La gestión biológica de un reservorio de agua singular

Cualquiera que haya paseado tranquilamente por el Parque de la Agulla se habrá dado cuenta que hay un lago artificial enorme. El lago de la Agulla ocupa 6 hectáreas y permite almacenar unos 200.000 metros cúbicos de agua que se destina al consumo humano. El lago recibe el agua de la Sèquia de Manresa y se concibió como un gran depósito de reserva para garantizar el suministro a la población cuando el flujo de agua a la Sèquia se interrumpe temporalmente por trabajos de mantenimiento. El lago está conectado con la Estación de Tratamiento de Agua Potable de Manresa, responsable de potabilizar el agua y suministrarla con todas las garantías técnicas y sanitarias a la población.

Pero el lago de la Agulla es mucho más que un reservorio de agua! Hace más de una década que ha dejado de ser una acumulación pasiva de agua y se gestiona activamente como una fase de pretratamiento del agua antes de ser potabilizada.

La gestión biológica del lago supone el control y la interacción en diferentes procesos naturales, pero también detectar, prever y anticiparse a nuevos retos. En el lago llama la atención que haya plantas acuáticas en cama flotante. Su función es la de captar y retener nutrientes (nitrógeno y fósforo) del agua. Las plantas acuáticas compiten con las algas microscópicas por los nutrientes y el resultante es una reducción de la materia orgánica del agua que llega a la potabilizadora. Este hecho, conjuntamente con la adición de permanganato al agua en el tránsito hacia la potabilizadora, contribuye a mejorar el sabor y el olor del agua y disminuye la formación de compuestos trihalometanos.

Las plantas acuáticas se guadañan periódicamente para extraer del lago la biomasa vegetal que contiene los nutrientes y la materia orgánica atrapada. Con este mismo objetivo podemos recoger las algas filamentosas flotantes. La diversidad de plantas es elevada, supera las 25 especies, y las guadañas pueden ser selectivas. Las plantas acuáticas aportan biodiversidad en el espacio y permiten, por ejemplo, la presencia de una importante población de libélulas y de pájaros.

El control subacuático del lago se realiza mediante una ecosonda que graba imágenes del fondo por el control de sedimentos y el recuento de peces. El control de las actividades de pesca y la evolución de la población de peces permite prever episodios de mortalidad relacionados con un aumento demográfico insostenible. El depósito de sedimentos del lago se mantiene estabilizado mediante un sistema móvil de aspiración que evita acumulaciones excesivas. A los sedimentos del lago vive una importante población de náyades Anodonta, un molusco de agua dulce autóctono, filtrador, de tamaño hasta 20 cm, que se detectó en 2011 y es un buen indicador de la calidad del agua.

También son objeto de seguimiento las poblaciones de aves especialmente sensibles a la gripe aviar. Los grandes bandadas de gaviota argéntea, años atrás frecuentes en el lago, se ahuyentan con un sistema acústico. En definitiva, múltiples actuaciones biológicas encaminadas a mejorar la calidad del agua y una gestión sostenible del recurso.

Josep Illa, director técnico de Phragmites SL

La gestion biologique d’un réservoir d’eau singulier

Tous ceux qui ont marché calmement au Parc de l’Agulla se rendront compte qu’il existe un immense lac artificiel. Le lac de l’Agulla occupe 6 hectares et permet de stocker environ 200 000 mètres cubes d’eau utilisée pour la consommation humaine. Le lac reçoit les eaux de la Sèquia de Manresa et a été conçu comme un grand réservoir pour garantir l’approvisionnement de la population lorsque le flux d’eau vers la Sèquia est interrompu temporairement pour des travaux de maintenance. Le lac est relié à la station de traitement de l’eau potable de Manresa, chargée de purifier l’eau et de lui fournir toutes les garanties techniques et sanitaires à la population.

Mais le lac de l’Agulla est bien plus qu’un réservoir d’eau! Il y a plus de dix ans, il s’agissait d’une accumulation passive d’eau et il était activement géré comme une phase de prétraitement de l’eau avant d’être purifié.

