El clavegueram

Una xarxa amagada sota els nostres peus imprescindible per al nostre dia a dia

L’aigua, com l’oxigen, és un dels elements del tot imprescindible per a la vida en el nostre planeta. L’ús de l’aigua per part de l’home comprèn l’anomenat cicle integral de l’aigua, que consisteix en la seva captació, la seva potabilització distribució i, seguidament, la recollida i conducció de l’aigua usada i finalment la seva depuració abans de retornar-la a la natura.

El clavegueram és la infraestructura que, dins aquest cicle integral, té la funció de recollida i conducció de les aigües,  tant domèstiques com industrials, des del punt de recollida dels nuclis urbans fins a les instal·lacions de depuració. A més a més, en els nuclis urbans el clavegueram també té la funció de recollir i drenar les aigües pluvials dels carrers fins als torrents i rius naturals.

Com funciona la xarxa?

La recollida de pluvials pot ser en una xarxa independent de la de residuals, i llavors diem que el clavegueram és de  xarxa separativa. En cas contrari, l’anomenem de xarxa unitària.

La forma de les xarxes de clavegueram s’assembla moltíssim a l’entramat de venes del cos humà, o a les arrels d’un arbre : comença amb conductes de mida molt reduïda (entre 20 i 30 cm de diàmetre) a les parts altes dels nuclis  urbans i, a mesura que es va unint amb les dels altres carrers i avingudes, les dimensions d’aquests conductes van sent més i més grans fins a esdevenir veritables torrents soterrats per on fins i tot hi podrien circular vehicles.

“L’evolució tecnològica ha facilitat les reparacions de la xarxa, fent que moltes vegades no intercedeixin en el nostre dia a dia”

La gestió del clavegueram comporta diverses tasques, algunes veritablement complicades però també apassionants, com, per exemple la inspecció amb robots “tot terreny” que circulen i filmen l’interior dels conductes i galeries, en les quals per les seves petites dimensions no és possible fer una inspecció directa visual per part dels tècnics. Així, aquests robots poden comprovar l’estat dels diferents punts de la xarxa : si el conducte està embussat, si està trencat, si té fuites…

L’evolució tecnològica dels robots ha canviat també la manera de reparar i mantenir la xarxa. Com que sovint el  clavegueram va per dins la calçada, les obres de reparació afecten de manera important la circulació de persones i vehicles. Avui en dia determinades reparacions es poden fer amb aquestes màquines sense haver d’excavar els carrers. Els robots poden tallar les arrels dels arbres que intercepten la xarxa i provoquen embussos; també poden reparar esquerdes o revestir interiorment els conductes per impermeabilitzar-los.

Ep! Compte amb les tovalloletes!

Les tovalloletes d’un sol ús s’han convertit en una veritable plaga per al clavegueram, ja que la seva degradació és molt lenta i provoquen embussos importants a la xarxa.

Així que quan en facis servir pensa a llençar-les al rebuig i no al desguàs del sanitari. La teva acció serà beneficiosa per al funcionament del clavegueram.

Fredi Puig, director tècnic d’Aigües de Manresa

El Museu de la Tècnica i la UBIC Manresa engeguen la campanya Aparadors de Museu

Amb motiu que al Museu de la Tècnica de Manresa es porta a terme l’exposició  temporal Del PTV al TDK. Com vivíem a Manresa entre els anys quaranta i els anys noranta? el comerç manresà s’hi adhereix per fer-ne difusió als seus aparadors, mitjançant una nova promoció, que hem anomenat APARADORS DE MUSEU, tenint en compte que del 19 al 25 de març es porta a terme la II edició de la Setmana del Comerç.

Durant més de dues setmanes, les trenta-cinc botigues manresanes adherides a la campanya redissenyaran els seus aparadors per incloure-hi una peça única i original del fons del Museu de la Tècnica de Manresa. Les peces han estat escollides per que ressaltin entre els productes que normalment s’hi exhibeixen.

