Presentació de la revista ‘Eix. Cultura industrial, tècnica i científica’ a Manresa

L’acte tindrà lloc el proper dimarts 24 de juliol, a les 19.00 h, al passeig Pere III, davant de l’edifici del Casino

La revista Eix és una publicació conjunta del mNACTEC i el seu Sistema territorial que vol difondre el patrimoni i la cultura científica i tècnica de la societat industrial catalana

El proper dimarts 24 de juliol es farà a Manresa la presentació de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica. L’acte públic de presentació tindrà lloc a les 19.00 hores al passeig Pere III, davant de l’edifici del Casino, i comptarà amb la presència de la regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; el director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), Jaume Perarnau, i la directora del Museu de la Tècnica de Manresa, Alba Subirana.

Eix és una publicació semestral divulgativa que vol donar a conèixer i difondre el patrimoni i la cultura científica i tècnica de la societat industrial catalana. La revista està editada pel mNACTEC i el seu Sistema Territorial. El primer número de la revista va sortir publicat al maig del 2016.

La publicació tracta temes de patrimoni industrial i científic, turisme industrial, patrimoni industrial al món i es fa ressò de la tasca dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC. Eix té un to divulgatiu per arribar al públic general, oferint el contingut d’una manera planera, moderna i rigorosa.

La revista presenta un dossier central que tracta en profunditat un tema concret; articles sobre elements destacats del patrimoni industrial català, marques emblemàtiques o patrimoni desconegut; dobles pàgines fotogràfiques; col·laboracions i perspectives d’especialistes; entrevistes, i propostes d’escapades pel patrimoni industrial, entre d’altres.

 

Més informació

Web de la revista ‘Eix’

Les rareses de l’aigua

Per deformació professional, quan observo l’aigua, tot i la seva transparència, sempre hi veig un fotimer de molècules d’oxigen i hidrogen fent-ne de les seves.

El 70% del nostre planeta és aigua, però n’hi diem “Terra”. En trobem per tot arreu, però sobretot al mar (un 97%).  Per això l’aigua és bàsicament salada. Però també n’hi ha de dolça: als rius, al subsòl, als casquets polars. A casa
sempre en tenim de disponible, obrint ja sigui una aixeta o bé una ampolla comprada a la botiga: no sabem el que
tenim!

Es considera fonamental per a l’existència de la vida. No es coneix cap forma de vida que tingui lloc en la seva absència completa. En fem servir per a tot. En fem servir tanta que mai se’ns acudiria dir que l’aigua és rara.  Però n’és, i molt per sort. L’aigua és una molècula que està composta per un àtom d’oxigen i dos d’ hidrogen ( H2O ) i té unes característiques fisicoquímiques que la fan única. El comportament de la naturalesa de l’aigua i el gel no és el que hauria de ser, i gràcies a aquest fet ‒que l’aigua sigui rara‒ existim. En estat sòlid és menys densa que en fase líquida i per això el gel flota i no s’enfonsa. Si no fos així, el gel s’enfonsaria i el fred congelaria l’aigua superficial, que també s’enfonsaria, i arribaríem a un punt en què tot seria gel i no hi hauria gens d’aigua: adeu humanitat. L’any 1611, Galileu, arran d’aquest fet, va escriure el Discurs sobre els cossos que floten a l’aigua o s’hi mouen, en el qual va afirmar que l’aigua era dilatada o rarificada. Tots els líquids augmenten la densitat quan es refreden, però per sota
dels 4° el volum de l’aigua augmenta i, per tant, es redueix la seva densitat.

L’aigua és l´única substància que en condicions ambientals terrestres pot trobar-se en estat sòlid, líquid i gasós.
Encara que sigui una simple molècula, té un caràcter extremadament complex i anòmal a causa dels ponts  d’hidrogen, que són els enllaços que les uneixen. Com a gas, és un dels més lleugers que es coneixen; com a líquid,  és molt més dens del que caldria esperar; com a sòlid, és molt més lleuger del que tocaria en comparació amb el seu estat líquid.

