposition au cours de ces années pour minimiser ces impacts organoleptique qui ont été répétées dans ces périodes, mais malgré les efforts des employés, il est clair que, avec les ressources dont vous disposez, vous ne pouvez pas atteindre un complet résolution de ces effets occasionnels.

Actuellement, le projet de rénovation et d’agrandissement des installations de traitement de la station de traitement des eaux de Manresa est en cours d’élaboration. Le but est de rénover et d’adapter la nouvelle usine aux nouvelles technologies d’aujourd’hui journée Les nouvelles techniques, l’augmentation des ressources, l’efficacité, la performance, la dimension et tout ce qui leur est associé.

De nouveaux traitements devraient faciliter la possibilité de jouer avec différentes alternatives qui s’adaptent à toutes les circonstances, parmi lesquelles la capacité de maintenir une relation équilibrée entre la perception organoleptique et une bonne qualité de l’eau.

Elisabet Berch, superviseur analyste au Laboratori d’Aigües de Manresa

El sabor del agua

Un artículo sobre la calidad organoléptica del agua de Manresa

Sabor, olor, color y turbidez del agua forman parte de lo que llamamos: caracteres organolépticos del agua, es decir, aquellos que pueden ser percibidos por los sentidos.

Ante esta percepción de rápido juicio para todos los consumidores, se crea una opinión general donde relacionamos la calidad organoléptica del agua con la calidad sanitaria. Aunque son unos grandes indicadores de la calidad del agua, cabe decir que, esta relación de percepción y calidad, no necesariamente deben ir ligadas. El bagaje que lleva el agua, desde su punto de origen hasta que llega a nuestras grifos no es el mismo para cada población, y es evidente que cada una llevará su carácter organoléptico marcado por su origen, recorrido y contenido .

El tratamiento necesario para su potabilización y el importante tramo posterior a seguir hasta el grifo del consumidor (red de distribución, instalaciones interiores de los edificios, grifos …) también son de importante mención por la posibilidad de eventuales cambios organolépticos.

El agua de la Sèquia que abastece gran parte de nuestras poblaciones, a pesar de disfrutar de una buena calidad con todas las garantías de salubridad, sufre de algunos episodios anuales donde los valores de gusto y el olor toman su protagonismo, especialmente en el agua de Manresa.

El beneficio de contar con la Sèquia, que nos libra de las zonas salinas de Sallent y Balsareny, y que nos permite disfrutar de una mejor calidad del agua, no nos libera pero otras circunstancias. El paseo que hace el agua de la Acequia, en el transcurso de su camino por los huertos de sus alrededores y la llegada en el lago de la Aguja donde queda retenida, hace que se formen compuestos que causan mal sabor y olor a la agua, sobre todo ante brotes de algas en periodos estacionales. Estas sustancias, que no son nocivas para la salud, desprenden un olor a tierra mojada que declina a algunos consumidores a su uso diario y continuado. Aguas de Manresa S.A. ha tomado todas las medidas a su alcance a lo largo de estos años para minimizar estos impactos organolépticos que se han ido repitiendo en estos periodos, pero a pesar de los esfuerzos empleados, queda patente que, con los recursos que se tienen, no se puede lograr una completa resolución de estos efectos ocasionales.

Actualmente, se está trabajando en el proyecto para la renovación y ampliación de las instalaciones de tratamiento de la Estación Potabilizadora de Manresa. La finalidad es renovar y adaptar la nueva planta a las nuevas tecnologías de hoy día.

Las nuevas técnicas, el aumento de recursos, la eficiencia, el rendimiento, la dimensión y todo lo que vaya asociado a nuevos tratamientos deben facilitar la capacidad de jugar con diferentes alternativas que se adapten a cualquier circunstancia, entre ellas la capacidad de mantener una equilibrada relación entre la percepción organoléptica y una buena calidad del agua.

Elisabet Berch, analista supervisora ​​del Laboratorio de Aguas de Manresa

El gust de l’aigua

Un article sobre la qualitat organolèptica de l’aigua de Manresa

Gust, olor, color i terbolesa de l’aigua formen part del que anomenem: caràcters organolèptics de l’aigua, és a
dir, aquells que poden ser percebuts pels sentits.