Una associació amb història

L’associació de propietaris plomistes de les Aigües Potables de Manresa

L’Associació de propietaris Plomistes de les Aigües Potables de Manresa, és una associació sense ànim de lucre, que té el seu origen en la transformació de la forma de gestió del servei d’abastament d’aigua potable a la ciutat de Manresa. Fins el 1981 es gestionava en règim d’autorització municipal, mitjançant la Junta d’Aigües Potables de Manresa, i a partir d’aquest any, i un cop municipalitzat el servei, i creada l’empresa municipal Aigües de Manresa, S.A., en règim de gestió directa.

Aquesta associació es crea amb l’objectiu de defensar els drets i interessos dels propietaris plomistes dins l’empresa municipal, d’acord amb la Llei d’Associacions del 1964, i disposicions complementàries.

Cal assenyalar que l’empresa municipal va ser creada amb l’aportació dels actius i passius de la Junta d’Aigües Potables, en la que els propietaris plomistes eren els “hereus” dels iniciadors del subministrament d’aigua a la ciutat, i que, a partir del 1861 van afrontar les primeres inversions mitjançant la venda de títols de plomes *.

L’assemblea constituent va tenir lloc el dia 23 de desembre de 1981 i, l’acte fundacional, en el que es van aprovar els estatuts, el 8 d’octubre de 1982. Els estatuts van ser inscrits al registre d’associacions de la Generalitat, amb data 3 de febrer de 1983.

La comissió fundacional estava integrada pels senyors: Ramon Busquet i Guixé, Francesc Domènec i Bartra, Maurici Espinal i Batlles, Jaume Masana i Naudi, Josep Sauret i Bosch i Maurici Serramalera i Pinós.

A més de la finalitat esmentada, en els estatuts de l’associació, hi consten les finalitats de: tenir cura de la correcta emissió de títols als propietaris plomistes, a partir dels emesos per l’antiga Junta d’Aigües Potables; la confecció i manteniment del registre dels propietaris plomistes, d’acord amb els traspassos i amortitzacions que es produeixin; proposar, per al seu nomenament, un representant al Consell d’Administració d’Aigües de Manresa; i, finalment, la col·laboració amb aquesta, en la solució dels assumptes que tinguin relació amb el servei d’abastament d’aigua potable, en general, a la ciutat de Manresa.

Actualment, integren l’associació, 741 plomistes, que disposen d’un total de 1.032,5 plomes d’aigua (2.065 títols de ½ ploma), de les que 155,75 corresponen a subministrament per aforament, 489 aplicades a comptador i 387,75 sense ús.

Aquesta associació, des de la seva creació, celebra assemblea general amb una periodicitat anual. Disposa d’un apartat en el web d’Aigües de Manresa on hi figura aquella documentació que pot presentar interès general.

http://www.aiguesmanresa.cat/nivells/contingut/titular/associacio-propietaris-plomistes

*Una ploma manresana equival a un cabal de 2.468 litres diaris d’aigua

Ricard Tomàs, Director d’operacions, adjunt a gerència de l’empresa Aigües de Manresa

L’Obra Social ”la Caixa” col·labora amb la Fundació en la difusió de la ciència i la tècnica entre els infants

L’entitat dona suport al projecte de creació d’un espai per als infants al Museu de la Tècnica adreçat als alumnes d’Educació Infantil i al públic familiar.

Aquesta col·laboració s’emmarca en les actuacions d’Obra Social que impulsa directament la xarxa financera de CaixaBank a la Catalunya Central per donar resposta a les necessitats del seu entorn més immediat.

La directora d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Manresa, Beatriu Dorado, i el vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, Josep Alabern, han anunciat avui la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa” per a la creació d’un racó dels infants al Museu de la Tècnica de Manresa.

L’objectiu d’aquest espai, que s’anomenarà Tècnica 3_6, serà apropar la tècnica als nens i nenes més petits tot facilitant que mentre es diverteixen es facin preguntes sobre com funcionen les coses, reflexionin i resolguin reptes. Els infants, acompanyats d’un adult, tindran accés a diferents propostes amb contingut de caràcter tècnic i tecnològic de lliure elecció. El racó dels infants es dedicarà al públic familiar durant el cap de setmana (nens de fins a 6 anys acompanyats d’algun familiar) i als alumnes d’educació infantil, entre setmana.

