Présentation du magazine “Eix. Cultura industrial, técnica i científica” à Manresa

L’événement aura lieu le mardi 24 juillet à 19h00, sur le Passeig Pere III, en face de l’immeuble du Casino

Le magazine Eix est une publication conjointe de mNACTEC et de son Système Territorial qui vise à diffuser le patrimoine et la culture scientifique et technique de la société industrielle catalane

Mardi 24 juillet prochain, la présentation du magazine Eix se tiendra à Manresa. Culture industrielle, technique et scientifique. La cérémonie de présentation publique aura lieu à 19h00 sur le Passeig Pere III, en face du bâtiment du Casino, et sera suivie par la Conseillère pour la Culture et la Jeunesse du Conseil municipal de Manresa, Anna Crespo; le directeur du Musée national de la science et de la technologie de Catalogne (mNACTEC), Jaume Perarnau, et le directeur du Musée technique de Manresa, Alba Subirana.

Eix est une publication semestrielle qui vise à faire connaître et diffuser le patrimoine et la culture scientifique et technique de la société industrielle catalane. Le magazine est édité par mNACTEC et son système territorial. Le premier numéro du magazine a été publié en mai 2016.

La publication traite des sujets du patrimoine industriel et scientifique, du tourisme industriel, du patrimoine industriel dans le monde et fait écho au travail des musées du Système Territorial de mNACTEC. Eix a un ton informatif pour atteindre le grand public, offrant un contenu dans un plan, de manière moderne et rigoureuse.

Le magazine présente un dossier central qui traite en profondeur d’un sujet spécifique; des articles sur des éléments marquants du patrimoine industriel catalan, des marques emblématiques ou des patrimoines inconnus; pages de double photo; collaborations et perspectives de spécialistes; entrevues, et des propositions pour des voyages du patrimoine industriel, entre autres.

Plus d’informations

Web du magazine ‘Eix’

Presentación de la revista ‘Eix. Cultura industrial, tècnica i científica ‘en Manresa

El acto tendrá lugar el próximo martes 24 de julio, a las 19.00 h, en el passeig Pere III, frente al edificio del Casino

La revista Eix es una publicación conjunta del mNACTEC y su Sistema territorial que quiere difundir el patrimonio y la cultura científica y técnica de la sociedad industrial catalana

El próximo martes 24 de julio se hará en Manresa la presentación de la revista Eje. Cultura industrial, técnica y científica. El acto público de presentación tendrá lugar a las 19.00 horas en el passeig Pere III, frente al edificio del Casino, y contará con la presencia de la concejala de Cultura y Juventud del Ayuntamiento de Manresa, Anna Crespo; el director del Museo Nacional de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña (mNACTEC), Jaume Perarnau, y la directora del Museo de la Técnica de Manresa, Alba Subirana.

Eix es una publicación semestral divulgativa que quiere dar a conocer y difundir el patrimonio y la cultura científica y técnica de la sociedad industrial catalana. La revista está editada por el mNACTEC y su Sistema Territorial. El primer número de la revista salió publicado en mayo de 2016.

La publicación trata temas de patrimonio industrial y científico, turismo industrial, patrimonio industrial en el mundo y se hace eco de la labor de los museos del Sistema Territorial del mNACTEC. Eje tiene un tono divulgativo para llegar al público general, ofreciendo el contenido de una manera sencilla, moderna y rigurosa.

La revista presenta un dossier central que trata en profundidad un tema concreto; artículos sobre elementos destacados del patrimonio industrial catalán, marcas emblemáticas o patrimonio desconocido; dobles páginas fotográficas; colaboraciones y perspectivas de especialistas; entrevistas, y propuestas de escapadas por el patrimonio industrial, entre otros.

