La primera pedra dels Panyos, la festa del patrimoni a Manresa

Més de 120 persones han pogut seguir les visites guiades, i 80 més han seguit els contes i el concert dels Arlet que han finalitzat la jornada.

 

Tot i  els canvis d’última hora per la previsió del temps, els manresans han respost molt bé a les Jornades del Patrimoni d’enguany, en les que hem iniciat les celebracions del 200 aniversari de la fàbrica dels Panyos.

 

Les visites s’han anat succeint cada quart d’hora, des de les 16 fins a les 18h, amb grups d’entre 15 i 17 persones. A dos quarts de sis hem pogut gaudir dels contes d’en Carlos Ortiz al Voilà, i tot seguit del concert dels Arlet, que aquesta setmana han presentat el seu primer disc.

 

Volem agrair especialment a tots aquells gràcies a la col·laboració dels quals ha estat possible: la FUB-UManresa, el Voilà, Meandre, Mengembages , l’Associació de Veïns de Valldaura , l’AADIPA, Centre d’Estudis del Bages, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, delegació de la Catalunya Central , Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, delegació de la Catalunya Central,  Turisme i Fires de Manresa, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

 

Divendres 19 seguirem amb les celebracions dels 200 anys , amb les Jornades Tècniques a l’entorn de la Fàbrica dels Panyos al Museu de la Tècnica de Manresa, de 9 a 17 h. Aquestes jornades són un seguit de ponències per part d’arquitectes i historiadors que ens explicaran la importància de la fàbrica per a la Revolució Industrial Catalana.

Canvis en les activitats de la Primera Pedra dels Panyos

Degut a la previsió per demà diumenge 14 d’octubre, de plugims tot el dia, alguns dels actes a l’entorn de La primera pedra dels Panyos s’han modificat.
 
Els contes previstos al canal dels Panyos a les 17.30 h es mouran al Voilà (c/ Cós, 74) i seguidament podrem gaudir del concert dels Arlet, al mateix local.
 
Les visites guiades de 16 a 18 h als Panyos, es mantenen tal i com estaven previstes. I la de les 16.30h comptarà amb la presència del regidor Marc Aloy.
 
I el vermut musical de les 12.30 h amb en Biel Comas, i els balls en línia organitzats per l’Associació de veïns de Valldaura, de 16 a 17 h s’anul·len.

Cossetània edicions publica “Manresa: on l’aigua és el camí”

El volum, editat amb el suport de Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, té com a autors Josep Alert, Mercè Codina i Josep Huguet

Sota el títol genèric Manresa: on l’aigua és el camí, Cossetània Edicions ha publicat dins la col·lecció Azimut una nova guia turística sobre la capital del Bages. El volum –l’edició del qual compta amb el suport de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia-, ofereix una proposta de deu rutes urbanes a partir de dos eixos vertebradors, que donen identitat al territori: d’una banda, la tradició pagesa i de regadiu; de l’altra, la petjada de l’estada de sant Ignasi de Loiola, que és una aposta estratègica de ciutat.

A partir d’aquests dos fils conductors, la guia -produïda amb la intervenció de l’empresa CatEmocions, SL, especialitzada en continguts turístics- proposa la descoberta d’un paisatge no tan sols físic i natural, sinó també humà i cultural, a través d’un ampli ventall d’informacions sobre fets històrics, personatges, anècdotes, costums, curiositats, etc.

Els deu itineraris de la guia discorren per camins paral·lels als corrents d’aigua de Manresa –rius, rieres, sèquies i canals derivats en àmbits naturals, rurals, de regadiu i urbans- amb el pretext de resseguir l’empremta que la pagesia de regadiu ha deixat sobre el paisatge de la capital del Bages, fins al moment de l’esclat de la industrialització. El llibre ressegueix, alhora, els indrets visitats al segle XVI pel fundador de la Companyia de Jesús, o que conserven la seva petjada.

L’obra, per tant, mostra una ciutat que creix i es configura al voltant de l’aigua i permet recórrer uns racons que resulten insòlits no tan sols per a la majoria dels visitants, sinó també per a la majoria dels manresans. Al mateix temps, ofereix una crònica curiosa de set-cents anys d’història la capital bagenca, empeltada amb la història general de Catalunya.