Davant d’aquesta percepció de ràpid parer per a tots els consumidors, es crea una opinió general on relacionem la qualitat organolèptica de l’aigua amb la qualitat sanitària. Tot i que són uns grans indicadors de la qualitat de l’aigua, val a dir que, aquesta relació de percepció i qualitat, no necessàriament han d’anar lligades. El bagatge que porta l’aigua, des del seu punt d’origen fins que arriba a les nostre aixetes no és el mateix per a cada població, i és evident  que cada una portarà el seu caràcter organolèptic marcat pel seu origen, recorregut i contingut.

El tractament necessari per la seva potabilització i l’important tram posterior a seguir fins a l’aixeta del consumidor (xarxa de distribució, instal·lacions interiors dels edificis, aixetes…) també són d’important esment per la possibilitat d’eventuals canvis organolèptics.

L’aigua de la sèquia que abasteix gran part de les nostres poblacions, tot i gaudir d’una bona qualitat amb totes
les garanties de salubritat, pateix d’alguns episodis anuals on els valors de gust i l’olor prenen el seu protagonisme, especialment en l’aigua de Manresa.

El benefici de comptar amb la Sèquia, que ens deslliura de les zones salines de Sallent i Balsareny, i que ens permet gaudir d’una millor qualitat de l’aigua, no ens allibera però d’altres circumstàncies. El passeig que fa l’aigua de la  Sèquia, en el decurs del seu camí pels horts dels seus voltants i l’arribada al llac de l’Agulla on queda retinguda, fa que es formin compostos que causen mal gust i olor a l’aigua, sobretot davant de brots d’algues en períodes estacionals. Aquestes substàncies, que no són nocives per la salut, desprenen una olor a terra mullada que declina a alguns consumidors al seu ús diari i continuat. Aigües de Manresa S.A. ha pres totes les mesures al seu abast al llarg d’aquests anys per minimitzar aquests impactes organolèptics que s’han anat repetint en aquests períodes, però tot i els esforços emprats, queda palès que, amb els recursos que es tenen, no es pot assolir una completa
resolució d’aquests efectes ocasionals.

Actualment , s’està treballant en el projecte per la renovació i ampliació de les instal·lacions de tractament de l’Estació Potabilitzadora de Manresa. La finalitat és renovar i adaptar la nova planta a les noves tecnologies d’avui
dia.

Les noves tècniques, l’augment de recursos, la eficiència, el rendiment, la dimensió i tot el que vagi associat als
nous tractaments han de facilitar la capacitat de jugar amb diferents alternatives que s’adaptin a qualsevol circumstància, entre elles la capacitat de mantenir una equilibrada relació entre la percepció organolèptica i una bona qualitat de l’aigua.

Elisabet Berch, analista supervisora del Laboratori d’Aigües de Manresa

Manresa se suma a la celebració del Dia Internacional dels Museus amb jornades de portes obertes i activitats diverses

La celebració tindrà lloc els dies 18, 19 i 20 de maig, i destaquen activitats com un itinerari de roques urbanes de la ciutat ofert pel Museu de Geologia; una experiència didàctica sobre el néixer, al Museu Comarcal; una taula rodona al centre històric; visites als tresors de la Seu i a la Coveta de Sant Ignasi; així com un roomescape i una festa tipus guateke al Museu de la Tècnica.

El divendres 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, celebració promoguda pel Consell Internacional dels Museus (ICOM) per sensibilitzar sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat. Els museus de Catalunya i de Manresa se sumen a la celebració obrint les seves portes i oferint activitats gratuïtes i per a tots els públics durant tot el cap de setmana.

A Manresa s’han programat visites guiades, jocs, conferències, taules rodones, festa i tastets. Tot un conjunt d’activitats per a tots els públics i gratuïtes (excepte indicació expressa) pensat per aprendre i compartir.

Activitats destacades

El Museu de Geologia ofereix una presentació i visita guiada amb una audioguia que han creat per a resseguir l’itinerari de les roques urbanes, sobre quins són els materials amb els quals s’han construït els edificis més singulars de la ciutat.