Más información

Web de la revista ‘Eix’

Presentació de la revista ‘Eix. Cultura industrial, tècnica i científica’ a Manresa

L’acte tindrà lloc el proper dimarts 24 de juliol, a les 19.00 h, al passeig Pere III, davant de l’edifici del Casino

La revista Eix és una publicació conjunta del mNACTEC i el seu Sistema territorial que vol difondre el patrimoni i la cultura científica i tècnica de la societat industrial catalana

El proper dimarts 24 de juliol es farà a Manresa la presentació de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica. L’acte públic de presentació tindrà lloc a les 19.00 hores al passeig Pere III, davant de l’edifici del Casino, i comptarà amb la presència de la regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; el director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), Jaume Perarnau, i la directora del Museu de la Tècnica de Manresa, Alba Subirana.

Eix és una publicació semestral divulgativa que vol donar a conèixer i difondre el patrimoni i la cultura científica i tècnica de la societat industrial catalana. La revista està editada pel mNACTEC i el seu Sistema Territorial. El primer número de la revista va sortir publicat al maig del 2016.

La publicació tracta temes de patrimoni industrial i científic, turisme industrial, patrimoni industrial al món i es fa ressò de la tasca dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC. Eix té un to divulgatiu per arribar al públic general, oferint el contingut d’una manera planera, moderna i rigorosa.

La revista presenta un dossier central que tracta en profunditat un tema concret; articles sobre elements destacats del patrimoni industrial català, marques emblemàtiques o patrimoni desconegut; dobles pàgines fotogràfiques; col·laboracions i perspectives d’especialistes; entrevistes, i propostes d’escapades pel patrimoni industrial, entre d’altres.

 

Més informació

Web de la revista ‘Eix’

Presentation of the magazine ‘Eix. Cultura industrial, tècnica i científica’ in Manresa

The event will take place on Tuesday, July 24, at 7:00 pm, on Passeig Pere III, in front of the Casino building

Eix magazine is a joint publication of mNACTEC and its Territorial System that seeks to disseminate the heritage and the scientific and technical culture of Catalan industrial society

Next Tuesday 24th of July, the presentation of the magazine Eix will be held in Manresa. The public presentation ceremony will take place at 7:00 pm on Passeig Pere III, opposite the Casino building, and will be attended by the Councilor for Culture and Youth of the City Council of Manresa, Anna Crespo; the director of the National Museum of Science and Technology of Catalonia (mNACTEC), Jaume Perarnau, and the director of the Museum of Technical of Manresa, Alba Subirana.

Eix is a biannual publication that aims to publicize and disseminate the heritage and the scientific and technical culture of the Catalan industrial society. The magazine is edited by mNACTEC and its Territorial System. The first issue of the magazine was published in May 2016.

The publication deals with subjects of industrial and scientific heritage, industrial tourism, industrial heritage in the world and echoes the work of the museums of the Territorial System of mNACTEC. Axis has an informative tone to reach the general public, offering content in a plan, modern and rigorous way.

The magazine presents a central dossier that deals in depth with a specific subject; articles on outstanding elements of Catalan industrial heritage, emblematic brands or unknown patrimony; double photo pages; collaborations and perspectives of specialists; interviews, and proposals for industrial heritage trips, among others.

More information

Web of the magazine ‘Eix’

Les raretés de l’eau

Pour la déformation professionnelle, quand j’observe l’eau, malgré sa transparence, je vois toujours un photomètre de molécules d’oxygène et d’hydrogène en faire le leur.

70% de notre planète est de l’eau, mais nous disons “Terre”. On le trouve partout, mais surtout dans la mer (97%). C’est pourquoi l’eau est essentiellement de l’eau salée. Mais il y a aussi quelque chose de doux: dans les rivières, dans le sous-sol, dans les calottes polaires. À la maison nous l’avons toujours disponible, en ouvrant soit un robinet soit une bouteille achetée au magasin: on ne sait pas quoi nous avons!