Manresa: on l’aigua és el camí ha estat elaborada per un equip format per Josep Alert, Mercè Codina i Josep Huguet.

SOBRE ELS AUTORS
Josep Alert i Puig (Igualada, 1966). Llicenciat en història, ha exercit la docència i el periodisme i ha treballat com a dinamitzador comunitari i tècnic de cultura. Per encàrrec de l’Ajuntament de Manresa, el 2013 va coordinar l’Any Amat-Piniella. És autor de La Barcelona jueva i La Sèquia de Manresa (amb Pol Huguet), editats per Cossetània. Actualment treballa en l’àmbit de la gestió cultural i el turisme cultural.

Mercè Codina i Gessé (Solsona, 1992). Geògrafa, tècnica en tecnologies de la informació geogràfica. Ha col·laborat en l’elaboració d’eines TIG per a la gestió del Parc Natural de Collserola. Aficionada a l’excursionisme, ha guiat grups d’infants i joves d’un agrupament escolta durant set anys per la comarca del Solsonès i per diferents indrets de la Catalunya Central.

Josep Huguet i Biosca (Manresa, 1951). Enginyer industrial i llicenciat en història contemporània. És autor de diversos treballs de didàctica de les ciències socials i d’assajos de temàtica política, a més d’articulista habitual als diaris El Punt Avui i Regió 7. Coordinador i impulsor de diverses guies de turisme cultural i de natura, i de la col·lecció Barcelona Cosmopolis, editada per Cossetània i l’Ajuntament de Barcelona.

El 200 aniversari de la Fàbrica dels Panyos, protagonista de les Jornades Europees de Patrimoni

El programa de les Jornades tindrà lloc del 6 al 19 d’octubre i forma part dels actes de la Capitalitat de la Cultura Catalana Manresa 2018. Enguany inclou l’inici de la commemoració del 200 aniversari de la fàbrica de riu més antiga de Catalunya: els Panyos

 

Com cada any en aquesta època, els monuments i equipaments patrimonials d’arreu d’Europa obren portes per celebrar les Jornades Europees del Patrimoni, una festa que ha esdevingut ja un esdeveniment cultural de primer ordre en el calendari anual. A Catalunya, els dies 12, 13 i 14 d’octubre centenars de monuments obriran portes de manera gratuïta i es faran activitats per a tots els públics.

 

Manresa se suma a la celebració amb diverses activitats que es faran del 6 al 19 d’octubre de 2018 i que serviran per apropar el patrimoni de la ciutat i difondre la consciència de conservar-lo entre la ciutadania. Enguany, en el marc de les jornades s’inicia la commemoració dels 200 anys de la construcció de la fàbrica dels Panyos, que culminarà l’any 2020, quan es compliran dos segles que la fàbrica va començar a funcionar. La importància d’aquest esdeveniment per la ciutat i el país ha fet que s’incorpori als actes de la Capitalitat de la Cultura Catalana Manresa 2018.

 

Avui s’ha fet la presentació dels actes, amb la presència de la regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; el vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa -Junta de la Sèquia, Josep Alabern; el president del Centre d’Estudis del Bages, Francesc Comas, i representants de totes les entitats que col·laboren en les jornades: Parc de la Sèquia,  Ajuntament de Manresa – ManresaCCC 2018, AMCTAIC, Col·legi d’Arquitectes-Demarcació de les Comarques Centrals, Col·legi d’Enginyers Industrials-Demarcació Catalunya Central, Centre d’Estudis del Bages, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, AADIPA, Fundació Turisme i Fires de Manresa

 

200 anys de la primera pedra dels Panyos

 

Manresa compta entre el seu patrimoni industrial amb la  fàbrica de riu més antiga de Catalunya que encara conserva les seves característiques originals. Es tracta de Can Miralda, coneguda popularment com la Fàbrica dels Panyos, que va ser construïda entre 1818 i 1820. És un edifici emblemàtic, representatiu de l’època de la primera industrialització a Catalunya i que té un reconegut prestigi internacional.

 

Pel seu valor patrimonial, la Fàbrica Miralda va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2009 i també va merèixer ser inclosa en el Plan Nacional del Patrimonio Industrial com un dels quatre edificis industrials de major interès de Catalunya.