La col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” permetrà començar amb tres activitats: els panells experimentals, la transmissió del moviment i l’arc de mig punt i la volta de canó.

L’objectiu de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia és que el nou racó dels infants del Museu de la Tècnica esdevingui un espai de referència no només a la ciutat sinó també a la Catalunya Central.

L’Obra Social ”la Caixa” ha destinat una ajuda de/d’ 5.000 euros a aquesta col·laboració, que s’emmarca en les actuacions que impulsa directament la xarxa financera de CaixaBank a Manresa per donar resposta a les necessitats del seu entorn més immediat.

A través d’aquestes iniciatives, i gràcies a la confiança que dipositen els clients de CaixaBank a l’entitat, l’Obra Social fa patent el seu compromís amb la Catalunya Central.

Obra Social: 510 milions de pressupost

El compromís de l’Obra Social ”la Caixa” amb les necessitats de la societat en la qual duu a terme la seva activitat financera i amb el benestar de les persones, un dels seus trets més definitoris des del seu naixement el 1904, continua sent més vigent que mai. L’entitat treballa amb un objectiu ineludible: contribuir a la construcció d’una societat millor i més justa, donant oportunitats a les persones que més ho necessiten.

D’acord amb aquests principis i objectius, l’entitat manté el 2018 la mateixa voluntat de consolidar i intensificar la tasca de l’Obra Social. Això es tradueix en un augment del seu pressupost fins a assolir els 520 milions d’euros, davant dels 510 de l’any anterior. La inversió s’enfoca prioritàriament al desenvolupament de programes socials amb vocació transformadora. La lluita contra la pobresa infantil, el foment de l’ocupació entre col·lectius vulnerables, l’envelliment actiu i saludable de la gent gran i l’atenció a les persones amb malalties avançades continuen sent les línies prioritàries de treball. L’aposta per la recerca i el coneixement, com també el suport a la cultura, són també signes d’identitat de la institució.

El Museu de la Tècnica de Manresa aconsegueix el distintiu “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”

Amb l’objectiu de crear un distintiu de compromís per la sostenibilitat turística a partir de la “Certificació Biosphere” i fomentar les bones pràctiques en gestió sostenible de les empreses turístiques i serveis el seu reconeixement a través del distintiu, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç han impulsat el distintiu de “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”.  Un reconeixement, que aquest matí, han recollit 245 empreses i serveis de la demarcació. Entre les quals s’hi troba el Museu de la Tècnica de Manresa.

El “Compromís per a la Sostenibilitat Biosphere” vol estendre la cultura de la sostenibilitat turística a les empreses i serveis turístics de les comarques de Barcelona. Es tracta d’un programa desenvolupat per la Diputació de Barcelona, amb el suport de l’Institut de Turisme Responsable (ITR), que té com a principal finalitat implementar una gestió més sostenible en tots els agents d’una destinació turística. El desplegament i implantació territorial del programa s’articula amb la Cambra de Comerç de Barcelona,  com a entitat representativa del sector empresarial de les comarques de Barcelona i amb una gran implantació territorial, i els 11 ens de gestió turística comarcals en conveni amb la Diputació de Barcelona.

D’aquesta manera, la Diputació de Barcelona ha impulsat, juntament amb l’Institut de Turisme Responsable i la cambra de Comerç de Barcelona, una metodologia per garantir la qualitat i sostenibilitat dels serveis turístics d’una destinació, públics i privats. Una metodologia que permet adquirir unes habilitats suficients per a la gestió sostenible d’aquests serveis turístics, en estreta relació amb els diferents serveis turístics de la Destinació. Com a resultat d’aquesta implantació voluntària, els serveis turístics que hi participen obtenen el distintiu  de “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”, anualment renovable.

