Obres a dipòsits nous

Durant aquest passat 2017 s’han executat dues obres dins el recinte de Dipòsits Nous que han tingut impacte
en la zona i que són el preludi de la renovació de les instal·lacions de potabilització que s’ha previst fer en els propers anys.

Les actuacions han consistit en la millora de l’accés al parc de Can Font i a la “torre d’en Vinyes”, des del carrer Concòrdia, i la construcció d’un edifici industrial per a la ubicació dels additius emprats en els processos de
potabilització de l’aigua a la planta de Dipòsits Nous.

L’adequació del camí a Can Font annex a les instal·lacions d’Aigües de Manresa, ha previst el desplaçament fins a límit de finca de les instal·lacions de l’estació potabilitzadora, i l’anivellament i pavimentació del terreny per integrar-lo a l’activitat de l’empresa, cosa que permet que actualment se’n faci ús com a aparcament, però preveient el futur
desplaçament del magatzem fins a aquest a nova ubicació, quan l’obertura del futur carrer Concòrdia ho requereixi.

Alhora, ha permès integrar el recorregut del camí al Parc de Can Font des del carrer Concòrdia a l’entorn del parc, cosa que en millorarà les condicions d’accessibilitat.

“El projecte permetrà millorar molts dels processos actuals i millorar la qualitat de l’aigua”

Per altra banda, el projecte, i posterior obra, de l’edifici d’emmagatzematge de reactius, ha obeït a la voluntat de
donar resposta a dos requeriments bàsics per a la nostra planta: el primer era adequar el volum dels reactius al
cabal futur de la planta (dels 24.000  m3/dia de cabal tractat actualment als 36.000 m3/dia de cabal de disseny) i el
segon, era automatitzar els processos de dosificació de reactius per obtenir una quantitat més gran de dades que
permeten detectar, analitzar i corregir el procés en cas de necessitat amb més celeritat i seguretat i ubicar en un
únic punt els dipòsits d’emmagatzematge, cos a que afavoreix les tasques d’explotació, i alliberant espai que esdevindrà necessari per les futures obres d’ampliació.

A l’edifici s’han instal·lat els dipòsits dels reactius necessaris per a la potabilització de l’aigua, així com els elements complementaris per a la dosificació (analitzadors, bombes dosificadores, bombes de transvasament, …). S’hi afegeix la disponibilitat d’una zona per a la preparació i dosificació de reactius que, en un futur, la potabilització de l’aigua requereixi.

Les actuacions que seguiran, consistiran en la renovació, gairebé total, de la planta de tractament, per tal  d’actualitzar-la, tant pel que fa a la capacitat de tractament que es preveu necessària per al futur com per
aprofitar l’estat actual de les tecnologies, augmentar i millorar la qualitat de l’aigua tractada, pel que fa
als aspectes organolèptics. Es preveu que s’executin en tres fases, per la complexitat que suposa compatibilitzar l’execució de les obres amb l’operació de les instal·lacions.

Mireia Félix, cap de projectes i obres, i Ricard Tomàs, director d’operacions adjunt a gerència d’Aigües de Manresa

Nadal al Parc de la Sèquia

Com ja passa en les darreres edicions, el Parc de la Sèquia ha preparat tot un seguit d’activitats a l’entorn del Nadal, adreçades a diferents públics.

 

El dissabte 23 de desembre, a les 18.30h tindrà lloc el tradicional Concert Solidari de Nadal al Museu de la Tècnica de Manresa (carretera de Santpedor, 55) amb les corals Font del Fil, La Formiga de Castellbell i el Vilar, i un grup de l’Escola de Música de Navàs. En aquesta edició, tot i mantenir el suport a la parròquia de la Mercè, es recaptaran fons per al projecte de renovació de l’hospital de dia d’oncologia de la Fundació Althaia. El concert funcionarà a través de taquilla inversa.