 

És un espai arrelat a la memòria dels manresans que al llarg dels anys s’ha intentat conservar. Se n’ha fet la rehabilitació de la coberta però, malgrat tot, encara és un espai per recuperar. És per això que des d’aquest octubre i durant dos anys, des del 2018 al 2020 es programaran activitats a l’entorn de la fàbrica, per commemorar els 200 anys de la seva construcció per tornar-li el valor i l’esplendor que es mereix.

 

En el marc de les JEP, s’han organitzat una exposició de fotografies, una jornada lúdica amb contes, música i visites a la fàbrica i unes Jornades tècniques, amb el títol “200 anys dels Panyos, símbol de la Revolució Industrial”, al Museu de la Tècnica de Manresa, amb intervenció d’arquitectes i historiadors per explicar i entendre la importància de la fàbrica en la revolució industrial catalana.

 

En la roda de premsa d’avui, la regidora Anna Crespo, ha remarcat que “els Panyos és un monument que necessita molts suports. Des de l’Ajuntament es va fer una coberta per estabilitzar-la, però caldria una intervenció més integral, que no es podrà entomar a curt termini des de la municipalitat”. Així i tot, en el marc de les Jornades, “volem celebrar i fer-nos conscients que tenim aquest i altres grans elements de patrimoni, que cal conservar-los i poden tornar a la vida, i apropar-lo a tothom”.

 

Josep Alabern, vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa Junta de la Sèquia i també president de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d´Arqueologia Industrial de Catalunya, ha assenyalat que en el marc de la capitalitat cultural de Manresa, era important posar de relleu la importància dels Panyos. Com que la construcció es va iniciar el 1818 i va acabar el 1820, la celebració dels 200 anys també s’allargarà fins al 2020. Segons ell, “podem considerar els Panys com l’inici de la industrialització a Catalunya. Dit així sona molt fort, però ningú pot dir que no. Val la pena fer aquesta celebració que tenim prevista”. Alabern ha remarcat que a la iniciativa de la Fundació Aigües de Manresa s’hi van afegir moltes entitat col·laboradores (“a la primera reunió vam ser setze persones”) i ha destacat sobretot la jornada amb especialistes sobre els Panyos, que analitzarà el seu significat per a Manresa i per Catalunya.

 

Alabern considera que l’objectiu actual és “donar valor a l’edifici”. Segons ell, “cal mantenir-lo i que no es malmeti. És la nostra obligació. La rehabilitació vindrà quan sigui el moment i hi hagi definitius els usos. La rehabilitació és un objectiu, però en una etapa posterior”.

 

Al seu torn, Francesc  Comas, president del Centre d’Estudis del Bages, ha explicat que per tercer any les activitats s’amplien a un municipi de la comarca, en aquest cas Callús, el dia 13 d’octubre, amb visites a elements patrimonials del poble. La proposta permetrà veure espais com l’església i el castell de Godmar, que són privats i habitualment no es poden visitar, i altres elements des de l’època medieval fins a la industrialització

 

Activitats de tota mena

 

Al llarg de les Jornades Europees de Patrimoni, els museus, la Cova, la Seu i el carrer del Balç obriran portes i es faran també una conferència al monestir de Santa Clara i un itinerari especial de “Manresa, cor de Catalunya”. També hi haurà un recorregut guiat pel patrimoni de la comarca, a Callús.

 

L’organització i de totes les activitats és possible gràcies a la col·laboració i el treball de múltiples institucions, entitats i persones a títol personal, totes elles vinculades a la preservació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural, tasca molt valuosa per consolidar la singularitat i la rellevància de Manresa en aquest àmbit.

 

El Dia de la Seu

 

Enguany, les JEP coincideixen també amb el Dia de la Seu, que és el 14 d’octubre, de manera que les activitats previstes per la diada se sumen al programa general de les jornades.

 

Per la commemoració de la Diada, impulsada pels Amics de la Seu juntament amb la parròquia de Santa Maria de la Seu, s’han previst diverses activitats, algunes de caire litúrgic i d’altres de caire festiu i participatiu i també de difusió de la història i el valor patrimonial de la basílica.