Amb aquesta metodologia la Diputació de Barcelona disposa de la “Certificació Biosphere” a través de les seves marques turístiques i , a partir d’ara, els serveis turístics i les empreses poden involucrar-se amb la seva sostenibilitat a través del “Compromís Biosphere”.

L’any 2017, l’Institut de Turisme Responsable, un organisme vinculat a la UNESCO i soci de l’Organització Mundial del Turisme i del Global Sustainable Tourism Council, va atorgar a la Diputació de Barcelona i les tres  marques turístiques de la demarcació –“Costa Barcelona”, “Paisatges Barcelona” i “Pirineus Barcelona”, la certificació Biosphere com a destinació turística sostenible, una certificació pionera, basada en els 17 objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides integrats en l’Agenda 2030.

Ampliem el període d’inscripcions on-line a la Transèquia

Aquesta setmana també serà possible inscriure’s online a la Transèquia, fins el dia 2 de març a les 23.59h podreu fer-ho a través dels enllaços que trobareu aquí: http://parcdelasequia.cat/transequia/inscripcions/ 

Cal tenir en compte que les inscripcions registrades després del 28 de febrer a les 21.00 h només podràn passar a buscar la xapa acreditativa el mateix dia de la Transèquia, a l’estació d’autobusos o al lloc d’inici de cada modalitat.

 

Dissabte s’estrena “Del PTV al TDK”, una exposició que recorda la història més recent de Manresa

Es podrà veure fins al 20 de maig al Museu de la Tècnica. Està organitzada per la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia i l’Ajuntament de Manresa, i forma part del programa Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018.
El Museu de la Tècnica de Manresa estrena aquest dissabte, 17 de febrer a les 19 h,  Del PTV al TDK. Com vivíem entre 1940-1990?una exposició que neix de la voluntat d’exposar al públic una selecció de peces d’elements i mobiliari històric que estaven guardades al magatzem del Museu de la Tècnica. Els comissaris d’aq uesta mostra han estat Francesc Comas i Anna Vilajosana.
L’exposició és un viatge per la història més recent de Manresa a partir d’objectes que han format part de la nostra vida quotidiana i que han compartit la ciutadania durant generacions.  El pas del temps -de la Manresa en blanc i negre dels anys quaranta a la Manresa en color dels anys noranta- és el que ha donat valor a aquests elements tan simbòlics com una de les cadires de “la Rosita” al Passeig, un sifó de la BECMAN o el famós utilitari que es va fabricar a Manresa, el PTV. 
A partir dels objectes seleccionats, s’ha estructurat una visita multisensorial i participativa. Inclou plafons de context històric, vídeos sobre esdeveniments destacats de ciutat i unes campanes sonores amb sons identificatius, com la sirena d’una fàbrica tèxtil i músiques representatives de la ciutat. També es podrà escoltar el testimoni d’un grup de manresans que van participar en uns tallers de memòria sobre com era la ciutat dels quaranta als noranta. Els visitants que ho vulguin, a més, tindran un apartat on podran dur-hi fotografies i escriure-hi records personals.
La mostra està dividida en cinc àmbits: Benvolgut diumenge, Els colors del poder, Com hem après, A tota màquina i La ciutat ets tu.  A part d’objectes del Museu de la Tècnica també s’hi exposa material cedit per particulars. L’exposició es podrà visitar fins al 20 de maig i forma part del programa Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018.
L’acte d’inauguració comptarà amb la presència de l’alcalde, Valentí Junyent; del vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, Josep Alabern; i de la directora del Museu de la Tècnica, Alba Subirana. Les persones assistents podran seguir el recorregut i les peces exposades amb els explicacions dels comissaris de la mostra.

Del PTV al TDK

Una exposició que reviu la història de Manresa entre els anys 40 i els anys 90

El Museu de la Tècnica de Manresa acull, des del 17 de febrer fins al 20 de maig, una exposició amb elements i
mobiliari històric i identificatiu de Manresa, que ens portarà a fer un viatge en el temps i a recordar i recuperar una època ja passada.

