Dissabte s’estrena “Del PTV al TDK”, una exposició que recorda la història més recent de Manresa

Es podrà veure fins al 20 de maig al Museu de la Tècnica. Està organitzada per la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia i l’Ajuntament de Manresa, i forma part del programa Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018.
El Museu de la Tècnica de Manresa estrena aquest dissabte, 17 de febrer a les 19 h,  Del PTV al TDK. Com vivíem entre 1940-1990?una exposició que neix de la voluntat d’exposar al públic una selecció de peces d’elements i mobiliari històric que estaven guardades al magatzem del Museu de la Tècnica. Els comissaris d’aq uesta mostra han estat Francesc Comas i Anna Vilajosana.
L’exposició és un viatge per la història més recent de Manresa a partir d’objectes que han format part de la nostra vida quotidiana i que han compartit la ciutadania durant generacions.  El pas del temps -de la Manresa en blanc i negre dels anys quaranta a la Manresa en color dels anys noranta- és el que ha donat valor a aquests elements tan simbòlics com una de les cadires de “la Rosita” al Passeig, un sifó de la BECMAN o el famós utilitari que es va fabricar a Manresa, el PTV. 
A partir dels objectes seleccionats, s’ha estructurat una visita multisensorial i participativa. Inclou plafons de context històric, vídeos sobre esdeveniments destacats de ciutat i unes campanes sonores amb sons identificatius, com la sirena d’una fàbrica tèxtil i músiques representatives de la ciutat. També es podrà escoltar el testimoni d’un grup de manresans que van participar en uns tallers de memòria sobre com era la ciutat dels quaranta als noranta. Els visitants que ho vulguin, a més, tindran un apartat on podran dur-hi fotografies i escriure-hi records personals.
La mostra està dividida en cinc àmbits: Benvolgut diumenge, Els colors del poder, Com hem après, A tota màquina i La ciutat ets tu.  A part d’objectes del Museu de la Tècnica també s’hi exposa material cedit per particulars. L’exposició es podrà visitar fins al 20 de maig i forma part del programa Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018.
L’acte d’inauguració comptarà amb la presència de l’alcalde, Valentí Junyent; del vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, Josep Alabern; i de la directora del Museu de la Tècnica, Alba Subirana. Les persones assistents podran seguir el recorregut i les peces exposades amb els explicacions dels comissaris de la mostra.

Posem el cor a la Transèquia

Aquest any com a novetat, i per fer la Transèquia més solidària, es col·labora amb el projecte engegat per la Fundació Althaia amb la intenció de fer un nou Hospital de Dia d’oncologia. El projecte té com a objectiu refer l’hospital de dia amb el màxim nivell tecnològic a la vegada que n’humanitza els espais per tal que els pacients puguin afrontar el tractament d’aquesta malaltia en un entorn de confort i calidesa. Per això totes les inscripcions inclouen 1 € solidari que anirà integralment al projecte. Per donar visibilitat a aquesta aportació els participants rebran una polsera exclusiva del projecte “Posa-hi el cor”.

En aquest enllaç http://www.althaia.cat/althaia/ca/col-labora hi trobareu més informació del projecte.

Es presenta la 34a edició d’una Transèquia més solidària i sostenbile

Tindrà lloc el diumenge 4 de març amb la voluntat de continuar sent la millor prova esportiva i participativa de la Catalunya Central

Aquest migdia a l’InfoSèquia del Parc de l’Agulla s’ha donat el tret de sortida a la 34a edició de la Transèquia amb l’acte de presentació de la prova que se celebrarà el diumenge 4 de març, un dels esdeveniments esportius i participatius més importants del calendari festiu que se celebren a la ciutat i que suposarà la cloenda dels actes de la Festa de la Llum 2018.

 

Tal com ha afirmat Neus Comellas, regidora de Projecció de Ciutat i Festes, la Transèquia és motiu d’orgull per Manresa i destaca la transversalitat dels valors dels manresans.

Al seu torn, Josep Alabern, vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia (Parc de la Sèquia) ha ressaltat que ja fa 5 anys que s’ha agafat el relleu que va deixar Jove Cambra de Manresa i que la voluntat és, com a mínim, mantenir la seva bona trajectòria; agraint alhora prop de la ciquantena de patrocinadors i col·laboradors de la Transèquia d’enguany.