La gestion biologique du lac implique le contrôle et l’interaction dans différents processus naturels, mais également la détection, l’anticipation et l’anticipation des nouveaux défis. Dans le lac, il est frappant de voir des plantes aquatiques dans un lit flottant. Sa fonction est de capturer et de retenir les nutriments (azote et phosphore) de l’eau. Les plantes aquatiques sont en compétition avec les algues microscopiques pour les nutriments, ce qui entraîne une réduction des matières organiques de l’eau qui parvient à la station d’épuration. Ce fait, ajouté à l’addition de permanganate à l’eau dans le trafic vers l’épurateur d’eau, contribue à améliorer le goût et l’odeur de l’eau et réduit la formation de composés de trihalométhane.

Les plantes aquatiques sont administrées périodiquement pour extraire du lac la biomasse végétale contenant les nutriments et la matière organique piégée. Dans le même but, nous pouvons collecter des algues filamenteuses flottantes. La diversité des plantes est élevée, il compte plus de 25 espèces et le barrage peut être sélectif. Les plantes aquatiques apportent une biodiversité dans l’espace et permettent, par exemple, la présence d’une importante population de libellules et d’oiseaux.

Le contrôle sous-marin du lac est effectué à l’aide d’un sondeur qui enregistre des images du fond pour le contrôle des sédiments et le comptage des poissons. Le contrôle des activités de pêche et l’évolution de la population de poissons permettent des épisodes de mortalité prévisibles liés à une augmentation non durable de la population. Le bassin de sédimentation du lac reste stabilisé grâce à un système d’aspiration mobile qui évite une accumulation excessive. Une importante population de naias anodontiques, un mollusque autochtone d’eau douce, filtrant, mesurant jusqu’à 20 cm, détectée en 2011 dans les sédiments du lac, est un bon indicateur de la qualité de la de l’eau.

Les populations d’oiseaux particulièrement sensibles à l’influenza aviaire font également l’objet d’une surveillance. Les grands vols de goélands argentés, longtemps fréquentés par le lac, sont enroulés avec un système acoustique. En bref, de multiples actions biologiques visant à améliorer la qualité de l’eau et la gestion durable de la ressource.

Josep Illa, directeur technique de Phragmites SL

The biological management of a singular water reservoir

Everyone who has walked calmly at the Agulla’s Park will realize that there is a huge artificial lake. The Agulla’s Lake occupies 6 hectares and allows to store about 200,000 cubic meters of water that is used for human consumption. The lake receives the water from the Sèquia and was conceived as a large reservoir to guarantee the supply to the population when the water flow to the Sèquia is interrupted temporarily for maintenance work. The lake is connected to the Potable Water Treatment Station of Manresa, responsible for purifying the water and providing it with all technical and healthcare guarantees to the population.

But Agulla’s Lake is much more than a reservoir of water! More than a decade ago, it has ceased to be a passive accumulation of water and is actively managed as a phase of pretreatment of water before being purified.

The biological management of the lake means control and interaction in different natural processes, but also detect, anticipate and anticipate new challenges. In the lake, it is striking, that there are aquatic plants in a floating bed. Its function is to capture and retain nutrients (nitrogen and phosphorus) of water. Aquatic plants compete with microscopic algae for nutrients, resulting in a reduction in the organic matter of water that reaches the water purification plant. This fact, together with the addition of permanganate to the water in the traffic towards the water purifier, contributes to improve the taste and the smell of the water and reduces the formation of trihalomethane compounds.

The aquatic plants are given periodically to extract from the lake the plant biomass that contains the nutrients and the trapped organic matter. With this same goal we can collect floating filamentous algae. The diversity of plants is high, it exceeds 25 species, and the dam can be selective. Aquatic plants provide biodiversity in space and allow, for example, the presence of an important population of dragonflies and birds.

Underwater control of the lake is carried out using an echo sounder that records images of the bottom for the control of sediments and the counting of fish. Control of fishing activities and the evolution of the fish population allow foreseeable mortality episodes related to an unsustainable population increase. The lake sediment tank stays stabilized by means of a mobile suction system that avoids excessive accumulation. In the sediments of the lake there is an important population of anodontic naias, an autochthonous freshwater mollusc, filtering, measuring up to 20 cm, which was detected in 2011 and is a good indicator of the quality of the water.

Bird populations that are especially sensitive to avian influenza are also monitored. The large flock of silver-plated gulls, long before frequented by the lake, are wound up with an acoustic system. In short, multiple biological actions aimed at improving the quality of water and the sustainable management of the resource.