L’exposició titulada “Del PTV al TDK. Com vivíem a Manresa entre els anys quaranta i els anys noranta?”, ha estat
comissariada per l’historiador Francesc Comas i la periodista Anna Vilajosana. La mostra s’estructura en cinc àmbits de la vida quotidiana i ens ensenya, a partir del fons de peces guardades al Museu de la Tècnica de Manresa i  d’altres fons, una gran varietat d’objectes i situacions que formen part de l’imaginari col·lectiu de la ciutadania manresana com el mític PTV, les cadires de la Rosita, el sifó de la BECMAN o la llibreta Guardiola de Caixa Manresa entre altres.

A partir de l’anàlisi del temps lliure, de l’ensenyament, del treball, del poder i de l’evolució de la ciutat es pretén que
la gent recordi amb l’ajuda d’objectes i ambient de tot tipus imatges, fets, situacions, vivències, sentiments, etc
de la Manresa en blanc i negre dels anys quaranta a la Manresa en color de la dècada dels noranta.

L’exposició es presenta com un joc, un viatge en el temps durant seixanta anys de la història de Manresa. Un joc on l’únic que s’ha de fer és passejar per la sala, escoltar, observar i llegir els textos. Tot el què hi trobareu forma part de la nostra vida quotidiana i ens parlen de nosaltres, de com érem, com vivíem, com ens divertiem, com treballàvem, com apreníem, etc.

Com a treball previ i preparatori de l’exposició, es van fer uns tallers de memòria històrica. Concretament tres, que van girar a l’entorn de diferents moments i àmbits importants de la ciutat: ensenyament, sanitat, canvis polítics, urbanístics, etc. Diverses persones, escollides per la seva representativitat i vinculació directa amb alguns d’aquests canvis, van poder dir-hi la seva, i mostrar-nos una Manresa rica en matisos i amb una història que dificilment podrem
encabir en aquesta exposició. D’aquest treball previ, a l’exposició se’n mostrarà un petit tast, a l’espai de memòria.
Com que la mostra està estretament lligada als nostres records, i segur que la seva visita ens en farà venir molts a
la ment, s’ha creat un petit espai on poder deixar aquests records, aquestes vivències que ens han generat els  objectes, les fotografies, els sons, els textos. Hi ha un petit  espai destinat a acollir aquests records a través d’escrits, o si ho preferiu, de fotografies i imatges que ens podeu fer arribar al Museu de la Tècnica i que amb molt de gust reproduirem.

“Volem que sigui una exposició que generi records i que ens permeti seguir recollint vivències i experiències d’aquesta època”

L’exposició es podrà veure fins el 20 de maig de dimarts a diumenge, de 10 a 14h, al primer dipòsit del Museu de la
Tècnica de Manresa.

Alba Subirana, directora del Museu de la Tècnica de Manresa

Posem el cor a la Transèquia

Aquest any com a novetat, i per fer la Transèquia més solidària, es col·labora amb el projecte engegat per la Fundació Althaia amb la intenció de fer un nou Hospital de Dia d’oncologia. El projecte té com a objectiu refer l’hospital de dia amb el màxim nivell tecnològic a la vegada que n’humanitza els espais per tal que els pacients puguin afrontar el tractament d’aquesta malaltia en un entorn de confort i calidesa. Per això totes les inscripcions inclouen 1 € solidari que anirà integralment al projecte. Per donar visibilitat a aquesta aportació els participants rebran una polsera exclusiva del projecte “Posa-hi el cor”.

En aquest enllaç http://www.althaia.cat/althaia/ca/col-labora hi trobareu més informació del projecte.

Es presenta la 34a edició d’una Transèquia més solidària i sostenbile

Tindrà lloc el diumenge 4 de març amb la voluntat de continuar sent la millor prova esportiva i participativa de la Catalunya Central

Aquest migdia a l’InfoSèquia del Parc de l’Agulla s’ha donat el tret de sortida a la 34a edició de la Transèquia amb l’acte de presentació de la prova que se celebrarà el diumenge 4 de març, un dels esdeveniments esportius i participatius més importants del calendari festiu que se celebren a la ciutat i que suposarà la cloenda dels actes de la Festa de la Llum 2018.