Per la seva part, Laia Muns, directora del Parc de la Sèquia i coordinadora de la Transèquia, ha destacat dues de les novetats d’enguany: esdevenir una Transèquia més sostenible i solidària. D’una banda, totes les inscripcions inclouen un 1€ que anirà destinat al nou Hospital de Dia d’oncologia de la Fundació Althaia. Per visibilitzar aquesta aportació els participants rebran una polsera exclusiva del projecte. De l’altra, s’ha fet una aposta forta per reduir al mínim els residus generats durant l’esdeveniment, entre altres actuacions tota la coberteria que s’oferirà serà compostable.

Una de les altres novetats és una xapa que identificarà a tots els participants de la Transèquia, que en les darreres edicions era una polsera. En aquesta xapa hi apareix la imatge de Transèquia amb un cor de fons lligant amb la campanya de Fundació Althaia “Posa-hi el cor”, fent més visible així la col·laboració.

Es mantenen les modalitats de caminants, corrent, BTT i handbike. Marc Ribas, del Grup 365, ha explicat un canvi de recorregut que faran les bicicletes dins el poble de Sallent per descongestionar la zona de la Rampinya entre els caminants i ciclistes. A causa del canvi, els ciclistes no tindran l’avituallament de Sallent, per contra el següent avituallament (Mas de la Sala) serà més reeixit en relació al menjar. Pel que fa als corredors, tots els dorsals ja duran un xip incorporat, per realitzar el control de temps, ha explicat Jordi Vidal de les Piscines Municipals de Manresa.

En finalitzar la presentació, els alumnes de l’Institut Guillem Catà han fet una actuació representant un equip de sequiaires (encarregats del manteniment de la Sèquia). La finalitat d’aquesta representació i de les altres accions que es duran a terme al llarg dels dies previs i durant el dia de l’esdeveniment és conscienciar als participants de la Transèquia de la importància de tenir cura de l’entorn.

El Camp d’Aprenentatge del Bages formarà docents entorn la vinya i el vi

Les trobades amb les ciències experimentals tindran lloc entre la casa de La Culla i el celler Abadal, en tres sessions els dimecres de febrer

Des del Camp d’Aprenentatge del Bages s’organitzen cada any unes jornades temàtiques per a treballar les ciències experimentals amb els alumnes. Poden participar-hi els mestres de primària o professors de secundària i cal inscriure’s al web blocs.xtec.cat/cdabages (inscripció gratuïta).

La casa de La Culla té un important passat vitícola, i avui en dia explica una part de la història del vi de Manresa i s’hi troba la seu de la Denominació d’Origen Pla de Bages. Per això, s’oferiran diferents recursos didàctics per treballar el món de la vinya i el vi, que ajudaran a conèixer el procés d’elaboració del vi, la història, el paisatge i l’economia de la comarca del Bages. Es faran tres sessions de 18 h a 20 h els dimecres 7, 14 i 28 de febrer.

La primera sessió es farà a la Casa de la Culla, gestionada pel Parc de la Sèquia, on tenen la seu el Camp d’Aprenentatge del Bages i la DO Pla de Bages. Es visitaran les parts de la masia de la Culla relacionades amb el procés d’elaboració del vi i la història de la vinya al Bages, i es faran activitats relacionades amb la vinya com la construcció d’una maqueta de barraca de pedra seca o la preparació d’un empelt.

A la segona sessió es visitarà el celler Abadal com a possible celler per a ser visitat amb les escoles, per tal de conèixer com es fa el vi a l’actualitat i comparar-lo amb com es feia antigament. Des de la DO Pla de Bages ens explicaran què és una DO i per a què és important que es reconegui la DO Pla de Bages. S’acabarà fent un tast de vi

La última sessió es tornarà a fer a la casa de la Culla, en aquest cas al laboratori, on es faran diferents experiments per a analitzar les propietats del vi, com una destil·lació per a saber el grau d’alcohol, la valoració de l’acidesa o l’observació de llevats amb microscopi.

L’objectiu d’aquestes jornades es dotar al professorat d’eines per a treballar la vinya i el vi tan a l’aula com a fora de l’aula. Una temàtica que considerem molt rellevant per a comprendre la història del Bages.