L’aigua bull a 100°, però si seguís la lògica dels seus companys de la taula periòdica, hauria de bullir per sota els  80°… sota zero! Passa el mateix amb el seu punt de congelació: si es comportés com la resta del seu grup, hauria de gelar-se a uns 100° sota zero! L’aigua és el líquid amb la tensió superficial més gran després del mercuri.

Gràcies a aquest fenomen, els insectes poden passejar-hi tranquil·lament per sobre sense enfonsar-se i les gotes de la rosada, lliscar per les fulles dels arbres. És un lubricant excel·lent i alhora té un poder d’adherència insòlit. Hi  patines al damunt i al mateix temps és capaç d’enganxar amb molta força (prova de posar en contacte dues làmines de vidre molles i comprovaràs que costa molt de desenganxar-les).

L’aigua és un solvent universal, l’aigua… podria estar escrivint pàgines i més pàgines sobre les seves anomalies, però
acabaré amb una de les més desconegudes i alhora més curioses i recents: l’efecte Mpemba, que es pot resumir amb aquesta pregunta: per què l’aigua calenta, en determinats contexts, es congela abans que la freda? Aquest efecte, que aparentment entra en contradicció amb la vsica, ja l’havia detectat Aristòtil ara fa més de dos mil anys, però no va ser fins fa ben poc, el 1969, quan un estudiant de Tanzània, Erasto Mpemba, va fer aquesta pregunta al seu professor un dia a classe. Li va explicar que una mescla de gelat calent se li congelava abans que una de freda.

Va ser a partir d’aquesta anècdota que  l’estudiant i un altre professor van redactar un document tècnic sobre el
tema; un tema que, ara com ara, tot i  que hi ha moltes teories, encara no té una resposta consensuada. De fet, en un
article publicat l’any passat semblava que els “culpables” d’aquest efecte tornaven a ser els enllaços pont d’hidrogen.

En resum, doncs, es pot dir, col·loquialment, que l’aigua va a la seva; per sort.

David Güell, cap de depuració d’Aigües de Manresa

Relacionar-se implica transitar per l’inestable

L’aigua és vida. Una frase senzilla i concisa, motiu de més d’una campanya publicitària pel seu protagonisme. I què
me’n dieu de la vida? La vida és un regal. Vet aquí una altra frase també recorrent . Les dues esmenten conceptes que podem considerar instruments l’un de l’altre. La vida és un instrument que tenen les persones per desenvolupar-se al llarg d’un temps determinat. I l’aigua, és un dels recursos que més surt a les converses. És un bé escàs que sovint no ocupa el lloc que li correspon. Amb les persones passa el mateix.

És des d’aquesta perspectiva, que l’aigua i les persones com a recursos passen a ser motiu de la nostra cura i interès. És en aquest precís moment quan la nostra intencionalitat queda clarament manifesta. És el moment que en el que deixem l’aixeta oberta sense control o ens cuidem d’estimar i preservar el que tenim per poder augmentar les seves  possibilitats i desenvolupament. És el moment en el què adoptem el rol d’actors o de públic. De la mateixa manera  que no podem entendre la nostra supervivència sense la presencia de l’aigua, no podem percebre el sistema  empresarial sense les persones. Persones capaces de liderar, gestionar i assolir els objectius que la organització planteja. Digueu-me  si no, què pot fer un director de cinema sense guió ni actors? Res de res. El resultat està  sempre vinculat als nostres recursos.

Per a una empresa com Aigües de Manresa, tenir cura dels seus treballadors esdevé una realitat present i  integradora dels seus valors organitzatius. De fet, va ser així, a partir d’aquesta idea que va néixer aquest article i la meva col·laboració amb  l’empresa com a professional del coaching i la formació en l’entorn laboral. L’objectiu  d’Aigües de Manresa era portar a terme un projecte de transformació i desenvolupament per construir, des d’una  òptica integradora, un model relacional cap a la millora d’habilitats i competències on l’individu es fa responsable i creix.