 

Tal com ha afirmat Neus Comellas, regidora de Projecció de Ciutat i Festes, la Transèquia és motiu d’orgull per Manresa i destaca la transversalitat dels valors dels manresans.

Al seu torn, Josep Alabern, vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia (Parc de la Sèquia) ha ressaltat que ja fa 5 anys que s’ha agafat el relleu que va deixar Jove Cambra de Manresa i que la voluntat és, com a mínim, mantenir la seva bona trajectòria; agraint alhora prop de la ciquantena de patrocinadors i col·laboradors de la Transèquia d’enguany.

Per la seva part, Laia Muns, directora del Parc de la Sèquia i coordinadora de la Transèquia, ha destacat dues de les novetats d’enguany: esdevenir una Transèquia més sostenible i solidària. D’una banda, totes les inscripcions inclouen un 1€ que anirà destinat al nou Hospital de Dia d’oncologia de la Fundació Althaia. Per visibilitzar aquesta aportació els participants rebran una polsera exclusiva del projecte. De l’altra, s’ha fet una aposta forta per reduir al mínim els residus generats durant l’esdeveniment, entre altres actuacions tota la coberteria que s’oferirà serà compostable.

Una de les altres novetats és una xapa que identificarà a tots els participants de la Transèquia, que en les darreres edicions era una polsera. En aquesta xapa hi apareix la imatge de Transèquia amb un cor de fons lligant amb la campanya de Fundació Althaia “Posa-hi el cor”, fent més visible així la col·laboració.

Es mantenen les modalitats de caminants, corrent, BTT i handbike. Marc Ribas, del Grup 365, ha explicat un canvi de recorregut que faran les bicicletes dins el poble de Sallent per descongestionar la zona de la Rampinya entre els caminants i ciclistes. A causa del canvi, els ciclistes no tindran l’avituallament de Sallent, per contra el següent avituallament (Mas de la Sala) serà més reeixit en relació al menjar. Pel que fa als corredors, tots els dorsals ja duran un xip incorporat, per realitzar el control de temps, ha explicat Jordi Vidal de les Piscines Municipals de Manresa.

En finalitzar la presentació, els alumnes de l’Institut Guillem Catà han fet una actuació representant un equip de sequiaires (encarregats del manteniment de la Sèquia). La finalitat d’aquesta representació i de les altres accions que es duran a terme al llarg dels dies previs i durant el dia de l’esdeveniment és conscienciar als participants de la Transèquia de la importància de tenir cura de l’entorn.

El Camp d’Aprenentatge del Bages formarà docents entorn la vinya i el vi

Les trobades amb les ciències experimentals tindran lloc entre la casa de La Culla i el celler Abadal, en tres sessions els dimecres de febrer

Des del Camp d’Aprenentatge del Bages s’organitzen cada any unes jornades temàtiques per a treballar les ciències experimentals amb els alumnes. Poden participar-hi els mestres de primària o professors de secundària i cal inscriure’s al web blocs.xtec.cat/cdabages (inscripció gratuïta).

La casa de La Culla té un important passat vitícola, i avui en dia explica una part de la història del vi de Manresa i s’hi troba la seu de la Denominació d’Origen Pla de Bages. Per això, s’oferiran diferents recursos didàctics per treballar el món de la vinya i el vi, que ajudaran a conèixer el procés d’elaboració del vi, la història, el paisatge i l’economia de la comarca del Bages. Es faran tres sessions de 18 h a 20 h els dimecres 7, 14 i 28 de febrer.

La primera sessió es farà a la Casa de la Culla, gestionada pel Parc de la Sèquia, on tenen la seu el Camp d’Aprenentatge del Bages i la DO Pla de Bages. Es visitaran les parts de la masia de la Culla relacionades amb el procés d’elaboració del vi i la història de la vinya al Bages, i es faran activitats relacionades amb la vinya com la construcció d’una maqueta de barraca de pedra seca o la preparació d’un empelt.