 

Nadal al Parc de la Sèquia

Com ja passa en les darreres edicions, el Parc de la Sèquia ha preparat tot un seguit d’activitats a l’entorn del Nadal, adreçades a diferents públics.

 

El dissabte 23 de desembre, a les 18.30h tindrà lloc el tradicional Concert Solidari de Nadal al Museu de la Tècnica de Manresa (carretera de Santpedor, 55) amb les corals Font del Fil, La Formiga de Castellbell i el Vilar, i un grup de l’Escola de Música de Navàs. En aquesta edició, tot i mantenir el suport a la parròquia de la Mercè, es recaptaran fons per al projecte de renovació de l’hospital de dia d’oncologia de la Fundació Althaia. El concert funcionarà a través de taquilla inversa.

 

I els dies 27, 28 i 29 de desembre, de 11 a 13h també al Museu de la Tècnica, si celebraran els tradicionals tallers de Nadal. Aquests tallers giren a l’entorn del Nadal i de la sostenibilitat, aprofitant materials que podem trobar a casa per fer-ne un altre ús. Els tallers estan pensats per a infants de 3 a 12 anys, han de venir acompanyats d’un adult i tenen un cost de 1’5€ per infant.

 

  • 27 de desembre: UN ARBRE MÀGIC. Muntarem un petit arbre que omplirà de màgia casa nostra.
  • 28 de desembre: TRENCACLOSQUES DE NADAL. Farem un puzle ben decorat i molt apropiat per aquestes dates
  • 29 de desembre: UN RECORD MOLT ESPECIAL. Una fotografia val més que mil paraules, per això farem un marc, que faci més especials aquests detalls.

Apadrinem la Sèquia

La Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, concretament el seu Centre de Documentació i Arxiu Històric i el Servei educatiu, conjuntament amb el Centre de Recursos Pedagògics del Bages estan impulsant el projecte “Apadrinem La Sèquia”, emmarcat en el programa del Departament d’Ensenyament: Apadrinem el nostre patrimoni. Aquest programa pretén fomentar el coneixement dels elements patrimonials de l’entorn amb una actitud participativa de la comunitat educativa.

El projecte “Apadrinem La Sèquia” es basa en la idea de l’apadrinament o adopció d’un element patrimonial de la Sèquia per part dels centres educatius, la qual cosa comporta donar-li valor i aprofundir en el seu coneixement des del punt de vista històric, cultural, artístic o natural. Alhora, es pretén que aquest coneixement sigui socialment rellevant, és a dir, que arribi a la pròpia comunitat i a l’entorn de l’escola.

La finalitat educativa de l’Apadrinem La Sèquia és la de fomentar la motivació de l’alumnat, com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, a partir d’un element prou conegut com és el canal de la Sèquia. El projecte permet el treball interdisciplinari des de diferents àrees curriculars i la utilització de diverses metodologies.

Aquest curs 17-18 s’han apuntat al projecte sis centres educatius del Bages, en concret l’escola Guillem de Balsareny; l’escola La Serreta i l’institut d’Auro de Santpedor; i l’escola St. Ignasi, l’escola Puigberenguer i la FEDAC de Manresa. Per treballar conjuntament, els mestres i professors dels centres educatius i tècnics del CRP del Bages i del Parc de la Sèquia participen en un seminari de coordinació. La voluntat del seminari és ser espai de trobada dels diferents centres educatius que intervenen en el projecte amb l’objectiu de compartir propostes d’activitats, facilitar recursos, intercanviar experiències i coordinar actuacions.

Treballar amb l’aigua

L’acreditació de competències professionals en el sector de l’aigua

En el sector de l’aigua se’ns va difícil trobar personal qualificat per ocupar les vacants en l’àmbit productiu, ja que fins fa poc no hi havia cap tipus de formació professional o cicles formatius específics per aquest sector. És per aquest motiu que molts dels professionals que avui en dia pertanyen a les nostres organitzacions han aconseguit la seva qualificació al llarg dels anys, en el mateix lloc de feina, però en la majoria dels casos sense que disposin d’una titulació adequada a la seva qualificació.