Aquest projecte, passa per la integració en la cultura corporativa de la idea de que els objectius s’assoleixen amb els
processos de treball, però la qualitat en les relacions és el què n’assegura la permanència, fluïdesa i sostenibilitat. Un gran descobriment! Ens n’hem adonat de que els conflictes i les palanques de creixement les trobem molt sovint en  l’àrea de les relacions i no en les de la tasca en si. Gràcies a aquesta revelació, adquirim consciència de grup quan veiem que les nostres accions tenen un impacte dins el departament, però també en el company del costat o en el  nostre col · laborador. Un cop en som conscients ja no hi ha marxa enrere, només podem treballar cap el canvi.
Pas a pas, amb fermesa i confiança. Amb esforç i amb compromís. Amb alegria. I es quan ja ens trobem en
aquest nou paisatge, que les persones recuperen el protagonisme que es mereixen en favor de l’eficiència
vinculada al seu benestar. Treballadors feliços comporten sistemes feliços.

És per això, estimats lectors, que em  dedico a acompanyar a persones i empreses en etapes de canvi. El canvi és, com el conflicte, quelcom inherent a  l’ésser humà i a les organitzacions: està present en el nostre dia a dia. No el podem obviar,  però sí que podem decidir i escollir la nostra actitud envers aquest canvi, l’energia que li poso i l’estima amb el que el gestiono. Això sí que està al meu abast i a la teva mà. Vés per on! Igual que cada gota d’aigua es única, cada individu és una peça valuosa mereixedora de reconeixement dins l’engranatge organitzacional.

Raquel Aguilera, CEO d’Auctuson

Lliurament dels treballs de recerca sobre aigua al Centre de l’Aigua

El dilluns 4 de juny, es va fer entrega dels treballs de recerca que tenen l’aigua com a objecte d’estudi, al Centre de Documentació de Can Font. Aquest acte ha estat organitzat conjuntament entre el Centre de Recursos Pedagògics i el Centre de l’Aigua de Can Font i va ser presidit pel vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, Josep Alabern, Carles Llussà, per part del Centre de Recursos i la responsable i educadora del Centre de l’Aigua, Anna Closes.

Els treballs que estaran a disposició dels usuaris del Centre de Documentació de Can Font són els següents:

  • Què beuen els navarclins? Comparació d’aigües de Judith Carbonés Pérez i Helena Verge Mauri de l’Institut Gerbert d’Aurillac
  • Les aigües mineromedicinals i termals a Catalunya de la Marina Oliveras Pérez de l’Escola Diocesana
  • Estudi de la problemàtica de la riera de la Golarda  de Maria Fargas Costa i Aina Franco Roig de l’Institut Moianès
  • La vida en tres gotes d’aigua de l’Aleix Ferrer Vilaplana de la Joviat
  • Estudi comparatiu d’un ecosistema aquàtic abans i després d’Anna Toribio Bermúdez i Rekha Montserrat Pich Ollé de l’Institut Lluís de Peguera

 

El gust de l’aigua

Un article sobre la qualitat organolèptica de l’aigua de Manresa

Gust, olor, color i terbolesa de l’aigua formen part del que anomenem: caràcters organolèptics de l’aigua, és a
dir, aquells que poden ser percebuts pels sentits.

Davant d’aquesta percepció de ràpid parer per a tots els consumidors, es crea una opinió general on relacionem la qualitat organolèptica de l’aigua amb la qualitat sanitària. Tot i que són uns grans indicadors de la qualitat de l’aigua, val a dir que, aquesta relació de percepció i qualitat, no necessàriament han d’anar lligades. El bagatge que porta l’aigua, des del seu punt d’origen fins que arriba a les nostre aixetes no és el mateix per a cada població, i és evident  que cada una portarà el seu caràcter organolèptic marcat pel seu origen, recorregut i contingut.

El tractament necessari per la seva potabilització i l’important tram posterior a seguir fins a l’aixeta del consumidor (xarxa de distribució, instal·lacions interiors dels edificis, aixetes…) també són d’important esment per la possibilitat d’eventuals canvis organolèptics.

L’aigua de la sèquia que abasteix gran part de les nostres poblacions, tot i gaudir d’una bona qualitat amb totes
les garanties de salubritat, pateix d’alguns episodis anuals on els valors de gust i l’olor prenen el seu protagonisme, especialment en l’aigua de Manresa.