 

I els dies 27, 28 i 29 de desembre, de 11 a 13h també al Museu de la Tècnica, si celebraran els tradicionals tallers de Nadal. Aquests tallers giren a l’entorn del Nadal i de la sostenibilitat, aprofitant materials que podem trobar a casa per fer-ne un altre ús. Els tallers estan pensats per a infants de 3 a 12 anys, han de venir acompanyats d’un adult i tenen un cost de 1’5€ per infant.

 

  • 27 de desembre: UN ARBRE MÀGIC. Muntarem un petit arbre que omplirà de màgia casa nostra.
  • 28 de desembre: TRENCACLOSQUES DE NADAL. Farem un puzle ben decorat i molt apropiat per aquestes dates
  • 29 de desembre: UN RECORD MOLT ESPECIAL. Una fotografia val més que mil paraules, per això farem un marc, que faci més especials aquests detalls.

Apadrinem la Sèquia

La Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, concretament el seu Centre de Documentació i Arxiu Històric i el Servei educatiu, conjuntament amb el Centre de Recursos Pedagògics del Bages estan impulsant el projecte “Apadrinem La Sèquia”, emmarcat en el programa del Departament d’Ensenyament: Apadrinem el nostre patrimoni. Aquest programa pretén fomentar el coneixement dels elements patrimonials de l’entorn amb una actitud participativa de la comunitat educativa.

El projecte “Apadrinem La Sèquia” es basa en la idea de l’apadrinament o adopció d’un element patrimonial de la Sèquia per part dels centres educatius, la qual cosa comporta donar-li valor i aprofundir en el seu coneixement des del punt de vista històric, cultural, artístic o natural. Alhora, es pretén que aquest coneixement sigui socialment rellevant, és a dir, que arribi a la pròpia comunitat i a l’entorn de l’escola.

La finalitat educativa de l’Apadrinem La Sèquia és la de fomentar la motivació de l’alumnat, com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, a partir d’un element prou conegut com és el canal de la Sèquia. El projecte permet el treball interdisciplinari des de diferents àrees curriculars i la utilització de diverses metodologies.

Aquest curs 17-18 s’han apuntat al projecte sis centres educatius del Bages, en concret l’escola Guillem de Balsareny; l’escola La Serreta i l’institut d’Auro de Santpedor; i l’escola St. Ignasi, l’escola Puigberenguer i la FEDAC de Manresa. Per treballar conjuntament, els mestres i professors dels centres educatius i tècnics del CRP del Bages i del Parc de la Sèquia participen en un seminari de coordinació. La voluntat del seminari és ser espai de trobada dels diferents centres educatius que intervenen en el projecte amb l’objectiu de compartir propostes d’activitats, facilitar recursos, intercanviar experiències i coordinar actuacions.

Treballar amb l’aigua

L’acreditació de competències professionals en el sector de l’aigua

En el sector de l’aigua se’ns va difícil trobar personal qualificat per ocupar les vacants en l’àmbit productiu, ja que fins fa poc no hi havia cap tipus de formació professional o cicles formatius específics per aquest sector. És per aquest motiu que molts dels professionals que avui en dia pertanyen a les nostres organitzacions han aconseguit la seva qualificació al llarg dels anys, en el mateix lloc de feina, però en la majoria dels casos sense que disposin d’una titulació adequada a la seva qualificació.

En relació aquesta mancança diferents sectors productius han iniciat processos d ’acreditacions de competències professionals. En el cas del sector de l’aigua, l’ASAC (agrupació dels serveis d’aigua de Catalunya) n’ha estat la promotora, iniciant un procés que permetrà als treballadors/es del cicle integral de l’aigua acreditar amb una situlació reglada les habilitats adquirides en els seus llocs de treball.