 

Dissabte hi haurà un concert de gospel. Diumenge es farà la missa  conventual solemne cantada per la Capella de Música de la Seu i una visita lliure a la basílica i les dependències annexes. El dia 18 al vespre, una conferència sobre qui fou el paborde de la Seu durant la Guerra de Successió.

Programa de les Jornades Europees de Patrimoni

 

La 3a exposició de playmobil a Manresa supera els 2.000 visitants

Des de divendres al matí, més de 2.000 persones han visitat la 3a exposició de playmobil a Manresa, al Museu de la Tècnica.

Els visitants han pogut veure des d’una recreació d’una guerra de pirates fins a una ciutat plena d’accions de la vida quotidiana, una batalla napoleònica, una reproducció de l’Oest americà, un conte de fades o una espectacular ciutat noucentista (victoriana). En total, 12 diorames de Playmobils realitzats per l’associació Click & Clack i per persones amateurs que també han participat en aquest esdeveniment.

 

Tant Click & Clack com Kanko esdeveniments valoren molt positivament el fet que els visitants han conegut un espai turístic de la ciutat, per molts desconegut. També la Fira de Playmobils l’han visitat persones d’arreu de Catalunya, Saragossa i Madrid.

 

Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració del Parc de la Sèquia, Bureau Vallée, Accessoris Manresa, Baxi Manresa, Printdossier, Solans Música, Supermercats Llobet i L’Arpellot i Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018.

El proper cap de setmana centenars de figures de playmobil ompliran el Museu de la Tècnica en la 3a. exposició de Playmobils a Manresa

Els visitants podran veure des d’una recreació d’una guerra de pirates fins a una ciutat plena d’accions de la vida quotidiana, una batalla napoleònica, una reproducció de l’Oest americà, un conte de fades o una espectacular ciutat noucentista. A més a més, de manera amateur, Althaia i altres persones han aportat el seu diorama.

Des del divendres 21 fins al diumenge 23 de setembre de 2018, de 10 a 14h i de 16 a 20h, el Museu de la Tècnica de Manresa (ctra. de Santpedor, 55) exposa 12 diorames de Playmobils realitzat per l’associació Click & Clack i per persones amateurs que també han participat en aquest esdeveniment.

Tots els visitants d’aquesta 3a. exposició de Playmobils podran participar en el joc del Click Amagat, que consisteix en trobar dins els diorames unes figures de Playmobils que no hi corresponen sinó que s’hi han infiltrat.

Aquesta exposició és possible gràcies a la col·laboració del Parc de la Sèquia, Bureau Vallée, Accessoris Manresa, Baxi Manresa, Printdossier, Solans Música, Supermercats Llobet i L’Arpellot i Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018.

L’associació Click & Clack és una entitat d’amics del Playmobil que té una voluntat de transmetre a la ciutadania els avantatges d’aquest joc simbòlic que permet desenvolupar la creativitat, enginy i desenvolupament dels infants acompanyats per les seves famílies. Així mateix el Parc de la Sèquia i el Museu de la Tècnica ens permetran poder accedir a uns dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Manresa per la funció que tenia i alhora oferiran als visitants visites guiades a les exposicions permanents de la cinteria i de l’aigua. Kanko és una empresa organitzadora d’esdeveniments que pretén apropar a la ciutadania una activitat plena de pedagogia.

El preu de l’aigua

Coneixes els elements que condicionen la factura de l’aigua?

L’aigua és una matèria prima gratuïta, per tant, què és el que paguem amb la factura? El servei públic que se’n fa. Aquest consisteix en, captar l’aigua, potabilitzar-la en les plantes de tractament,  distribuir-la mantenint la pressió i la qualitat les vint-i-quatre hores del dia, i evacuant-la a través de la xarxa de clavegueram per ser tractada a les plantes depuradores i,  finalment, retornar-la al medi natural per la seva preservació i reutilització.

Aquest cicle de captació, tractament, distribució i depuració requereix mitjans humans, tècnics, materials i financers que són els que s’inclouen en el preu final del rebut de l’aigua.

Aquests tractaments, considerats en termes econòmics com a costos fixes, són molt elevats i representen entre el 60 i el 80% del preu de la factura.