Josep Illa, technical director of Phragmites SL

La gestió biològica d’un reservori d’aigua singular

Tothom que hagi passejat tranquil·lament pel Parc de l’Agulla s’haurà adonat que hi ha un llac artificial enorme. El llac de l’Agulla ocupa 6 hectàrees i permet emmagatzemar uns 200.000 metres cúbics d’aigua que es destina al consum humà. El llac rep l’aigua de la Sèquia de Manresa i es va concebre com a un gran dipòsit de reserva per garantir el subministrament a la població quan el flux d’aigua a la Sèquia s’interromp temporalment per treballs de manteniment. El llac està connectat amb l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Manresa, responsable de potabilitzar l’aigua i subministrar-la amb totes les garanties tècniques i sanitàries a la població.

Però el llac de l’Agulla és molt més que un reservori d’aigua! Fa més d’una dècada que ha deixat de ser una acumulació passiva d’aigua i es gestiona activament com una fase de pretractament de l’aigua abans de ser potabilitzada.

La gestió biològica del llac suposa el control i la interacció en diferents processos naturals, però també detectar, preveure i anticipar-se a nous reptes. Al llac crida l’atenció que hi hagi plantes aquàtiques en un llit flotant. La seva funció és la de captar i retenir nutrients (nitrogen i fòsfor) de l’aigua. Les plantes aquàtiques competeixen amb les algues microscòpiques pels nutrients i el resultant n’és una reducció de la matèria orgànica de l’aigua que arriba a la potabilitzadora. Aquest fet, conjuntament amb l’addició de permanganat a l’aigua en el trànsit cap a la potabilitzadora, contribueix a millorar el gust i l’olor de l’aigua i en disminueix la formació de compostos trihalometans.

Les plantes aquàtiques es dallen periòdicament per extreure del llac la biomassa vegetal que conté els nutrients i la matèria orgànica atrapada. Amb aquest mateix objectiu podem recollir les algues filamentoses flotants. La diversitat de plantes és elevada, supera les 25 espècies, i les dalles poden ser selectives. Les plantes aquàtiques aporten biodiversitat a l’espai i permeten, per exemple, la presència d’un important poblament de libèl·lules i d’ocells.

El control subaquàtic del llac es realitza mitjançant una ecosonda que enregistra imatges del fons pel control de sediments i el recompte de peixos. El control de les activitats de pesca i l’evolució de la població de peixos permet preveure episodis de mortalitat relacionats amb un augment demogràfic insostenible. El dipòsit de sediments del llac es manté estabilitzat mitjançant un sistema mòbil d’aspiració que evita acumulacions excessives. Als sediments del llac hi viu una important població de nàiada anodonta, un mol·lusc d’aigua dolça autòcton, filtrador, de mida fins a 20 cm, que es va detectar l’any 2011 i és un bon indicador de la qualitat de l’aigua.

També són objecte de seguiment les poblacions d’ocells especialment sensibles a la grip aviària. Els grans estols de gavià argentat, anys enrere freqüents al llac, es foragiten amb un sistema acústic. En definitiva, múltiples actuacions biològiques encaminades a millorar la qualitat de l’aigua i a una gestió sostenible del recurs.

Josep Illa, director tècnic de Phragmites SL

Más de 400 personas se han acercado este fin de semana en el Museo a jugar al Kapla

El pasado 10 y 11 de noviembre, el Museo de la Técnica de Manresa, acogió dos jornadas de juego Kapla. Había 8 zonas y espacios de juego, todos ellos con las piezas del Kapla como protagonistas: un espacio de juego libre -donde cada uno podrá crear sus propias construccions-; una construcción colaborativa -simulant la construcción de la Sèquia-; un espacio dominó -donde una pieza hace caer la siguiente y así sucesivamente-; la construcción de una ciudad ideal; la elaboración de un mandala; un espacio de juego para los más pequeños; una zona de retos y un espacio de proyecciones de construcciones y destrucciones.

Desde el CAE se hace una primera valoración muy positiva de esta actividad, a la espera que los próximos días se pueda hacer una evaluación más exhaustiva con todas las personas implicadas -el equipo organizador, monitores y monitoras, entidades colaboradoras, etc …

Esta ha sido la primera vez que el CAE organizaba una actividad exclusivamente con Kapla y, también, una de las primeras que se hace en Cataluña.