Aquest procediment d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides mitjançant l’experiència laboral o vies no formals de formació, permet a les persones que hi participen d’aconseguir una certificació que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un títol de formació professional o totes dues coses. Les especialitats en aquesta àrea seran :
muntatge i manteniment de xarxes d’aigua; operació d’estacions de tractament d’aigües i/o organització i control del muntatge i manteniment de xarxes i instal·lacions d’aigua i sanejament

El procediment com a tal té tres fases, la d’assessorament, on s’aconsella a l ’aspirant perquè tingui més possibilitats de superar la fase d’avaluació; la d’avaluació on l’aspirant pot demostrar les competències professionals per a les quals demana l ‘acreditació, ja sigui amb documentació, assistència a cursos, de forma escrita o pràctica ; i la de certificació on les persones que superen l’etapa d’avaluació, reben una certificació oficial per a cadascuna de les unitats en què hagin demostrat la seva competència professional. Aquest procediment permet demostrar que la persona capacitada per desenvolupar una activitat professional, en la qual ja té experiència, pot aconseguir una acreditació oficial.

Aigües de Manresa participa en aquesta convocatòria per partida doble, per una banda amb participants a la convocatòria per acreditar les seves competències professionals adquirides en el decurs de molts anys de treball a l’empresa i per l’altra amb dos tècnics que s’integraran en les comissions d’assessorament, avaluació i certificació.

Sergi Grau, estudi i suport tècnic i Montse Pujol, cap de procès de recursos humans d’Aigües de Manresa

La Transèquia arriba a la 34a edició el 4 de març de 2018

La prova esportiva més multitudinària de la Catalunya Central arribarà a la 34ª edició aquest proper mes de març, concretament el diumenge 4 de març de 2018.  Tot i que encara falta temps, des de l’organització ja s’hi ha començat a treballar per aconseguir els nivells de participació i sobretot, satisfacció dels darrers anys.

El llarg recorregut històric i la tradició en la que ja s’ha convertit aquesta festa esportiva, han fet de la Transèquia un punt de concentració d’amants de la natura, l’esport i l’oci a l’aire lliure que l’any passat va arribar a la impressionant xifra de 5.134 participants.

A mesura que s’acosti la data, ja s’aniran presentant i explicant les novetats per aquesta nova edició. Pels que no la conegueu, la Transèquia està dividida en quatre modalitats:  a peu, en bicicleta, en handbike i corrent. En totes les rutes hi trobem punts d’avituallament, i al punt de trobada final, on es reuneixen tots els participants també hi ha la miniTransèquia, un espai on els més petits, hagin o no participat a la caminada, podran gaudir d’espectacles, tallers, i un munt de coses més.

La gestió dels actius

Qui té cura de la xarxa perquè ens arribi aigua cada dia a les aixetes de casa?

L’usuari industrial o domèstic, quan obre una vàlvula o una aixeta per refrigerar una màquina o per dutxarse, vol que li surti aigua. Darrere d’aquesta acció quotidiana hi ha molta gent implicada que, des de la captació, fins al tractament, passant per la distribució i sanejament posterior, ha de funcionar. Per això, hi ha d’haver una bona gestió dels actius que componen aquest escenari.

Què s’entén per la gestió dels actius?

Es consideren actius tots els elements (canonades, bombes elevadores, dosificadores de reac;us, analitzadors en continu, pous de bombaments, dipòsits, etc.) que componen el cicle de l’aigua, i s’han de mantenir en bon estat per garantir l’aigua a les aixetes i que retorni sanejada cap al riu per al seu reaprofitament. Anys enrere, el concepte gestió d’actius no era l ’habitual , es considerava només manteniment dels actius, i aquest, com el cos de bombers, estava per “apagar els focs”, és a dir, reparar les avaries que anaven sortint, i poca cosa més. Actualment (i ens remuntem als anys
2000-2004), Aigües de Manresa aposta per tal de fer aquesta gestió dels actius en equilibri entre garantir el funcionament i el cost que suposa. Així va dotar l’equip de manteniment de l’època d’eines per poder fer prevenció d’aquests actius, un programa informàtic en què es registraven les avaries, així com fer un pla de manteniment preventiu. A la  vegada, tota aquesta informació ens
permetria, com així ha estat, avançar-nos en les inversions als llocs o actius més problemàtics.

Avui en dia l’equip de gestió d’actius està format per 31 persones, entre tècnics i operaris que, a banda de gestionar 7.074 actius i 27 xarxes de distribució, també conforma un equip disponible 24 hores al dia, 365 dies l’any, per resoldre les incidències que puguin sortir fora dels dies i horaris laborables.