Què i qui marca el preu de l’aigua?

El preu de l’aigua varia entre països, regions i municipis i pot anar des d’uns cèntims el m3 fins a més de set euros, com en el cas de Dinamarca. Aquestes diferències es basen principalment, en les condicions d’explotació de l’aigua, així per exemple la  qualitat de l’aigua  condiciona la complexitat del tractament, o les condicions geogràfiques determinen la complexitat de les xarxes de distribució i el cost energètic dels bombaments.

A més, el preu està subjecte a dos nivells d’aprovació, el local que recau sobre els ajuntaments, i un segon nivell que correspon a la Generalitat a través de l’òrgan de la Comissió de Preus de Catalunya.

En el món de l’aigua, hi ha diverses formes de facturació, i també una gran diversitat de tarifes en els diferents municipis i territoris.

Com es calcula la nostra factura?

Pel que fa als municipis on treballa Aigües de Manresa, al concepte del servei d’aigua, generalment, s’hi factura una part variable, que està en funció del consum real efectuat, i una quota fixa, independent del consum.

El preu de la part variable sol expressar-se per trams de consum (blocs), a un  preu reduït en un primer tram, i que augmentarà progressivament en els quatre trams següents. En aquests mateixos termes, també hi apareix el concepte anomenat cànon de l’aigua, que s’aplica per compte de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest concepte té un mínim de 18 m3 i quatre trams de consum amb preus molt progressius .

També és habitual incloure el concepte  fix de conservació i el de clavegueram, que és percentual i en base al concepte d’aigua.

A la factura s’hi veuen representats tots el costos que integren el cicle de l’aigua, des de la captació fins a la depuració.  I a tot aquests conceptes cal afegir-hi la tributació de l’Iva.

Com podem ajustar la nostra factura?

Els trams de consum, tant del servei d’aigua com del cànon,  s’amplien si en l’habitatge hi conviuen més de tres persones, per això és fonamental que es faci la declaració d’estadants, si es produeix aquesta circumstància, per tal d’abaratir-ne significativament el cost total de la factura.

En els municipis que gestiona Aigües de Manresa també és habitual una tarifa social bonificada que s’aplica a abonats amb pocs recursos, i que suposen una reducció important. En el cas de Manresa aquesta reducció és del 66% de la tarifa domèstica.

Quan es parla del preu de l’aigua si és car o barat, dependrà sempre de la percepció de cadascun de nosaltres, però els estudis que analitzen l’esforç que els hi costa als ciutadans pagar la factura de l’aigua respecte a la seva renta relativa, ens diuen que l’estat espanyol és el segon país en menys esforç, tan sols superat per Itàlia, tot el contrari del que passa amb altres serveis com el gas o la electricitat.

Joan Flotats,  director econòmic-financer d’Aigües de Manresa

Presentació de la revista ‘Eix. Cultura industrial, tècnica i científica’ a Manresa

L’acte tindrà lloc el proper dimarts 24 de juliol, a les 19.00 h, al passeig Pere III, davant de l’edifici del Casino

La revista Eix és una publicació conjunta del mNACTEC i el seu Sistema territorial que vol difondre el patrimoni i la cultura científica i tècnica de la societat industrial catalana

El proper dimarts 24 de juliol es farà a Manresa la presentació de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica. L’acte públic de presentació tindrà lloc a les 19.00 hores al passeig Pere III, davant de l’edifici del Casino, i comptarà amb la presència de la regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; el director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), Jaume Perarnau, i la directora del Museu de la Tècnica de Manresa, Alba Subirana.

Eix és una publicació semestral divulgativa que vol donar a conèixer i difondre el patrimoni i la cultura científica i tècnica de la societat industrial catalana. La revista està editada pel mNACTEC i el seu Sistema Territorial. El primer número de la revista va sortir publicat al maig del 2016.

La publicació tracta temes de patrimoni industrial i científic, turisme industrial, patrimoni industrial al món i es fa ressò de la tasca dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC. Eix té un to divulgatiu per arribar al públic general, oferint el contingut d’una manera planera, moderna i rigorosa.