Il est considéré comme fondamental pour l’existence de la vie. Il n’y a aucun mode de vie connu qui se déroule en son absence complète. Nous l’utilisons pour tout. Nous utilisons tellement que nous ne pourrions jamais dire que l’eau est rare. Mais il est, et très heureusement. L’eau est une molécule composée d’un atome d’oxygène et de deux atomes d’hydrogène (H2O) et possède des caractéristiques physico-chimiques qui la rendent unique. Le comportement de la nature de l’eau et de la glace n’est pas ce qu’il devrait être, et grâce à ce fait – que l’eau est rare – nous existons. À l’état solide, il est moins dense qu’en phase liquide et pour cette raison la glace flotte et ne coule pas. Si ce n’était pas le cas, la glace coulerait et le froid gèlerait l’eau de surface, qui coulerait aussi, et nous atteindrions un point où tout serait de la glace et il n’y aurait pas d’eau: des êtres humains. En l’an 1611, Galilée, à la suite de ce fait, a écrit le Discours sur les corps qui flottent dans l’eau ou se sont déplacés, dans lesquels il affirmait que l’eau était dilatée ou ruminée. Tous les liquides augmentent la densité lorsqu’ils sont refroidis, mais en dessous
à partir de 4 ° le volume de l’eau augmente et, par conséquent, sa densité est réduite.

L’eau est la seule substance que l’on puisse trouver dans des conditions environnementales solides, liquides et gazeuses. Bien que ce soit une molécule simple, elle a une nature extrêmement complexe et anormale due aux ponts hydrogène, qui sont les liens qui les unissent. En tant que gaz, c’est l’un des plus légers connus; En tant que liquide, il est beaucoup plus dense que prévu. En tant que solide, il est beaucoup plus léger que ce qu’il serait par rapport à son état liquide.

L’eau bout à 100 °, mais si elle suit la logique de ses compagnons du tableau périodique, elle devrait bouillir en dessous des 80 ° … sous zéro! La même chose se produit avec son point de congélation: s’il se comporte comme le reste de son groupe, il devrait geler à environ 100 ° sous zéro! L’eau est le liquide ayant la plus grande tension superficielle après le mercure.

Grâce à ce phénomène, les insectes peuvent marcher tranquillement sur eux sans sombrer, et les gouttes de rosée glissent à travers les feuilles des arbres. C’est un excellent lubrifiant et en même temps une prise en main incroyable. Il patine sur lui et en même temps il est capable de coller avec une grande force (essayez de mettre en contact avec deux feuilles de verre cristallin et vous verrez que cela coûte beaucoup de les délier).

L’eau est un solvant universel, l’eau … pourrait être l’écriture de pages et plus de pages sur ses anomalies, bien que
Je finirai par l’un des plus méconnus et en même temps plus curieux et récent: l’effet Mpemba, qui se résume à cette question: pourquoi l’eau chaude, dans certains contextes, gèle-t-elle avant le froid? Cet effet, qui contredit apparemment le Vica, avait déjà été détecté par Aristote il y a plus de deux mille ans, mais ce n’est que récemment, en 1969, qu’un étudiant tanzanien, Erasto Mpemba, a fait cela. demandez à votre professeur un jour en classe. Il a expliqué qu’un mélange de crème glacée chaude était congelé avant qu’il ne fasse froid.

C’est à partir de cette anecdote que l’étudiant et un autre professeur ont rédigé un document technique le concernant thème; un sujet qui, pour le moment, bien qu’il y ait beaucoup de théories, n’a toujours pas de réponse consensuelle. En fait, dans un L’article publié l’année dernière semblait être les «coupables» de cet effet étant les liens du pont hydrogène à nouveau.

En résumé, alors, on peut dire, familièrement, que l’eau va à la sienne; Heureusement

David Güell, chef adjoint de depuration d’Aigües de Manresa

The rarities of water

For professional deformation, when I observe the water, despite its transparency, I always see a photometer of oxygen and hydrogen molecules making it theirs.

70% of our planet is water, but we say “Earth.” We find it everywhere, but above all in the sea (97%). That’s why water is basically saltwater. But there is also something sweet: in the rivers, in the subsoil, in the polar ice caps. At home
We always have it available, opening either a tap or a bottle purchased from the store: we do not know what
we have!