Si ho mirem amb dades d’avaries i d’actuacions de caràcter preventiu, l’any 2016, a escala global, vam veure que es van efectuar:

– 7.949 actuacions de manteniment i preventives dels equips electro-mecànics;
– 1.768 actuacions de manteniment a la xarxa i escomeses.

Per tant, quan obriu l’aixeta i us en surti aigua recordeu que darrere hi ha un equip de professionals que vetllen perquè sempre sigui així, i en cas que no us en surti, no us desespereu i penseu que gairebé segur ja s’està treballant per reparar o millorar els actius abans esmentats.

Josep Mª Zaragoza, responsable de gestió d’actius d’Aigües de Manresa

Adhesió a l’aturada general del país

La Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia s’adhereix a la crida de la Taula per la Democràcia en relació a l’aturada general del país per la condemna de la violència exercida per les forces de seguretat en el referèndum de l’1 d’octubre.

Què és un SIG?

Una gran part de la xarxa d’aigua està enterrada, aquí és on entra en joc el SIG

Un SIG ( s i stema d’ informació geogràfica) o GIS, en les seves sigles en anglès (geographical information system), és un programa informàtic que treballa relacionant punts geogràfics amb dades.

Moltes de les aplicacions que consultem dia a dia amb el mòbil són SIG adaptats a diferents temàtiques, com, per exemple, Google Maps, que ens permet trobar llocs, guiar-nos fins a un destí, veure fotos del lloc, veure informació de restaurants, opinions, etc. En el nostre cas, la informació amb què treballem dins el SIG fa referència a elements d’una xarxa d’aigua potable o d’aigües residuals.

Quan cal reparar avaries o fer modificacions de la xarxa, com que gran part està enterrada, és necessari l’ús de plànols on està dibuixada. Fa uns quants anys la seva ubicació es trobava només en la memòria dels treballadors i a poc a poc es va anar traspassant a plànols de paper. Amb l’arribada dels programes de dibuix per ordinador, aquesta informació es va passar a format digital, i d’aquesta manera es simplificava l’obtenció d’informació.

“Actualment es treballa amb un programa de SIG que ens uneix la informació gràfica amb una base de dades i que permet consultar la xarxa actualitzada a temps real amb qualsevol dispositiu mòbil”

Des de el SIG, podem consultar moltes de les propietats dels elements que conformen una xarxa com, per exemple, quin és el material de l’element, les seves dimensions, l’any que es va instal·lar, la fondària on està situat, etc. També ens permet enllaçar documents produïts per la gestió del servei com els controls sanitaris o les inspeccions de càmera que es fan en el cas del clavegueram. A part d’això ,podem consultar dades d’altres programes enllaçats internament com el d’abonats, i així controlar el consum per zones, localitzar les incidències dels abonats i saber a quins abonats
afectaria el tall del servei en un determinat punt.

En els dispositius mòbils el programa ajuda els operaris sobre el terreny, indicant i localitzant les vàlvules que haurien de tancar per aïllar la zona de l’avaria, per afectar d’aquesta manera el mínim d’abonats possibles. Aquestes avaries, s’acaben relacionant amb els elements afectats i ens permeten analitzar al detall la quantitat d’avaries que es produeixen en diferents trams en un temps
determinat, i d’aquesta manera analitzar i valorar costos i afectacions.

Tota aquesta informació la podem visualitzar gràficament creuant totes les dades que adquirim dia a dia creant plànols temà6cs de les avaries, o de canonades instal·lades per anys, o de col·lectors residuals amb pendent o capacitat insuficient. Tota aquesta informació ens permet fer anàlisis i simulacions hidràuliques dels escenaris actuals o futuribles per a projectes urbanístics que mostren el comportament de la xarxa, i ajuden així a prendre les decisions que permetran oferir un millor servei a la ciutadania.

Albert Torres, sistemes informàtics d’Aigües de Manresa

L’autogestió de l’aigua

Gestionar la teva pròpia aigua no és habitual, normalment només has d’obrir l’aixeta o tibar la cadena. Però hi ha casos puntuals on t’has de fer responsable d’autogestionar-te-la.