La revista presenta un dossier central que tracta en profunditat un tema concret; articles sobre elements destacats del patrimoni industrial català, marques emblemàtiques o patrimoni desconegut; dobles pàgines fotogràfiques; col·laboracions i perspectives d’especialistes; entrevistes, i propostes d’escapades pel patrimoni industrial, entre d’altres.

 

Més informació

Web de la revista ‘Eix’

Les rareses de l’aigua

Per deformació professional, quan observo l’aigua, tot i la seva transparència, sempre hi veig un fotimer de molècules d’oxigen i hidrogen fent-ne de les seves.

El 70% del nostre planeta és aigua, però n’hi diem “Terra”. En trobem per tot arreu, però sobretot al mar (un 97%).  Per això l’aigua és bàsicament salada. Però també n’hi ha de dolça: als rius, al subsòl, als casquets polars. A casa
sempre en tenim de disponible, obrint ja sigui una aixeta o bé una ampolla comprada a la botiga: no sabem el que
tenim!

Es considera fonamental per a l’existència de la vida. No es coneix cap forma de vida que tingui lloc en la seva absència completa. En fem servir per a tot. En fem servir tanta que mai se’ns acudiria dir que l’aigua és rara.  Però n’és, i molt per sort. L’aigua és una molècula que està composta per un àtom d’oxigen i dos d’ hidrogen ( H2O ) i té unes característiques fisicoquímiques que la fan única. El comportament de la naturalesa de l’aigua i el gel no és el que hauria de ser, i gràcies a aquest fet ‒que l’aigua sigui rara‒ existim. En estat sòlid és menys densa que en fase líquida i per això el gel flota i no s’enfonsa. Si no fos així, el gel s’enfonsaria i el fred congelaria l’aigua superficial, que també s’enfonsaria, i arribaríem a un punt en què tot seria gel i no hi hauria gens d’aigua: adeu humanitat. L’any 1611, Galileu, arran d’aquest fet, va escriure el Discurs sobre els cossos que floten a l’aigua o s’hi mouen, en el qual va afirmar que l’aigua era dilatada o rarificada. Tots els líquids augmenten la densitat quan es refreden, però per sota
dels 4° el volum de l’aigua augmenta i, per tant, es redueix la seva densitat.

L’aigua és l´única substància que en condicions ambientals terrestres pot trobar-se en estat sòlid, líquid i gasós.
Encara que sigui una simple molècula, té un caràcter extremadament complex i anòmal a causa dels ponts  d’hidrogen, que són els enllaços que les uneixen. Com a gas, és un dels més lleugers que es coneixen; com a líquid,  és molt més dens del que caldria esperar; com a sòlid, és molt més lleuger del que tocaria en comparació amb el seu estat líquid.

L’aigua bull a 100°, però si seguís la lògica dels seus companys de la taula periòdica, hauria de bullir per sota els  80°… sota zero! Passa el mateix amb el seu punt de congelació: si es comportés com la resta del seu grup, hauria de gelar-se a uns 100° sota zero! L’aigua és el líquid amb la tensió superficial més gran després del mercuri.

Gràcies a aquest fenomen, els insectes poden passejar-hi tranquil·lament per sobre sense enfonsar-se i les gotes de la rosada, lliscar per les fulles dels arbres. És un lubricant excel·lent i alhora té un poder d’adherència insòlit. Hi  patines al damunt i al mateix temps és capaç d’enganxar amb molta força (prova de posar en contacte dues làmines de vidre molles i comprovaràs que costa molt de desenganxar-les).

L’aigua és un solvent universal, l’aigua… podria estar escrivint pàgines i més pàgines sobre les seves anomalies, però
acabaré amb una de les més desconegudes i alhora més curioses i recents: l’efecte Mpemba, que es pot resumir amb aquesta pregunta: per què l’aigua calenta, en determinats contexts, es congela abans que la freda? Aquest efecte, que aparentment entra en contradicció amb la vsica, ja l’havia detectat Aristòtil ara fa més de dos mil anys, però no va ser fins fa ben poc, el 1969, quan un estudiant de Tanzània, Erasto Mpemba, va fer aquesta pregunta al seu professor un dia a classe. Li va explicar que una mescla de gelat calent se li congelava abans que una de freda.