It is considered fundamental for the existence of life. There is no known way of life that takes place in its complete absence. We use it for everything. We use so much that we would never be able to say that water is rare. But he is, and very much luckily. Water is a molecule that is composed of an oxygen atom and two of hydrogen (H2O) and has some physicochemical characteristics that make it unique. The behavior of the nature of water and ice is not what it should be, and thanks to this fact – that water is rare – we exist. In solid state it is less dense than in liquid phase and for that reason the ice floats and does not sink. If it were not so, the ice would sink and the cold would freeze the surface water, which would also sink, and we would reach a point where everything would be ice and there would be no water: human beings. In the year 1611, Galileo, as a result of this fact, wrote the Speech on the bodies that float in the water or moved, in which it affirmed that the water was dilated or ruminated. All fluids increase density when cooled, but below
from 4 ° the volume of the water increases and, therefore, its density is reduced.

Water is the only substance that can be found in solid, liquid and gaseous environmental conditions.
Although it is a simple molecule, it has an extremely complex and anomalous nature due to hydrogen bridges, which are the links that unite them. As a gas, it is one of the lightest known; As a liquid, it is much denser than one should expect; As a solid, it is much lighter than it would be compared to its liquid state.

The water boils to 100 °, but if it follows the logic of its companions of the periodic table, it would have to boil below the 80 ° … under zero! The same happens with its freezing point: if it behaves like the rest of its group, it should freeze at about 100 ° under zero! Water is the liquid with the largest surface tension after mercury.

Thanks to this phenomenon, insects can walk quietly over them without sinking and the drops of the dew, sliding through the leaves of the trees. It is an excellent lubricant and at the same time has an unbelievable grip. It skates on it and at the same time it is able to stick with great force (try to put in contact with two sheets of crystalline glass and you will see that it costs much to untie them).

Water is a universal solvent, water … could be writing pages and more pages about its anomalies, though
I’ll end up with one of the most unknown and at the same time more curious and recent: the Mpemba effect, which can be summed up with this question: why does hot water, in certain contexts, freeze before the cold? This effect, which apparently contradicts the psychology, had already been detected by Aristotle more than two thousand years ago, but it was not until recently, in 1969, when a Tanzanian student, Erasto Mpemba, did this ask your teacher a day in class. He explained that a mixture of hot ice cream was frozen before it was cold.

It was from this anecdote that the student and another professor wrote up a technical document about him
theme; a topic that, for the moment, although there are many theories, it still has no consensual response. In fact, in an  article published last year seemed to be the “culprits” of this effect being the hydrogen bridge links again.

In summary, then, it can be said, colloquially, that water goes to its own; Luckily.

David Güell, deputy chief of debugging of Aigües de Manresa

Las rarezas del agua

Por deformación profesional, cuando observo el agua, a pesar de su transparencia, siempre veo un montón de moléculas de oxígeno e hidrógeno haciendo de las suyas.

El 70% de nuestro planeta es agua, pero hay decimos “Tierra”. Encontramos por todas partes, pero sobre todo en el mar (un 97%). Por eso el agua es básicamente salada. Pero también hay de dulce: los ríos, en el subsuelo, en los casquetes polares. En casa
siempre tenemos de disponible, abriendo ya sea un grifo o una botella comprada en la tienda: no sabemos lo que
tenemos!

Se considera fundamental para la existencia de la vida. No se conoce ninguna forma de vida que tenga lugar en su ausencia completa. En usamos para todo. En usamos tanta que nunca se nos ocurriría decir que el agua es rara. Pero es, y muy por suerte. El agua es una molécula que está compuesta por un átomo de oxígeno y dos de hidrógeno (H2O) y tiene unas características fisicoquímicas que la hacen única. El comportamiento de la naturaleza del agua y el hielo no es lo que debería ser, y gracias a este hecho -que el agua sea raramente existimos. En estado sólido es menos densa que en fase líquida y por eso el hielo flota y no se hunde. Si no fuera así, el hielo se hundiría y el frío congelaría el agua superficial, que también se hundiría, y llegaríamos a un punto en que todo sería hielo y no habría nada de agua: adiós humanidad. En 1611, Galileo, a raíz de este hecho, escribió el Discurso sobre los cuerpos que flotan en el agua o se mueven, en el que afirmó que el agua era dilatada o rarificada. Todos los líquidos aumentan la densidad cuando se enfrían, pero por debajo
los 4 ° el volumen del agua aumenta y, por tanto, se reduce su densidad.