En relació aquesta mancança diferents sectors productius han iniciat processos d ’acreditacions de competències professionals. En el cas del sector de l’aigua, l’ASAC (agrupació dels serveis d’aigua de Catalunya) n’ha estat la promotora, iniciant un procés que permetrà als treballadors/es del cicle integral de l’aigua acreditar amb una situlació reglada les habilitats adquirides en els seus llocs de treball.

Aquest procediment d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides mitjançant l’experiència laboral o vies no formals de formació, permet a les persones que hi participen d’aconseguir una certificació que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un títol de formació professional o totes dues coses. Les especialitats en aquesta àrea seran :
muntatge i manteniment de xarxes d’aigua; operació d’estacions de tractament d’aigües i/o organització i control del muntatge i manteniment de xarxes i instal·lacions d’aigua i sanejament

El procediment com a tal té tres fases, la d’assessorament, on s’aconsella a l ’aspirant perquè tingui més possibilitats de superar la fase d’avaluació; la d’avaluació on l’aspirant pot demostrar les competències professionals per a les quals demana l ‘acreditació, ja sigui amb documentació, assistència a cursos, de forma escrita o pràctica ; i la de certificació on les persones que superen l’etapa d’avaluació, reben una certificació oficial per a cadascuna de les unitats en què hagin demostrat la seva competència professional. Aquest procediment permet demostrar que la persona capacitada per desenvolupar una activitat professional, en la qual ja té experiència, pot aconseguir una acreditació oficial.

Aigües de Manresa participa en aquesta convocatòria per partida doble, per una banda amb participants a la convocatòria per acreditar les seves competències professionals adquirides en el decurs de molts anys de treball a l’empresa i per l’altra amb dos tècnics que s’integraran en les comissions d’assessorament, avaluació i certificació.

Sergi Grau, estudi i suport tècnic i Montse Pujol, cap de procès de recursos humans d’Aigües de Manresa

La Transèquia arriba a la 34a edició el 4 de març de 2018

La prova esportiva més multitudinària de la Catalunya Central arribarà a la 34ª edició aquest proper mes de març, concretament el diumenge 4 de març de 2018.  Tot i que encara falta temps, des de l’organització ja s’hi ha començat a treballar per aconseguir els nivells de participació i sobretot, satisfacció dels darrers anys.

El llarg recorregut històric i la tradició en la que ja s’ha convertit aquesta festa esportiva, han fet de la Transèquia un punt de concentració d’amants de la natura, l’esport i l’oci a l’aire lliure que l’any passat va arribar a la impressionant xifra de 5.134 participants.

A mesura que s’acosti la data, ja s’aniran presentant i explicant les novetats per aquesta nova edició. Pels que no la conegueu, la Transèquia està dividida en quatre modalitats:  a peu, en bicicleta, en handbike i corrent. En totes les rutes hi trobem punts d’avituallament, i al punt de trobada final, on es reuneixen tots els participants també hi ha la miniTransèquia, un espai on els més petits, hagin o no participat a la caminada, podran gaudir d’espectacles, tallers, i un munt de coses més.

La gestió dels actius

Qui té cura de la xarxa perquè ens arribi aigua cada dia a les aixetes de casa?

L’usuari industrial o domèstic, quan obre una vàlvula o una aixeta per refrigerar una màquina o per dutxarse, vol que li surti aigua. Darrere d’aquesta acció quotidiana hi ha molta gent implicada que, des de la captació, fins al tractament, passant per la distribució i sanejament posterior, ha de funcionar. Per això, hi ha d’haver una bona gestió dels actius que componen aquest escenari.

Què s’entén per la gestió dels actius?

Es consideren actius tots els elements (canonades, bombes elevadores, dosificadores de reac;us, analitzadors en continu, pous de bombaments, dipòsits, etc.) que componen el cicle de l’aigua, i s’han de mantenir en bon estat per garantir l’aigua a les aixetes i que retorni sanejada cap al riu per al seu reaprofitament. Anys enrere, el concepte gestió d’actius no era l ’habitual , es considerava només manteniment dels actius, i aquest, com el cos de bombers, estava per “apagar els focs”, és a dir, reparar les avaries que anaven sortint, i poca cosa més. Actualment (i ens remuntem als anys
2000-2004), Aigües de Manresa aposta per tal de fer aquesta gestió dels actius en equilibri entre garantir el funcionament i el cost que suposa. Així va dotar l’equip de manteniment de l’època d’eines per poder fer prevenció d’aquests actius, un programa informàtic en què es registraven les avaries, així com fer un pla de manteniment preventiu. A la  vegada, tota aquesta informació ens
permetria, com així ha estat, avançar-nos en les inversions als llocs o actius més problemàtics.