Per la seva banda, el Museu Comarcal de Manresa, a l’Espai Memòries, acull una interessant experiència didàctica i artística sobre la maternitat i el néixer a través d’un espai lúdic obert al públic familiar i general.

Així, mateix, el dissabte 19 de maig a la tarda, s’ha previst una taula rodona sobre memòria i història del carrer de Santa Llúcia conduïda per Francesc Comas, Montserrat Ribas i Conxita Parcerisas i oberta  a la participació de tothom. L’acte es durà a terme a la Sala gòtica de la Seu i a continuació es farà un recorregut guiat pel primer tram del carrer de Santa Llúcia que acabarà al Carrer del Balç amb una exposició de fotografies antigues i un tastet dolç.

Igualment, dissabte al matí, es podran veure a la Seu de Manresa els tresors de la col·lecció en una visita singular guiada pels Amics de la Seu i el Santuari de la Cova ofereix la visita a la Coveta i a l’espai renovat de l’antiga sagristia amb la projecció del documental sobre la vida de Sant Ignasi.

El Museu de la Tècnica ha preparat per diumenge dia 20 al matí una roomscape, destinada especialment al públic jove i familiar, per resoldre els enigmes deixats per un cintaire abans de la seva mort. I dissabte al vespre se celebrarà una festa a l’estil del antics guateques per tancar l’exposició “Del PTV al TDK. Com vivíem a Manresa entre els anys quaranta i noranta?”.

Totes aquestes activitats es poden dur a terme gràcies a la tasca i a la col·laboració de tots els equipaments museístics de la ciutat i a la participació activa d’institucions i entitats com ara els Amics de la Seu, la Fundació Cova Sant Ignasi-Manresa, el Parc de la Sèquia, el Bisbat de Vic i la Parròquia de Santa Maria de la Seu, La FUB, l’EPSEM-UPC, ManresaTurisme i el Sielu. També es compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Manresa disposa d’uns equipaments museístics de qualitat que vetllen per la preservació del patrimoni de la ciutat i treballen creant xarxes amb la ciutadania. En aquesta diada, els museus de la ciutat obren les seves portes amb diferents activitats per donar-se a conèixer i per establir aquestes connexions amb la comunitat, tot i que cal tenir clar que la seva tasca s’estén  al llarg de tot l’any. Enguany el Dia dels Museus coincideix amb l’Expo Bages, fet que s’espera que representi augmentar el ressò de les activitats proposades i, en definitiva, difondre encara més la tasca que fan els museus de la ciutat

Un lema per a la celebració a nivell internacional

Enguany, el DIM, que celebra ja la 41a edició, està dedicat al tema Museus hiperconnectats: nous enfocaments, nous públics, reconeixent les connexions que els museus estableixen amb la comunitat, amb ajut de les noves tecnologies, per arribar més enllà del seu públic habitual, atraient noves audiències i superant les limitacions d’espai i temps. Els museus participen del seu entorn immediat, treballen amb la comunitat local i desenvolupen projectes generant xarxes de col·laboració cada cop més àmplies.

Aquest lema és proposat per l’ICOM per a la celebració que té seguiment a tot el món. Cada cop són més els museus d’arreu que hi participen. El 2016 van ser més de 36.000 centres de 157 països diferents.

També, a tot Catalunya els museus se sumen a la celebració i ofereixen un ampli programa d’activitats obertes a tots els públics. Catalunya compta avui amb 113 museus registrats amb 114 extensions i 397 col·leccions obertes al públic, arribant a la xifra total de 624 equipaments museístics al país.

Els esdeveniments més atractius i populars del DIM són les jornades de portes obertes que els museus ofereixen de forma gratuïta als seus visitants, així com sobretot la celebració de la Nit dels Museus, que enguany se celebra el dissabte 19 de maig, i que és una iniciativa del Consell d’Europa durant la qual diversos museus del país obren les portes més enllà del seu horari habitual i passada la mitjanit amb una extensa programació d’activitats.

Activitats a Catalunya

Es pot consultar el programa d’activitats a Catalunya clicant AQUÍ


  Programa del Dia Internacional dels Museus
                                                            
                        
This is a test