La gestió biològica d’un reservori d’aigua singular

Publicat el 15 de novembre de 2018

Tothom que hagi passejat tranquil·lament pel Parc de l’Agulla s’haurà adonat que hi ha un llac artificial enorme. El llac de l’Agulla ocupa 6 hectàrees i permet emmagatzemar uns 200.000 metres cúbics d’aigua que es destina al consum humà. El llac rep l’aigua de la Sèquia de Manresa i es va concebre com a un gran dipòsit de reserva per garantir el subministrament a la població quan el flux d’aigua a la Sèquia s’interromp temporalment per treballs de manteniment. El llac està connectat amb l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Manresa, responsable de potabilitzar l’aigua i subministrar-la amb totes les garanties tècniques i sanitàries a la població.

Però el llac de l’Agulla és molt més que un reservori d’aigua! Fa més d’una dècada que ha deixat de ser una acumulació passiva d’aigua i es gestiona activament com una fase de pretractament de l’aigua abans de ser potabilitzada.

La gestió biològica del llac suposa el control i la interacció en diferents processos naturals, però també detectar, preveure i anticipar-se a nous reptes. Al llac crida l’atenció que hi hagi plantes aquàtiques en un llit flotant. La seva funció és la de captar i retenir nutrients (nitrogen i fòsfor) de l’aigua. Les plantes aquàtiques competeixen amb les algues microscòpiques pels nutrients i el resultant n’és una reducció de la matèria orgànica de l’aigua que arriba a la potabilitzadora. Aquest fet, conjuntament amb l’addició de permanganat a l’aigua en el trànsit cap a la potabilitzadora, contribueix a millorar el gust i l’olor de l’aigua i en disminueix la formació de compostos trihalometans.

Les plantes aquàtiques es dallen periòdicament per extreure del llac la biomassa vegetal que conté els nutrients i la matèria orgànica atrapada. Amb aquest mateix objectiu podem recollir les algues filamentoses flotants. La diversitat de plantes és elevada, supera les 25 espècies, i les dalles poden ser selectives. Les plantes aquàtiques aporten biodiversitat a l’espai i permeten, per exemple, la presència d’un important poblament de libèl·lules i d’ocells.

El control subaquàtic del llac es realitza mitjançant una ecosonda que enregistra imatges del fons pel control de sediments i el recompte de peixos. El control de les activitats de pesca i l’evolució de la població de peixos permet preveure episodis de mortalitat relacionats amb un augment demogràfic insostenible. El dipòsit de sediments del llac es manté estabilitzat mitjançant un sistema mòbil d’aspiració que evita acumulacions excessives. Als sediments del llac hi viu una important població de nàiada anodonta, un mol·lusc d’aigua dolça autòcton, filtrador, de mida fins a 20 cm, que es va detectar l’any 2011 i és un bon indicador de la qualitat de l’aigua.

També són objecte de seguiment les poblacions d’ocells especialment sensibles a la grip aviària. Els grans estols de gavià argentat, anys enrere freqüents al llac, es foragiten amb un sistema acústic. En definitiva, múltiples actuacions biològiques encaminades a millorar la qualitat de l’aigua i a una gestió sostenible del recurs.

Josep Illa, director tècnic de Phragmites SL