Avui en dia l’equip de gestió d’actius està format per 31 persones, entre tècnics i operaris que, a banda de gestionar 7.074 actius i 27 xarxes de distribució, també conforma un equip disponible 24 hores al dia, 365 dies l’any, per resoldre les incidències que puguin sortir fora dels dies i horaris laborables.

Si ho mirem amb dades d’avaries i d’actuacions de caràcter preventiu, l’any 2016, a escala global, vam veure que es van efectuar:

– 7.949 actuacions de manteniment i preventives dels equips electro-mecànics;
– 1.768 actuacions de manteniment a la xarxa i escomeses.

Per tant, quan obriu l’aixeta i us en surti aigua recordeu que darrere hi ha un equip de professionals que vetllen perquè sempre sigui així, i en cas que no us en surti, no us desespereu i penseu que gairebé segur ja s’està treballant per reparar o millorar els actius abans esmentats.

Josep Mª Zaragoza, responsable de gestió d’actius d’Aigües de Manresa

Adhesió a l’aturada general del país

La Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia s’adhereix a la crida de la Taula per la Democràcia en relació a l’aturada general del país per la condemna de la violència exercida per les forces de seguretat en el referèndum de l’1 d’octubre.

Què és un SIG?

Una gran part de la xarxa d’aigua està enterrada, aquí és on entra en joc el SIG

Un SIG ( s i stema d’ informació geogràfica) o GIS, en les seves sigles en anglès (geographical information system), és un programa informàtic que treballa relacionant punts geogràfics amb dades.

Moltes de les aplicacions que consultem dia a dia amb el mòbil són SIG adaptats a diferents temàtiques, com, per exemple, Google Maps, que ens permet trobar llocs, guiar-nos fins a un destí, veure fotos del lloc, veure informació de restaurants, opinions, etc. En el nostre cas, la informació amb què treballem dins el SIG fa referència a elements d’una xarxa d’aigua potable o d’aigües residuals.

Quan cal reparar avaries o fer modificacions de la xarxa, com que gran part està enterrada, és necessari l’ús de plànols on està dibuixada. Fa uns quants anys la seva ubicació es trobava només en la memòria dels treballadors i a poc a poc es va anar traspassant a plànols de paper. Amb l’arribada dels programes de dibuix per ordinador, aquesta informació es va passar a format digital, i d’aquesta manera es simplificava l’obtenció d’informació.

“Actualment es treballa amb un programa de SIG que ens uneix la informació gràfica amb una base de dades i que permet consultar la xarxa actualitzada a temps real amb qualsevol dispositiu mòbil”

Des de el SIG, podem consultar moltes de les propietats dels elements que conformen una xarxa com, per exemple, quin és el material de l’element, les seves dimensions, l’any que es va instal·lar, la fondària on està situat, etc. També ens permet enllaçar documents produïts per la gestió del servei com els controls sanitaris o les inspeccions de càmera que es fan en el cas del clavegueram. A part d’això ,podem consultar dades d’altres programes enllaçats internament com el d’abonats, i així controlar el consum per zones, localitzar les incidències dels abonats i saber a quins abonats
afectaria el tall del servei en un determinat punt.

En els dispositius mòbils el programa ajuda els operaris sobre el terreny, indicant i localitzant les vàlvules que haurien de tancar per aïllar la zona de l’avaria, per afectar d’aquesta manera el mínim d’abonats possibles. Aquestes avaries, s’acaben relacionant amb els elements afectats i ens permeten analitzar al detall la quantitat d’avaries que es produeixen en diferents trams en un temps
determinat, i d’aquesta manera analitzar i valorar costos i afectacions.

Tota aquesta informació la podem visualitzar gràficament creuant totes les dades que adquirim dia a dia creant plànols temà6cs de les avaries, o de canonades instal·lades per anys, o de col·lectors residuals amb pendent o capacitat insuficient. Tota aquesta informació ens permet fer anàlisis i simulacions hidràuliques dels escenaris actuals o futuribles per a projectes urbanístics que mostren el comportament de la xarxa, i ajuden així a prendre les decisions que permetran oferir un millor servei a la ciutadania.