El Kapla es un juego de construcción creado por Tom van der Bruggen a partir de unas piezas rectangulares de madera. Las piezas mantienen una proporción entre sus lados de 1: 3: 5 y esto permite conseguir unas construcciones bastante sofisticadas. El Kapla es un juego apto e interesante tanto para grandes como para pequeños. Más allá de ser un juego entretenido y apasionante, está siendo utilizado en muchas escuelas con fines educativos porque permite trabajar la geometría del espacio, la coordinación de movimientos o el trabajo colaborativo, entre otras competencias.

El acto fue organizado por el CAE con la Fundación Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia y con la colaboración de la Fundación La Xarranca y la ludoteca Ludambule, de Francia.

Plus de 400 personnes ont approché ce week-end au Musée pour jouer à Kapla

Les 10 et 11 novembre, le musée technique de Manresa a organisé deux journées de jeu à Kapla. Il y avait 8 zones et espaces de jeu, chacun avec les pièces de Kapla en tant que protagonistes: un espace de jeu libre – qui peut créer ses propres constructions -; une construction collaborative – simulant la construction de la Sèquia -; un espace domino où une pièce fait l’automne prochain et ainsi de suite; la construction d’une ville idéale; l’élaboration d’un mandala; un espace de jeu pour les plus petits; une zone de défis et un espace de projections de constructions et de destructions.

Le CAE fait une première évaluation très positive de cette activité en attendant les prochains jours pour pouvoir mener une évaluation plus exhaustive avec toutes les personnes impliquées – l’équipe organisatrice, les contrôleurs et les contrôleurs, les entités collaboratrices, etc …

C’était la première fois que le CAE organisait une activité exclusivement avec Kapla et l’une des premières à se dérouler en Catalogne.

La Kapla est un jeu de construction créé par Tom van der Bruggen à partir de pièces de bois rectangulaires. Les pièces maintiennent un rapport entre leurs côtés de 1: 3: 5, ce qui permet des constructions assez sophistiquées. Kapla est un jeu apte et intéressant pour les adultes et les jeunes. En plus d’être un jeu divertissant et excitant, il est utilisé dans de nombreuses écoles à des fins éducatives, car il permet notamment de travailler sur la géométrie de l’espace, la coordination des mouvements ou le travail collaboratif.

L’événement était organisé par le CAE avec la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia et avec la collaboration de la Fondation La Xarranca et de la Ludambule Ludoville, de France.

More than 400 people have approached this weekend at the Museum to play Kapla

On November 10 and 11, the Manresa Technical Museum hosted two Kapla game days. There were 8 zones and spaces of play, all of them with the pieces of Kapla as protagonists: a space of free play -which can create their own constructions-; a collaborative construction -simulating the construction of the Sèquia-; a domino space-where a piece makes the next fall and so on; the construction of an ideal city; the elaboration of a mandala; a play space for the little ones; a zone of challenges and a space of projections of constructions and destructions.

The CAE makes a very positive first evaluation of this activity, waiting for the next days to be able to carry out a more exhaustive evaluation with all the people involved – the organizing team, monitors and monitors, collaborating entities, etc…

This was the first time that the CAE organized an activity exclusively with Kapla and, also, one of the first to be done in Catalonia.

The Kapla is a construction game created by Tom van der Bruggen from rectangular wooden pieces. The pieces maintain a ratio between their sides of 1: 3: 5 and this allows for quite sophisticated constructions. Kapla is an apt and interesting game for both grown and young. Beyond being an entertaining and exciting game, it is being used in many schools for educational purposes because it allows working on the geometry of space, the coordination of movements or collaborative work, among other skills.

The event was organized by the CAE with the Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia and with the collaboration of the La Xarranca Foundation and the Ludambule Ludoville, from France.

Més de 400 persones s’han apropat aquest cap de setmana al Museu a jugar al Kapla

El passat 10 i 11 de novembre, el Museu de la Tècnica de Manresa, va acollir dues jornades de joc Kapla. Hi havia 8 zones i espais de joc, tots ells amb les peces del Kapla com a protagonistes: un espai de joc lliure -on cadascú podrà crear les seves pròpies construccions-; una construcció col·laborativa –simulant la construcció de la Sèquia-; un espai dòmino –on una peça fa caure la següent i així successivament-; la construcció d’una ciutat ideal; l’elaboració d’un mandala; un espai de joc per als més menuts; una zona de reptes i un espai de projeccions de construccions i destruccions.