Va ser a partir d’aquesta anècdota que  l’estudiant i un altre professor van redactar un document tècnic sobre el
tema; un tema que, ara com ara, tot i  que hi ha moltes teories, encara no té una resposta consensuada. De fet, en un
article publicat l’any passat semblava que els “culpables” d’aquest efecte tornaven a ser els enllaços pont d’hidrogen.

En resum, doncs, es pot dir, col·loquialment, que l’aigua va a la seva; per sort.

David Güell, cap de depuració d’Aigües de Manresa

Relacionar-se implica transitar per l’inestable

L’aigua és vida. Una frase senzilla i concisa, motiu de més d’una campanya publicitària pel seu protagonisme. I què
me’n dieu de la vida? La vida és un regal. Vet aquí una altra frase també recorrent . Les dues esmenten conceptes que podem considerar instruments l’un de l’altre. La vida és un instrument que tenen les persones per desenvolupar-se al llarg d’un temps determinat. I l’aigua, és un dels recursos que més surt a les converses. És un bé escàs que sovint no ocupa el lloc que li correspon. Amb les persones passa el mateix.

És des d’aquesta perspectiva, que l’aigua i les persones com a recursos passen a ser motiu de la nostra cura i interès. És en aquest precís moment quan la nostra intencionalitat queda clarament manifesta. És el moment que en el que deixem l’aixeta oberta sense control o ens cuidem d’estimar i preservar el que tenim per poder augmentar les seves  possibilitats i desenvolupament. És el moment en el què adoptem el rol d’actors o de públic. De la mateixa manera  que no podem entendre la nostra supervivència sense la presencia de l’aigua, no podem percebre el sistema  empresarial sense les persones. Persones capaces de liderar, gestionar i assolir els objectius que la organització planteja. Digueu-me  si no, què pot fer un director de cinema sense guió ni actors? Res de res. El resultat està  sempre vinculat als nostres recursos.

Per a una empresa com Aigües de Manresa, tenir cura dels seus treballadors esdevé una realitat present i  integradora dels seus valors organitzatius. De fet, va ser així, a partir d’aquesta idea que va néixer aquest article i la meva col·laboració amb  l’empresa com a professional del coaching i la formació en l’entorn laboral. L’objectiu  d’Aigües de Manresa era portar a terme un projecte de transformació i desenvolupament per construir, des d’una  òptica integradora, un model relacional cap a la millora d’habilitats i competències on l’individu es fa responsable i creix.

Aquest projecte, passa per la integració en la cultura corporativa de la idea de que els objectius s’assoleixen amb els
processos de treball, però la qualitat en les relacions és el què n’assegura la permanència, fluïdesa i sostenibilitat. Un gran descobriment! Ens n’hem adonat de que els conflictes i les palanques de creixement les trobem molt sovint en  l’àrea de les relacions i no en les de la tasca en si. Gràcies a aquesta revelació, adquirim consciència de grup quan veiem que les nostres accions tenen un impacte dins el departament, però també en el company del costat o en el  nostre col · laborador. Un cop en som conscients ja no hi ha marxa enrere, només podem treballar cap el canvi.
Pas a pas, amb fermesa i confiança. Amb esforç i amb compromís. Amb alegria. I es quan ja ens trobem en
aquest nou paisatge, que les persones recuperen el protagonisme que es mereixen en favor de l’eficiència
vinculada al seu benestar. Treballadors feliços comporten sistemes feliços.

És per això, estimats lectors, que em  dedico a acompanyar a persones i empreses en etapes de canvi. El canvi és, com el conflicte, quelcom inherent a  l’ésser humà i a les organitzacions: està present en el nostre dia a dia. No el podem obviar,  però sí que podem decidir i escollir la nostra actitud envers aquest canvi, l’energia que li poso i l’estima amb el que el gestiono. Això sí que està al meu abast i a la teva mà. Vés per on! Igual que cada gota d’aigua es única, cada individu és una peça valuosa mereixedora de reconeixement dins l’engranatge organitzacional.