El benefici de comptar amb la Sèquia, que ens deslliura de les zones salines de Sallent i Balsareny, i que ens permet gaudir d’una millor qualitat de l’aigua, no ens allibera però d’altres circumstàncies. El passeig que fa l’aigua de la  Sèquia, en el decurs del seu camí pels horts dels seus voltants i l’arribada al llac de l’Agulla on queda retinguda, fa que es formin compostos que causen mal gust i olor a l’aigua, sobretot davant de brots d’algues en períodes estacionals. Aquestes substàncies, que no són nocives per la salut, desprenen una olor a terra mullada que declina a alguns consumidors al seu ús diari i continuat. Aigües de Manresa S.A. ha pres totes les mesures al seu abast al llarg d’aquests anys per minimitzar aquests impactes organolèptics que s’han anat repetint en aquests períodes, però tot i els esforços emprats, queda palès que, amb els recursos que es tenen, no es pot assolir una completa
resolució d’aquests efectes ocasionals.

Actualment , s’està treballant en el projecte per la renovació i ampliació de les instal·lacions de tractament de l’Estació Potabilitzadora de Manresa. La finalitat és renovar i adaptar la nova planta a les noves tecnologies d’avui
dia.

Les noves tècniques, l’augment de recursos, la eficiència, el rendiment, la dimensió i tot el que vagi associat als
nous tractaments han de facilitar la capacitat de jugar amb diferents alternatives que s’adaptin a qualsevol circumstància, entre elles la capacitat de mantenir una equilibrada relació entre la percepció organolèptica i una bona qualitat de l’aigua.

Elisabet Berch, analista supervisora del Laboratori d’Aigües de Manresa

Manresa se suma a la celebració del Dia Internacional dels Museus amb jornades de portes obertes i activitats diverses

La celebració tindrà lloc els dies 18, 19 i 20 de maig, i destaquen activitats com un itinerari de roques urbanes de la ciutat ofert pel Museu de Geologia; una experiència didàctica sobre el néixer, al Museu Comarcal; una taula rodona al centre històric; visites als tresors de la Seu i a la Coveta de Sant Ignasi; així com un roomescape i una festa tipus guateke al Museu de la Tècnica.

El divendres 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, celebració promoguda pel Consell Internacional dels Museus (ICOM) per sensibilitzar sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat. Els museus de Catalunya i de Manresa se sumen a la celebració obrint les seves portes i oferint activitats gratuïtes i per a tots els públics durant tot el cap de setmana.

A Manresa s’han programat visites guiades, jocs, conferències, taules rodones, festa i tastets. Tot un conjunt d’activitats per a tots els públics i gratuïtes (excepte indicació expressa) pensat per aprendre i compartir.

Activitats destacades

El Museu de Geologia ofereix una presentació i visita guiada amb una audioguia que han creat per a resseguir l’itinerari de les roques urbanes, sobre quins són els materials amb els quals s’han construït els edificis més singulars de la ciutat.

Per la seva banda, el Museu Comarcal de Manresa, a l’Espai Memòries, acull una interessant experiència didàctica i artística sobre la maternitat i el néixer a través d’un espai lúdic obert al públic familiar i general.

Així, mateix, el dissabte 19 de maig a la tarda, s’ha previst una taula rodona sobre memòria i història del carrer de Santa Llúcia conduïda per Francesc Comas, Montserrat Ribas i Conxita Parcerisas i oberta  a la participació de tothom. L’acte es durà a terme a la Sala gòtica de la Seu i a continuació es farà un recorregut guiat pel primer tram del carrer de Santa Llúcia que acabarà al Carrer del Balç amb una exposició de fotografies antigues i un tastet dolç.

Igualment, dissabte al matí, es podran veure a la Seu de Manresa els tresors de la col·lecció en una visita singular guiada pels Amics de la Seu i el Santuari de la Cova ofereix la visita a la Coveta i a l’espai renovat de l’antiga sagristia amb la projecció del documental sobre la vida de Sant Ignasi.

El Museu de la Tècnica ha preparat per diumenge dia 20 al matí una roomscape, destinada especialment al públic jove i familiar, per resoldre els enigmes deixats per un cintaire abans de la seva mort. I dissabte al vespre se celebrarà una festa a l’estil del antics guateques per tancar l’exposició “Del PTV al TDK. Com vivíem a Manresa entre els anys quaranta i noranta?”.