Albert Torres, sistemes informàtics d’Aigües de Manresa

L’autogestió de l’aigua

Gestionar la teva pròpia aigua no és habitual, normalment només has d’obrir l’aixeta o tibar la cadena. Però hi ha casos puntuals on t’has de fer responsable d’autogestionar-te-la.

Quan viatges en autocaravana t’adones de les implicacions de la teva vida diària: has de gestionar molt bé l’espai perquè en tens molt poc per viure (menjar, dormir, dutxar-te, cuinar), has de gestionar els teus residus, … i sobretot, una de les primeres coses de què ets conscient és de la gestió de l’aigua.

En una autocaravana has de tenir en compte de buidar cada cert temps les aigües grises, és a dir, l’aigua de rentar els plats, de la dutxa, de rentar-te les mans o de cuinar. Aquest buidat d’aigües haurà de ser més freqüent o menys en funció de la mida del dipòsit de què disposis, de la quantitat d’aigua que gastis o bé de quins líquids o residus vagin a parar a les aigües grises – no és el mateix l’aigua de rentar-se les mans que l’aigua de cuinar un bròquil, que a ple estiu i a temperatures altes, et deixarà una desagradable olor a tota la teva autocaravana-.

Per altra banda, també has de buidar les aigües negres, és a dir, les que generes anant al vàter. En aquest cas el dipòsit acostuma a ser força petit, per tant, hauràs de buidar-lo i netejar-lo tot sovint i també tenir en compte què hi va a parar. Només pot contenir aigua, excrements i orina. Oblideu-vos de fer-lo servir de paperera; no hi pot haver ni compreses, ni burilles, ni tovalloletes humides, o fins i tot, ni paper higiènic! Excepte que estigueu disposats a perdre una bona estona intentat desembussar el tub de buidat del dipòsit d’aigües negres.

Per últim, has de disposar d’aigua potable. Sovint tens un dipòsit de 100 litres o poc més, per tant, hauràs de racionalitzar el seu consum i utilitzar-la amb cura, sense malgastar-la i essent molt conscient de per què la necessites i quanta te’n queda al dipòsit. És molt freqüent el gest d’activar el display per veure el nivell que té el dipòsit d’aigua potable. I si no te’n queda o s’està acabant, hauràs de buscar un lloc on poder tornar omplir-lo amb aigua potable, que no és qualsevol lloc on hi hagi una aixeta o un rierol, no. Has de trobar algun lloc preparat per autocaravanes on puguis connectar la teva mànega per reomplir el dipòsit. Vol dir que prèviament algú ha potabilitzat l’aigua i l’ha portat fins allí on la necessites -una companyia d’aigües- i ha deixat el punt de connexió adient. Per tant, és tant o més important que t’hagin portat l’aigua potable on la necessites com que trobis aigua.

Com us he dit en una autocaravana disposes aproximadament de la quantitat d’aigua que l’organització de les Nacions Unides considera que cada persona necessita per viure, entre 50 i 100 litres d’aigua no contaminada diàriament. Però també, segons els seus informes es considera que per sota de 100 litres/persona i dia s’entra en risc higiènic. Per tant, això vol dir que en una autocaravana s’ha de racionalitzar l’ús de l’aigua però sense sobrepassar aquests límits d’higiene. Així mateix ho hem de fer a  casa de cadascú de nosaltres. Actualment a Manresa el consum diari d’aigua ha baixat a 117 litres/persona, quan fa 15 anys estàvem a 180 litres/persona. I això ja és bo, ja, perquè vol dir que ens hem conscienciat a fer-ne un ús més racional. Però també hem de ser conscients de no entrar en risc higiènic.

Per acabar aquest article estiuenc, us diria que si teniu la sort de passar les vacances al costat de l’aigua, gaudiu de tots els colors que us mostri l’aigua: el transparent del rierol de muntanya, el turquesa del llac, el blau del mar, … però sobretot, respecteu-la per tal que altres persones en puguin gaudir.

Anna Closes, responsable del Servei Educatiu del Parc de la Sèquia