Quan viatges en autocaravana t’adones de les implicacions de la teva vida diària: has de gestionar molt bé l’espai perquè en tens molt poc per viure (menjar, dormir, dutxar-te, cuinar), has de gestionar els teus residus, … i sobretot, una de les primeres coses de què ets conscient és de la gestió de l’aigua.

En una autocaravana has de tenir en compte de buidar cada cert temps les aigües grises, és a dir, l’aigua de rentar els plats, de la dutxa, de rentar-te les mans o de cuinar. Aquest buidat d’aigües haurà de ser més freqüent o menys en funció de la mida del dipòsit de què disposis, de la quantitat d’aigua que gastis o bé de quins líquids o residus vagin a parar a les aigües grises – no és el mateix l’aigua de rentar-se les mans que l’aigua de cuinar un bròquil, que a ple estiu i a temperatures altes, et deixarà una desagradable olor a tota la teva autocaravana-.

Per altra banda, també has de buidar les aigües negres, és a dir, les que generes anant al vàter. En aquest cas el dipòsit acostuma a ser força petit, per tant, hauràs de buidar-lo i netejar-lo tot sovint i també tenir en compte què hi va a parar. Només pot contenir aigua, excrements i orina. Oblideu-vos de fer-lo servir de paperera; no hi pot haver ni compreses, ni burilles, ni tovalloletes humides, o fins i tot, ni paper higiènic! Excepte que estigueu disposats a perdre una bona estona intentat desembussar el tub de buidat del dipòsit d’aigües negres.

Per últim, has de disposar d’aigua potable. Sovint tens un dipòsit de 100 litres o poc més, per tant, hauràs de racionalitzar el seu consum i utilitzar-la amb cura, sense malgastar-la i essent molt conscient de per què la necessites i quanta te’n queda al dipòsit. És molt freqüent el gest d’activar el display per veure el nivell que té el dipòsit d’aigua potable. I si no te’n queda o s’està acabant, hauràs de buscar un lloc on poder tornar omplir-lo amb aigua potable, que no és qualsevol lloc on hi hagi una aixeta o un rierol, no. Has de trobar algun lloc preparat per autocaravanes on puguis connectar la teva mànega per reomplir el dipòsit. Vol dir que prèviament algú ha potabilitzat l’aigua i l’ha portat fins allí on la necessites -una companyia d’aigües- i ha deixat el punt de connexió adient. Per tant, és tant o més important que t’hagin portat l’aigua potable on la necessites com que trobis aigua.

Com us he dit en una autocaravana disposes aproximadament de la quantitat d’aigua que l’organització de les Nacions Unides considera que cada persona necessita per viure, entre 50 i 100 litres d’aigua no contaminada diàriament. Però també, segons els seus informes es considera que per sota de 100 litres/persona i dia s’entra en risc higiènic. Per tant, això vol dir que en una autocaravana s’ha de racionalitzar l’ús de l’aigua però sense sobrepassar aquests límits d’higiene. Així mateix ho hem de fer a  casa de cadascú de nosaltres. Actualment a Manresa el consum diari d’aigua ha baixat a 117 litres/persona, quan fa 15 anys estàvem a 180 litres/persona. I això ja és bo, ja, perquè vol dir que ens hem conscienciat a fer-ne un ús més racional. Però també hem de ser conscients de no entrar en risc higiènic.

Per acabar aquest article estiuenc, us diria que si teniu la sort de passar les vacances al costat de l’aigua, gaudiu de tots els colors que us mostri l’aigua: el transparent del rierol de muntanya, el turquesa del llac, el blau del mar, … però sobretot, respecteu-la per tal que altres persones en puguin gaudir.

Anna Closes, responsable del Servei Educatiu del Parc de la Sèquia

Depuradores o fàbriques?

SMART-plant, un projecte europeu en el que hi participa Aigües de Manresa

La Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, a través d’Aigües de Manresa, facilita l’evolució de les tecnologies de depuració mitjançant la participació en el projecte europeu SMART-plant.