Totes aquestes activitats es poden dur a terme gràcies a la tasca i a la col·laboració de tots els equipaments museístics de la ciutat i a la participació activa d’institucions i entitats com ara els Amics de la Seu, la Fundació Cova Sant Ignasi-Manresa, el Parc de la Sèquia, el Bisbat de Vic i la Parròquia de Santa Maria de la Seu, La FUB, l’EPSEM-UPC, ManresaTurisme i el Sielu. També es compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Manresa disposa d’uns equipaments museístics de qualitat que vetllen per la preservació del patrimoni de la ciutat i treballen creant xarxes amb la ciutadania. En aquesta diada, els museus de la ciutat obren les seves portes amb diferents activitats per donar-se a conèixer i per establir aquestes connexions amb la comunitat, tot i que cal tenir clar que la seva tasca s’estén  al llarg de tot l’any. Enguany el Dia dels Museus coincideix amb l’Expo Bages, fet que s’espera que representi augmentar el ressò de les activitats proposades i, en definitiva, difondre encara més la tasca que fan els museus de la ciutat

Un lema per a la celebració a nivell internacional

Enguany, el DIM, que celebra ja la 41a edició, està dedicat al tema Museus hiperconnectats: nous enfocaments, nous públics, reconeixent les connexions que els museus estableixen amb la comunitat, amb ajut de les noves tecnologies, per arribar més enllà del seu públic habitual, atraient noves audiències i superant les limitacions d’espai i temps. Els museus participen del seu entorn immediat, treballen amb la comunitat local i desenvolupen projectes generant xarxes de col·laboració cada cop més àmplies.

Aquest lema és proposat per l’ICOM per a la celebració que té seguiment a tot el món. Cada cop són més els museus d’arreu que hi participen. El 2016 van ser més de 36.000 centres de 157 països diferents.

També, a tot Catalunya els museus se sumen a la celebració i ofereixen un ampli programa d’activitats obertes a tots els públics. Catalunya compta avui amb 113 museus registrats amb 114 extensions i 397 col·leccions obertes al públic, arribant a la xifra total de 624 equipaments museístics al país.

Els esdeveniments més atractius i populars del DIM són les jornades de portes obertes que els museus ofereixen de forma gratuïta als seus visitants, així com sobretot la celebració de la Nit dels Museus, que enguany se celebra el dissabte 19 de maig, i que és una iniciativa del Consell d’Europa durant la qual diversos museus del país obren les portes més enllà del seu horari habitual i passada la mitjanit amb una extensa programació d’activitats.

Activitats a Catalunya

Es pot consultar el programa d’activitats a Catalunya clicant AQUÍ


  Programa del Dia Internacional dels Museus
                                                                                            

Èxit en la primera convocatòria CITO a Manresa

Dissabte passat, va tenir lloc al Parc de Can Font, la primera trobada CITO (Cache In Trash Out). Els CITO són una iniciativa mediambiental practicada per la comunitat de geocaching des del 2002, i que han ajudat a preservar la bellesa natural de llocs relacionats amb geoamagatalls.

En aquesta ocasió 35 persones es van reunir per netejar el Parc de Can Font, i a part de l’activitat de neteja, van poder gaudir d’un esmorzar, de la visita a l’Ermita de Can Font, i de fer activitats per als infants que també hi van anar, relacionades amb el Parc i el bosc de l’entorn.  També es va donar als assistens xapes de l’esdeveniment.

Els organitzadors, que van ser el Parc de la Sèquia a través del Centre de l’Aigua de Can Font i els geocachers beeding, Moriarty, Aura_, rrp1963, josepsar. A part de la satisfacció en l’èxit de convocatòria, també han destacat la procedència dels participants, majoritàriament del Bages, però molt destacable la presència de participants de les comarques de Girona, i de les comarques de Barcelona.

El clavegueram

Una xarxa amagada sota els nostres peus imprescindible per al nostre dia a dia

L’aigua, com l’oxigen, és un dels elements del tot imprescindible per a la vida en el nostre planeta. L’ús de l’aigua per part de l’home comprèn l’anomenat cicle integral de l’aigua, que consisteix en la seva captació, la seva potabilització distribució i, seguidament, la recollida i conducció de l’aigua usada i finalment la seva depuració abans de retornar-la a la natura.