Des del CAE es fa una primera valoració molt positiva d’aquesta activitat, a l’espera que els pròxims dies es pugui fer una avaluació més exhaustiva amb totes les persones implicades –l’equip organitzador, monitors i monitores, entitats col·laboradores, etc…

Aquesta ha estat la primera vegada que el CAE organitzava una activitat exclusivament amb Kapla i, també, una de les primeres que es fa a Catalunya.

El Kapla és un joc de construcció creat per Tom van der Bruggen a partir d’unes peces rectangulars de fusta. Les peces mantenen una proporció entre els seus costats de 1:3:5 i això permet aconseguir unes construccions força sofisticades. El Kapla és un joc apte i interessant tant per grans com per petits. Més enllà de ser un joc entretingut i apassionant, està sent utilitzat en moltes escoles amb finalitats educatives perquè permet treballar la geometria de l’espai, la coordinació de moviments o el treball col·laboratiu, entre altres competències.

L’acte va ser organitzat pel CAE amb la Fundació Aigües de Manresa-Junta la Sèquia i amb la col·laboració de la Fundació La Xarranca i la ludoteca Ludambule, de França.

The Technical Museum of Manresa renew the environmental quality guarantee emblem

The Technical Museum of Manresa has renewed the Environmental Quality Guarantee emblem from the Department of Territory and Sustainability of Generalitat de Catalunya, for the category of cultural facilities: Libraries, Museums and Collections.

The Technical Museum obtained this certificate in 2015, being the first Bages museum to obtain it for its category. The current renovation is valid for three years, until 2021.

The Environmental Quality Guarantee emblem is the Catalan organic labeling system that recognizes products and services that meet certain requirements of environmental quality, above what is established in current regulations. In this case, the criteria of efficiency and energy saving, water saving, waste management, noise and vibration and general management, among others, are taken into account.

Les Musée de la Techinique a renouvelé le distinctif de garantie de la qualité enviornnementale

Le Musée de la technique de Manresa a renouvelé le distinctif de garantie de la qualité environnementale du département de Territoire de la Generalitat de Catalunya pour la catégorie des équipements culturels: bibliothèques, musées et collections.

Le Musée de la technique a obtenu ce certificat en 2015, étant le premier musée au Bages à l’obtenir. La rénovation en cours est valable pour trois ans, jusqu’en 2021.

La garantie de qualité environnementale est le système catalan d’étiquetage des produits biologiques qui reconnaît les produits et services qui répondent à certaines exigences de qualité environnementale, supérieures à celles qui sont établies dans la réglementation en vigueur. Dans ce cas, les critères d’efficacité et d’économie d’énergie, d’économie d’eau, de gestion des déchets, de bruit et de vibrations et de gestion générale, entre autres, sont pris en compte.

El Museo renueva el Distintivo de garantia de calidad ambiental

El Museo de la Técnica de Manresa ha renovado el Distintivo de garantia de calidad ambiental del Departamento de Territorio y Sostenibilidad para la categoría de equipamientos culturales: Bibliotecas, Museos y Colecciones.

El Museo de la Técnica obtuvo este certificado en 2015, siendo el primer museo del Bages en obtener el distintivo para su categoría. La actual renovación tiene una validez de tres años, hasta 2021.

El Distintivo de garantía de calidad ambiental es el sistema catalán de etiquetado ecológico que reconoce productos y servicios que cumplen determinados requisitos de calidad ambiental, por encima de lo que establece la normativa vigente. En este caso se tienen en cuenta criterios de eficiencia y ahorro energético, de ahorro de agua, de gestión de residuos, de ruido y vibraciones y de gestión general, entre otros.

El Museu renova el Distintiu de garantia de qualitat ambiental

El Museu de la Tècnica de Manresa ha renovat el Distintiu de garantia de qualitat ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat per la categoria d’equipaments culturals: Biblioteques, Museus i Col·leccions.

El Museu de la Tècnica va obtenir aquest certificat el 2015, sent el primer museu del Bages en obtenir el distintiu per la seva categoria.  L’actual renovació té una validesa de tres anys, fins el 2021.

El Distintiu de garantia de qualitat ambiental és el sistema català d’etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis que compleixen determinats requeriments de qualitat ambiental, per sobre del que estableix la normativa vigent.  En aquest cas es tenen en compte criteris d’eficiència i estalvi energètic, d’estalvi d’aigua, de gestió de residus, de soroll i vibracions i de gestió general, entre d’altres.