El projecte SMART-plant és un projecte europeu, en el marc del programa Horizon 2020, que explora la transformació de les depuradores d’aigua residual, en fàbriques de productes diversos, en el marc de l’economia circular. Aigües de Manresa hi participa juntament amb altres 25 partners, de 10 països diferents.

Horizon 2020 és el programa de recerca i innovació que implementa la Comissió Europea dins la iniciativa Europa 2020, amb l’objectiu de garantir la competitivitat global d’Europa, i disposa d’una dotació de, aproximadament, 80 bilions d’€, disponibles al llarg de 7 anys (2014 a 2020).

El projecte pretén demostrar i quantificar solucions eco-innovatives i energèticament eficients, en condicions reals, amb l’objectiu d’analitzar la viabilitat de renovar les plantes de tractament d’aigües residuals existents, desenvolupant l’aplicació de tecnologies de petjada de carboni baixa, fent possible la recuperació de materials que, d’altra manera, resulten perduts. La durada del projecte és de 4 anys, en el termini dels que s’utilitzen nou sistemes pilot, en set plantes municipals existents, funcionant durant més de 2 anys, en els que, operant en condicions reals, s’optimitzen els tractaments considerant la recuperació de recursos, l’eficiència energètica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Es recuperen fòsfor, biopolímers, i cel·lulosa, s’assaja i es valida la seva utilització en agricultura i indústria, i s’analitza l’acceptació d’aquests productes en els mercats potencials. La integració dels elements de recuperació en els sistemes a escala real, s’avaluaran en cada una de les instal·lacions, seguint el paradigma de recuperació de recursos per a les plantes de tractament d’aigües residuals, en el futur immediat, on s’implementin les solucions del projecte Smart-plant. L’economia circular i la sostenibilitat ambiental dels sistemes es demostrarà mitjançant avaluació del cicle de vida i anàlisis de costos, per provar el benefici global de les solucions plantejades. Es preveu desenvolupar un sistema de suport integrat a la decisió, per poder identificar les solucions òptimes en quant a les tecnologies i els recursos generats.

En concret, el treball que es desenvolupa a l’EDAR de Manresa consisteix en el muntatge i operació d’una planta pilot, dissenyada per a un cabal de 10 m3/d amb les finalitats següents:

  • Eliminació del fòsfor sense l’addició de reactius químics.
  • Obtenció d’estruvita, que és un fertilitzant ric en magnesi i fòsfor.
  • Obtenció d’una aigua rica en PHA (polihidroxialcanoat) que ha de servir com a base per a la producció de bioplàstics.
  • Optimització energètica del procés d’eliminació de nitrogen.

Com a benefici afegit, s’obtindrà una reducció d’emissions difuses a l’atmosfera.

El grup d’empreses i institucions participants en el projecte utilitza una frase que resumeix l’esperit del projecte: Turn to Golden the Brown side of water  (Convertir l’aigua bruta en or).

 

David Güell, cap de depuració i Ricard Tomàs, director d’operacions adjunt a gerència d’Aigües de Manresa

Xup Riera Viva inspecciona, un any més, l’aigua de la riera de Rajadell

El passat dissabte 10 de juny, en el marc del projecte “Xup Riera Viva”, el Parc de la Sèquia, amb col·laboració amb l’AVV del Xup, va guiar una inspecció a la riera de Rajadell amb la participació dels veïns del barri.

Una dotzena de veïns van fer la inspecció de la riera, majoritàriament persones que participaven per segona vegada a l’activitat que es realitza de forma anual. D’aquesta manera, el veïnat del Xup, s’estan fent seva la riera i, de mica en mica, s’està convertint en els inspectors d’aquest curs d’aigua.

L’activitat es va iniciar davant el local de l’AVV i es va caminar un kilòmetre riera amunt en direcció al Suanya, fins l’espai on es va fer la inspecció, indret que s’havia desbrossat la setmana abans, en el marc del “Taller de desbrossar i introducció a la gestió forestal de boscos de ribera”, on es va observar que hi havia menys deixalles que l’any anterior i que l’aigua era una mica tèrbola però no feia mala olor.