El clavegueram és la infraestructura que, dins aquest cicle integral, té la funció de recollida i conducció de les aigües,  tant domèstiques com industrials, des del punt de recollida dels nuclis urbans fins a les instal·lacions de depuració. A més a més, en els nuclis urbans el clavegueram també té la funció de recollir i drenar les aigües pluvials dels carrers fins als torrents i rius naturals.

Com funciona la xarxa?

La recollida de pluvials pot ser en una xarxa independent de la de residuals, i llavors diem que el clavegueram és de  xarxa separativa. En cas contrari, l’anomenem de xarxa unitària.

La forma de les xarxes de clavegueram s’assembla moltíssim a l’entramat de venes del cos humà, o a les arrels d’un arbre : comença amb conductes de mida molt reduïda (entre 20 i 30 cm de diàmetre) a les parts altes dels nuclis  urbans i, a mesura que es va unint amb les dels altres carrers i avingudes, les dimensions d’aquests conductes van sent més i més grans fins a esdevenir veritables torrents soterrats per on fins i tot hi podrien circular vehicles.

“L’evolució tecnològica ha facilitat les reparacions de la xarxa, fent que moltes vegades no intercedeixin en el nostre dia a dia”

La gestió del clavegueram comporta diverses tasques, algunes veritablement complicades però també apassionants, com, per exemple la inspecció amb robots “tot terreny” que circulen i filmen l’interior dels conductes i galeries, en les quals per les seves petites dimensions no és possible fer una inspecció directa visual per part dels tècnics. Així, aquests robots poden comprovar l’estat dels diferents punts de la xarxa : si el conducte està embussat, si està trencat, si té fuites…

L’evolució tecnològica dels robots ha canviat també la manera de reparar i mantenir la xarxa. Com que sovint el  clavegueram va per dins la calçada, les obres de reparació afecten de manera important la circulació de persones i vehicles. Avui en dia determinades reparacions es poden fer amb aquestes màquines sense haver d’excavar els carrers. Els robots poden tallar les arrels dels arbres que intercepten la xarxa i provoquen embussos; també poden reparar esquerdes o revestir interiorment els conductes per impermeabilitzar-los.

Ep! Compte amb les tovalloletes!

Les tovalloletes d’un sol ús s’han convertit en una veritable plaga per al clavegueram, ja que la seva degradació és molt lenta i provoquen embussos importants a la xarxa.

Així que quan en facis servir pensa a llençar-les al rebuig i no al desguàs del sanitari. La teva acció serà beneficiosa per al funcionament del clavegueram.

Fredi Puig, director tècnic d’Aigües de Manresa

El Museu de la Tècnica i la UBIC Manresa engeguen la campanya Aparadors de Museu

Amb motiu que al Museu de la Tècnica de Manresa es porta a terme l’exposició  temporal Del PTV al TDK. Com vivíem a Manresa entre els anys quaranta i els anys noranta? el comerç manresà s’hi adhereix per fer-ne difusió als seus aparadors, mitjançant una nova promoció, que hem anomenat APARADORS DE MUSEU, tenint en compte que del 19 al 25 de març es porta a terme la II edició de la Setmana del Comerç.

Durant més de dues setmanes, les trenta-cinc botigues manresanes adherides a la campanya redissenyaran els seus aparadors per incloure-hi una peça única i original del fons del Museu de la Tècnica de Manresa. Les peces han estat escollides per que ressaltin entre els productes que normalment s’hi exhibeixen.

Una associació amb història

L’associació de propietaris plomistes de les Aigües Potables de Manresa

L’Associació de propietaris Plomistes de les Aigües Potables de Manresa, és una associació sense ànim de lucre, que té el seu origen en la transformació de la forma de gestió del servei d’abastament d’aigua potable a la ciutat de Manresa. Fins el 1981 es gestionava en règim d’autorització municipal, mitjançant la Junta d’Aigües Potables de Manresa, i a partir d’aquest any, i un cop municipalitzat el servei, i creada l’empresa municipal Aigües de Manresa, S.A., en règim de gestió directa.

