Ho recordo perfectament, era un divendres d’aquells que no es poden oblidar, un divendres que cada any, i potser en fa trenta, dedico a regalar-me autèntics tresors de la natura.
M’imagino, lectores i lectors, que potser estareu estupefactes i, per tant, m’explicaré una mica més. Per començar, dir-vos que el meu aniversari és al mes de novembre, i això no te cap importància. Però el què si que és realment rellevant, és que precisament per aquelles dates es celebra la fira de minerals més important de Catalunya. Una autèntica conjunció còsmica, oi? No? Doncs encara us donaré una pista més, a un científic enamorat de les joies de la natura, quin regal d’aniversari li pot escaure millor que una geoda farcida de cristalls? Estem d’acord ara? I així estava jo ara deu fer quinze o vint anys, caminant lentament, un divendres de tardor, per entremig de mil paradetes de minerals que resplendien sota els llums halògens amb el fulgor de mil diamants. Només hi havia un problema, els divendres són dia lectiu i desenes de grups escolars competien amb mi, per situar-se a primera fila davant de les mostres espectaculars. Jo, aprofitant que les criatures de primària són molt petitons, els apartava curosament i em colava fins les posicions capdavanteres.
De sobte, rere el diminut caparronet d’una nena moníssima i súper cuqui, decorat amb una diadema d’orelles de Micky Mouse, vaig descobrir uns cristalls preciosos i, com que sóc hiperactiu, em vaig començar a posar neguitós. Per sort, una ànima caritativa va detectar la meva impaciència. La professora, una dona jove i dinàmica, va agafar la nena per la seva diminuta mà i em va cedir el lloc.
Allà estava per fi, gaudint del plaer d’haver trobat exactament el que havia anat a buscar, el regal perfecte per a un col·leccionista sistemàtic, per l’amant de la química, la física i sobre tot de l’aigua, el gran, gran, gran compost químic, la molècula per excel·lència.
Vaig treure una lupa de fort augment i vaig sotmetre un cristall a observació curosa. Al principi no veia res especial, dins la massa transparent de quars només s’apreciaven macles, esquerdes i inclusions, però de sobte, al girar suaument la peça, alguna cosa es va moure en el seu interior, síiííííí, es va moure alguna cosa!!!
Allà estava el que havia decidit regalar-me per el meu aniversari, una diminuta, escassa i raríssima gota d’aigua dins d’un bonic exemplar de cristall de roca. I no només això, compartint aquella microcavitat, hi havia una bombolleta d’aire i unes microscòpiques esfèrules d’hidrocarburs, brutal. I per què, us estareu preguntant-vos? Doncs perquè aquesta goteta hídrica va quedar atrapada dins del diòxid de silici ara fa uns 100 milions d’anys, és a dir, 100 milions d’anys sense canvis apreciables, talment com una diminuta càpsula del temps. Això, naturalment té unes interessant repercussions. Si amb una microsonda accedim a la gota i l’analitzem tindrem una mostra prístina de la composició química d’aquell moment, i també del seu balanç isotòpic. Una mostra perfecte per reproduir el clima del passat i per reflexionar sobre l’extraordinària importància d’aquest líquid meravellós, però aquesta és una història per un altre dia.
Marc Boada Ferrer – Divulgador científic
Les dues entitats volen potenciar aquest cicle de trobades digitals dirigit principalment a petites i mitjanes empreses del territori
La sostenibilitat ha de ser la base imprescindible per al futur, i una oportunitat per a les empreses de contribuir a sortir de la situació actual més fortes des del punt de vista econòmic però també social i ambiental. El cicle de xerrades on-line de sostenibilitat concebut pel Parc de la Sèquia amb el suport del BBVA, vol contribuir a donar eines i idees a les empreses mostrant models d’èxit que ja s’estan aplicant.
Per participar a les xerrades cal inscriure’s prèviament a https://forms.gle/sGDrGEen8Xe9A8KVA o a través de la web www.parcdelasequia.cat.
Cada una de les xerrades intenta tractar diferents aspectes de la sostenibilitat empresarial. La primera tindrà lloc el proper 17 de novembre.
17 de novembre “De depuradores a fàbriques de recursos”
Antoni Ventura, gerent d’Aigües de Manresa ens parlarà sobre com la col·laboració en projectes de recerca europeus ens pot ajudar a materialitzar i fer viable la recuperació de materials de les aigües residuals. Ens parlarà també de Smart-Plant, un projecte europeu amb més de 25 partners, en el que l’empresa també ha participat, i centrat en la recuperació de recursos de les aigües residuals.
Antoni Ventura i Ribal és Llicenciat en Ciències Econòmiques, en Dret i en Història Contemporània. Ha fet cursos de postgrau en Prospectiva i Estratègia Industrial, en Desenvolupament Local i Regional, en Gestió Privada d’Infraestructures, i en Planificació Estratègica i Lean Management. Té una experiència de més de 25 anys en el sector de l’aigua. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional al grup Agbar, després Suez. Posteriorment, es va incorporar a Sorea. En el període 2012-2017, va ser Director General de Suez Advanced Solutions UK, a Bristol, Regne Unit. Coneixedor dels reptes del sector de l’aigua, és autor de diverses publicacions i ha participat en projectes i activitats formatives relacionades amb la prospectiva, la planificació estratègica, el desenvolupament econòmic i la gestió de l’aigua. Des del 17 de juliol de 2018, Gerent d’Aigües de Manresa.
15 de desembre “ Simbiosi industrial en el marc de l’economia circular”
Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per la Gestió de Residus, vol mostrar la seva visió de l’economia circular. El model econòmic actual està centrat en corregir l’emissió de C02, el malbaratament de recursos i la sobreproducció de serveis i productes. Però si comencem a adoptar el model d’economia circular podem arribar a zero emissions de C02, a zero residus i malbaratament i a potenciar la creativitat humana.
Ricard Jorba Garcia, és enginyer agrònom per la Universitat de Lleida, també té un postgrau de la UPC de Contaminació de sòls i aigües subterrànies i un màster d’ESADE de gestió pública. Experiència professional de 5 anys en empreses del sector alimentari i 10 anys a Cespa en tractament de residus. Va impulsar el projecte d’utilització de gas de l’abocador de Pierola per a ús directe en una bòbila.
Actualment porta 19 anys al Consorci del Bages per a la gestió de residus, entitat pública d’àmbit comarcal de recollida i tractament de residus i educació ambiental.
26 de gener “Les energies renovables com a eix central de la descarbonització de la societat”
Frederic Clarens, director de la unitat de residus, energia i impacte ambiental d’Eurecat , ens descriurà breument els principals factors que fan necessària aquesta descarbonització, canvi climàtic, competitivitat industrial, directives Europees, mostrant exemples pràctics d’aquest principis en el vector energia.
Frederic Clarens Blanco, Director de la Unitat de Residus, Energia e Impacte Ambiental dins l’àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya. Doctor en Ciències per la Universitat Politècnica de Catalunya i Llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona. Compta amb més de 20 d’anys d’experiència en l’execució de projectes de Recerca e Innovació en diferents camps de la Sostenibilitat, centrant el seu camp d’activitat en el desenvolupament de processos i tecnologies així com en el desenvolupament d’indicadors per a la implementació de solucions circulars al teixit industrial.