A la segona sessió es visitarà el celler Abadal com a possible celler per a ser visitat amb les escoles, per tal de conèixer com es fa el vi a l’actualitat i comparar-lo amb com es feia antigament. Des de la DO Pla de Bages ens explicaran què és una DO i per a què és important que es reconegui la DO Pla de Bages. S’acabarà fent un tast de vi

La última sessió es tornarà a fer a la casa de la Culla, en aquest cas al laboratori, on es faran diferents experiments per a analitzar les propietats del vi, com una destil·lació per a saber el grau d’alcohol, la valoració de l’acidesa o l’observació de llevats amb microscopi.

L’objectiu d’aquestes jornades es dotar al professorat d’eines per a treballar la vinya i el vi tan a l’aula com a fora de l’aula. Una temàtica que considerem molt rellevant per a comprendre la història del Bages.

 

Obres a dipòsits nous

Durant aquest passat 2017 s’han executat dues obres dins el recinte de Dipòsits Nous que han tingut impacte
en la zona i que són el preludi de la renovació de les instal·lacions de potabilització que s’ha previst fer en els propers anys.

Les actuacions han consistit en la millora de l’accés al parc de Can Font i a la “torre d’en Vinyes”, des del carrer Concòrdia, i la construcció d’un edifici industrial per a la ubicació dels additius emprats en els processos de
potabilització de l’aigua a la planta de Dipòsits Nous.

L’adequació del camí a Can Font annex a les instal·lacions d’Aigües de Manresa, ha previst el desplaçament fins a límit de finca de les instal·lacions de l’estació potabilitzadora, i l’anivellament i pavimentació del terreny per integrar-lo a l’activitat de l’empresa, cosa que permet que actualment se’n faci ús com a aparcament, però preveient el futur
desplaçament del magatzem fins a aquest a nova ubicació, quan l’obertura del futur carrer Concòrdia ho requereixi.

Alhora, ha permès integrar el recorregut del camí al Parc de Can Font des del carrer Concòrdia a l’entorn del parc, cosa que en millorarà les condicions d’accessibilitat.

“El projecte permetrà millorar molts dels processos actuals i millorar la qualitat de l’aigua”

Per altra banda, el projecte, i posterior obra, de l’edifici d’emmagatzematge de reactius, ha obeït a la voluntat de
donar resposta a dos requeriments bàsics per a la nostra planta: el primer era adequar el volum dels reactius al
cabal futur de la planta (dels 24.000  m3/dia de cabal tractat actualment als 36.000 m3/dia de cabal de disseny) i el
segon, era automatitzar els processos de dosificació de reactius per obtenir una quantitat més gran de dades que
permeten detectar, analitzar i corregir el procés en cas de necessitat amb més celeritat i seguretat i ubicar en un
únic punt els dipòsits d’emmagatzematge, cos a que afavoreix les tasques d’explotació, i alliberant espai que esdevindrà necessari per les futures obres d’ampliació.

A l’edifici s’han instal·lat els dipòsits dels reactius necessaris per a la potabilització de l’aigua, així com els elements complementaris per a la dosificació (analitzadors, bombes dosificadores, bombes de transvasament, …). S’hi afegeix la disponibilitat d’una zona per a la preparació i dosificació de reactius que, en un futur, la potabilització de l’aigua requereixi.

Les actuacions que seguiran, consistiran en la renovació, gairebé total, de la planta de tractament, per tal  d’actualitzar-la, tant pel que fa a la capacitat de tractament que es preveu necessària per al futur com per
aprofitar l’estat actual de les tecnologies, augmentar i millorar la qualitat de l’aigua tractada, pel que fa
als aspectes organolèptics. Es preveu que s’executin en tres fases, per la complexitat que suposa compatibilitzar l’execució de les obres amb l’operació de les instal·lacions.

Mireia Félix, cap de projectes i obres, i Ricard Tomàs, director d’operacions adjunt a gerència d’Aigües de Manresa