Aquesta associació es crea amb l’objectiu de defensar els drets i interessos dels propietaris plomistes dins l’empresa municipal, d’acord amb la Llei d’Associacions del 1964, i disposicions complementàries.

Cal assenyalar que l’empresa municipal va ser creada amb l’aportació dels actius i passius de la Junta d’Aigües Potables, en la que els propietaris plomistes eren els “hereus” dels iniciadors del subministrament d’aigua a la ciutat, i que, a partir del 1861 van afrontar les primeres inversions mitjançant la venda de títols de plomes *.

L’assemblea constituent va tenir lloc el dia 23 de desembre de 1981 i, l’acte fundacional, en el que es van aprovar els estatuts, el 8 d’octubre de 1982. Els estatuts van ser inscrits al registre d’associacions de la Generalitat, amb data 3 de febrer de 1983.

La comissió fundacional estava integrada pels senyors: Ramon Busquet i Guixé, Francesc Domènec i Bartra, Maurici Espinal i Batlles, Jaume Masana i Naudi, Josep Sauret i Bosch i Maurici Serramalera i Pinós.

A més de la finalitat esmentada, en els estatuts de l’associació, hi consten les finalitats de: tenir cura de la correcta emissió de títols als propietaris plomistes, a partir dels emesos per l’antiga Junta d’Aigües Potables; la confecció i manteniment del registre dels propietaris plomistes, d’acord amb els traspassos i amortitzacions que es produeixin; proposar, per al seu nomenament, un representant al Consell d’Administració d’Aigües de Manresa; i, finalment, la col·laboració amb aquesta, en la solució dels assumptes que tinguin relació amb el servei d’abastament d’aigua potable, en general, a la ciutat de Manresa.

Actualment, integren l’associació, 741 plomistes, que disposen d’un total de 1.032,5 plomes d’aigua (2.065 títols de ½ ploma), de les que 155,75 corresponen a subministrament per aforament, 489 aplicades a comptador i 387,75 sense ús.

Aquesta associació, des de la seva creació, celebra assemblea general amb una periodicitat anual. Disposa d’un apartat en el web d’Aigües de Manresa on hi figura aquella documentació que pot presentar interès general.

http://www.aiguesmanresa.cat/nivells/contingut/titular/associacio-propietaris-plomistes

*Una ploma manresana equival a un cabal de 2.468 litres diaris d’aigua

Ricard Tomàs, Director d’operacions, adjunt a gerència de l’empresa Aigües de Manresa

L’Obra Social ”la Caixa” col·labora amb la Fundació en la difusió de la ciència i la tècnica entre els infants

L’entitat dona suport al projecte de creació d’un espai per als infants al Museu de la Tècnica adreçat als alumnes d’Educació Infantil i al públic familiar.

Aquesta col·laboració s’emmarca en les actuacions d’Obra Social que impulsa directament la xarxa financera de CaixaBank a la Catalunya Central per donar resposta a les necessitats del seu entorn més immediat.

La directora d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Manresa, Beatriu Dorado, i el vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, Josep Alabern, han anunciat avui la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa” per a la creació d’un racó dels infants al Museu de la Tècnica de Manresa.

L’objectiu d’aquest espai, que s’anomenarà Tècnica 3_6, serà apropar la tècnica als nens i nenes més petits tot facilitant que mentre es diverteixen es facin preguntes sobre com funcionen les coses, reflexionin i resolguin reptes. Els infants, acompanyats d’un adult, tindran accés a diferents propostes amb contingut de caràcter tècnic i tecnològic de lliure elecció. El racó dels infants es dedicarà al públic familiar durant el cap de setmana (nens de fins a 6 anys acompanyats d’algun familiar) i als alumnes d’educació infantil, entre setmana.

La col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” permetrà començar amb tres activitats: els panells experimentals, la transmissió del moviment i l’arc de mig punt i la volta de canó.

L’objectiu de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia és que el nou racó dels infants del Museu de la Tècnica esdevingui un espai de referència no només a la ciutat sinó també a la Catalunya Central.