Raquel Aguilera, CEO d’Auctuson

Lliurament dels treballs de recerca sobre aigua al Centre de l’Aigua

El dilluns 4 de juny, es va fer entrega dels treballs de recerca que tenen l’aigua com a objecte d’estudi, al Centre de Documentació de Can Font. Aquest acte ha estat organitzat conjuntament entre el Centre de Recursos Pedagògics i el Centre de l’Aigua de Can Font i va ser presidit pel vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, Josep Alabern, Carles Llussà, per part del Centre de Recursos i la responsable i educadora del Centre de l’Aigua, Anna Closes.

Els treballs que estaran a disposició dels usuaris del Centre de Documentació de Can Font són els següents:

  • Què beuen els navarclins? Comparació d’aigües de Judith Carbonés Pérez i Helena Verge Mauri de l’Institut Gerbert d’Aurillac
  • Les aigües mineromedicinals i termals a Catalunya de la Marina Oliveras Pérez de l’Escola Diocesana
  • Estudi de la problemàtica de la riera de la Golarda  de Maria Fargas Costa i Aina Franco Roig de l’Institut Moianès
  • La vida en tres gotes d’aigua de l’Aleix Ferrer Vilaplana de la Joviat
  • Estudi comparatiu d’un ecosistema aquàtic abans i després d’Anna Toribio Bermúdez i Rekha Montserrat Pich Ollé de l’Institut Lluís de Peguera

 

El gust de l’aigua

Un article sobre la qualitat organolèptica de l’aigua de Manresa

Gust, olor, color i terbolesa de l’aigua formen part del que anomenem: caràcters organolèptics de l’aigua, és a
dir, aquells que poden ser percebuts pels sentits.

Davant d’aquesta percepció de ràpid parer per a tots els consumidors, es crea una opinió general on relacionem la qualitat organolèptica de l’aigua amb la qualitat sanitària. Tot i que són uns grans indicadors de la qualitat de l’aigua, val a dir que, aquesta relació de percepció i qualitat, no necessàriament han d’anar lligades. El bagatge que porta l’aigua, des del seu punt d’origen fins que arriba a les nostre aixetes no és el mateix per a cada població, i és evident  que cada una portarà el seu caràcter organolèptic marcat pel seu origen, recorregut i contingut.

El tractament necessari per la seva potabilització i l’important tram posterior a seguir fins a l’aixeta del consumidor (xarxa de distribució, instal·lacions interiors dels edificis, aixetes…) també són d’important esment per la possibilitat d’eventuals canvis organolèptics.

L’aigua de la sèquia que abasteix gran part de les nostres poblacions, tot i gaudir d’una bona qualitat amb totes
les garanties de salubritat, pateix d’alguns episodis anuals on els valors de gust i l’olor prenen el seu protagonisme, especialment en l’aigua de Manresa.

El benefici de comptar amb la Sèquia, que ens deslliura de les zones salines de Sallent i Balsareny, i que ens permet gaudir d’una millor qualitat de l’aigua, no ens allibera però d’altres circumstàncies. El passeig que fa l’aigua de la  Sèquia, en el decurs del seu camí pels horts dels seus voltants i l’arribada al llac de l’Agulla on queda retinguda, fa que es formin compostos que causen mal gust i olor a l’aigua, sobretot davant de brots d’algues en períodes estacionals. Aquestes substàncies, que no són nocives per la salut, desprenen una olor a terra mullada que declina a alguns consumidors al seu ús diari i continuat. Aigües de Manresa S.A. ha pres totes les mesures al seu abast al llarg d’aquests anys per minimitzar aquests impactes organolèptics que s’han anat repetint en aquests períodes, però tot i els esforços emprats, queda palès que, amb els recursos que es tenen, no es pot assolir una completa
resolució d’aquests efectes ocasionals.

Actualment , s’està treballant en el projecte per la renovació i ampliació de les instal·lacions de tractament de l’Estació Potabilitzadora de Manresa. La finalitat és renovar i adaptar la nova planta a les noves tecnologies d’avui
dia.

Les noves tècniques, l’augment de recursos, la eficiència, el rendiment, la dimensió i tot el que vagi associat als
nous tractaments han de facilitar la capacitat de jugar amb diferents alternatives que s’adaptin a qualsevol circumstància, entre elles la capacitat de mantenir una equilibrada relació entre la percepció organolèptica i una bona qualitat de l’aigua.

Elisabet Berch, analista supervisora del Laboratori d’Aigües de Manresa