La inspecció va constar de l’anàlisi biològica de l’aigua i de l’anàlisi fisicoquímica. En l’anàlisi biològica es fa una observació dels macroinvertebrats que viuen a la riera. Se’n van observar de força espècies diferents, però la majora indicadores de no massa bona qualitat, com per exemple els cargols d’aigua, alguna larva d’efímera o els sabaters. Es van trobar dues espècies indicadores de bona qualitat, una larva de libèl·lula i un cranc de riu ibèric.

En l’anàlisi fisicoquímica de l’aigua es valoren alguns paràmetres indicadors. Es va observar que la riera de Rajadell tenia l’aigua tèrbola, amb una acidesa adequada com a aigua natural, no tenia nitrats, però tenia la duresa alta i molt poc oxigen dissolt, segurament degut a la poca quantitat d’aigua que circula per la riera. L’anàlisi fisicoquímica ens dóna idea de la qualitat de l’aigua en el moment d’agafar les mostres, però no ens indica l’estat de l’aigua al llarg de l’any.

Aquestes inspeccions serveixen perquè entre tots prenguem consciència de l’estat dels rius i rieres del nostre entorn. I, en el cas dels veïns i veïnes del Xup, perquè es sentin seva la riera, en puguin gaudir i en facin una millor conservació.

L’aigua de l’aixeta

L’any 2016, el laboratori d’Aigües de Manresa va analitzar 6.000 mostres associades al control de l’aigua de consum (un 47% del total de les mostres analitzades).

 

Les anàlisis de l’aigua contemplen totes les etapes de la potabilització de l’aigua, l’abans, el durant i el després. Aquestes mostres incloïen controls de,

 

  • Les captacions (aigües de pou i aigües superficials), comprovant-se la qualitat de l’aigua crua de l’aigua que es potabilitza.

 

  • Les ETAP o plantes potabilitzadores i els dipòsits capçalera, comprovant-se el seu funcionament i efectivitat en el procés de tractament i desinfecció de l’aigua, durant la seva potabilització, abans que aquesta sigui lliurada a la xarxa de consum.

 

  • L’aigua de consum a la xarxa, dipòsits i a l’aixeta del consumidor, quan ja està a disposició de l’usuari.

 

L’aigua, des del punt de vista sanitari, es considera com un aliment, requerint de l’anàlisi i control pròpies d’aquests. L’aigua és apta pel consum si s’acompleixen els criteris sanitaris que s’imposen al Reial Decret 140/2003 i, al “Pla de Vigilància i Controls Sanitaris de les Aigües de Consum Humà de Catalunya” publicat per la Generalitat de Catalunya.

 

Una de les funcions del laboratori és el control sanitari de l’aigua de consum. És a dir, l’avaluació respecte l’esmentada normativa de si l’aigua acompleix les condicions d’aigua apta pel consum, a partir de totes les anàlisis que efectua.

 

En l’actualitat, el laboratori d’Aigües de Manresa el composen 10 persones i, és capaç de determinar tots els paràmetres analítics que consten a l’esmentada normativa. Per tant, és autònom respecte la consecució dels resultats que es necessiten per avaluar la qualitat de l’aigua.

 

Després de l’entrada en vigor del Reial Decret 140/2003, el laboratori es va equipar amb cromatògrafs de gasos per poder determinar paràmetres orgànics. Des de llavors, s’han anat implantant paulatinament les tècniques d’anàlisi cromatogràfiques. Recentment, s’ha implementat un procediment per analitzar compostos odorífers, com és la “geosmina”, un compost no tòxic, però que a concentracions molt baixes pot donar a l’aigua gust i olor a terra.

 

L’objectiu principal del laboratori és participar en la millora contínua del servei de subministrament de l’aigua de consum, atenent a les seves dues funcions, l’anàlisi i el control sanitari.

 

Eva Corbella, cap del Laboratori d’Aigües de Manresa