L’Obra Social ”la Caixa” ha destinat una ajuda de/d’ 5.000 euros a aquesta col·laboració, que s’emmarca en les actuacions que impulsa directament la xarxa financera de CaixaBank a Manresa per donar resposta a les necessitats del seu entorn més immediat.

A través d’aquestes iniciatives, i gràcies a la confiança que dipositen els clients de CaixaBank a l’entitat, l’Obra Social fa patent el seu compromís amb la Catalunya Central.

Obra Social: 510 milions de pressupost

El compromís de l’Obra Social ”la Caixa” amb les necessitats de la societat en la qual duu a terme la seva activitat financera i amb el benestar de les persones, un dels seus trets més definitoris des del seu naixement el 1904, continua sent més vigent que mai. L’entitat treballa amb un objectiu ineludible: contribuir a la construcció d’una societat millor i més justa, donant oportunitats a les persones que més ho necessiten.

D’acord amb aquests principis i objectius, l’entitat manté el 2018 la mateixa voluntat de consolidar i intensificar la tasca de l’Obra Social. Això es tradueix en un augment del seu pressupost fins a assolir els 520 milions d’euros, davant dels 510 de l’any anterior. La inversió s’enfoca prioritàriament al desenvolupament de programes socials amb vocació transformadora. La lluita contra la pobresa infantil, el foment de l’ocupació entre col·lectius vulnerables, l’envelliment actiu i saludable de la gent gran i l’atenció a les persones amb malalties avançades continuen sent les línies prioritàries de treball. L’aposta per la recerca i el coneixement, com també el suport a la cultura, són també signes d’identitat de la institució.

El Museu de la Tècnica de Manresa aconsegueix el distintiu “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”

Amb l’objectiu de crear un distintiu de compromís per la sostenibilitat turística a partir de la “Certificació Biosphere” i fomentar les bones pràctiques en gestió sostenible de les empreses turístiques i serveis el seu reconeixement a través del distintiu, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç han impulsat el distintiu de “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”.  Un reconeixement, que aquest matí, han recollit 245 empreses i serveis de la demarcació. Entre les quals s’hi troba el Museu de la Tècnica de Manresa.

El “Compromís per a la Sostenibilitat Biosphere” vol estendre la cultura de la sostenibilitat turística a les empreses i serveis turístics de les comarques de Barcelona. Es tracta d’un programa desenvolupat per la Diputació de Barcelona, amb el suport de l’Institut de Turisme Responsable (ITR), que té com a principal finalitat implementar una gestió més sostenible en tots els agents d’una destinació turística. El desplegament i implantació territorial del programa s’articula amb la Cambra de Comerç de Barcelona,  com a entitat representativa del sector empresarial de les comarques de Barcelona i amb una gran implantació territorial, i els 11 ens de gestió turística comarcals en conveni amb la Diputació de Barcelona.

D’aquesta manera, la Diputació de Barcelona ha impulsat, juntament amb l’Institut de Turisme Responsable i la cambra de Comerç de Barcelona, una metodologia per garantir la qualitat i sostenibilitat dels serveis turístics d’una destinació, públics i privats. Una metodologia que permet adquirir unes habilitats suficients per a la gestió sostenible d’aquests serveis turístics, en estreta relació amb els diferents serveis turístics de la Destinació. Com a resultat d’aquesta implantació voluntària, els serveis turístics que hi participen obtenen el distintiu  de “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”, anualment renovable.

Amb aquesta metodologia la Diputació de Barcelona disposa de la “Certificació Biosphere” a través de les seves marques turístiques i , a partir d’ara, els serveis turístics i les empreses poden involucrar-se amb la seva sostenibilitat a través del “Compromís Biosphere”.

L’any 2017, l’Institut de Turisme Responsable, un organisme vinculat a la UNESCO i soci de l’Organització Mundial del Turisme i del Global Sustainable Tourism Council, va atorgar a la Diputació de Barcelona i les tres  marques turístiques de la demarcació –“Costa Barcelona”, “Paisatges Barcelona” i “Pirineus Barcelona”, la certificació Biosphere com a destinació turística sostenible, una certificació pionera, basada en els 17 objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides integrats en l’Agenda 2030.