El agua es la única sustancia que en condiciones ambientales terrestres puede encontrarse en estado sólido, líquido y gaseoso.
Aunque sea una simple molécula, tiene un carácter extremadamente complejo y anómalo debido a los puentes de hidrógeno, que son los enlaces que las unen. Como gas, es uno de los más ligeros que se conocen; como líquido, es mucho más denso de lo que cabría esperar; como sólido, es mucho más ligero de lo que tocaría en comparación con su estado líquido.

El agua hierve a 100 °, pero si sigue la lógica de sus compañeros de la tabla periódica, debería hervir por debajo de los 80 ° … bajo cero! Pasa lo mismo con su punto de congelación: si se comportara como el resto de su grupo, debería helarse a unos 100 ° bajo cero! El agua es el líquido con la tensión superficial más grande después del mercurio.

Gracias a este fenómeno, los insectos pueden pasear tranquilamente por encima sin hundirse y las gotas de rocío, deslizarse por las hojas de los árboles. Es un lubricante excelente y al mismo tiempo tiene un poder de adherencia insólito. Hay patines encima y al mismo tiempo es capaz de enganchar con mucha fuerza (prueba de poner en contacto dos láminas de vidrio muelles y comprobarás que cuesta mucho despegarse las).

El agua es un solvente universal, el agua … podría estar escribiendo páginas y más páginas sobre sus anomalías, pero
acabaré con una de las más desconocidas y al mismo tiempo más curiosas y recientes: el efecto Mpemba, que se puede resumir con esta pregunta: ¿por qué el agua caliente, en determinados contextos, se congela antes que la fría? Este efecto, que aparentemente entra en contradicción con la vsica, ya la había detectado Aristóteles hace más de dos mil años, pero no fue hasta hace poco, en 1969, cuando un estudiante de Tanzania, Erasto Mpemba, hizo esta pregunta a su profesor un día a clase. Le explicó que una mezcla de helado caliente se le congelaba antes de que una de cal.

Fue a partir de esta anécdota que el estudiante y otro profesor redactaron un documento técnico sobre el
tema; un tema que, por ahora, aunque hay muchas teorías, todavía no tiene una respuesta consensuada. De hecho, en un artículo publicado el año pasado parecía que los “culpables” de este efecto volvían a ser los enlaces puente de hidrógeno.

En resumen, pues, se puede decir, coloquialmente, que el agua va a la suya; por suerte.

David Güell, jefe de depuración de Aguas de Manresa

Les rareses de l’aigua

Per deformació professional, quan observo l’aigua, tot i la seva transparència, sempre hi veig un fotimer de molècules d’oxigen i hidrogen fent-ne de les seves.

El 70% del nostre planeta és aigua, però n’hi diem “Terra”. En trobem per tot arreu, però sobretot al mar (un 97%).  Per això l’aigua és bàsicament salada. Però també n’hi ha de dolça: als rius, al subsòl, als casquets polars. A casa
sempre en tenim de disponible, obrint ja sigui una aixeta o bé una ampolla comprada a la botiga: no sabem el que
tenim!

Es considera fonamental per a l’existència de la vida. No es coneix cap forma de vida que tingui lloc en la seva absència completa. En fem servir per a tot. En fem servir tanta que mai se’ns acudiria dir que l’aigua és rara.  Però n’és, i molt per sort. L’aigua és una molècula que està composta per un àtom d’oxigen i dos d’ hidrogen ( H2O ) i té unes característiques fisicoquímiques que la fan única. El comportament de la naturalesa de l’aigua i el gel no és el que hauria de ser, i gràcies a aquest fet ‒que l’aigua sigui rara‒ existim. En estat sòlid és menys densa que en fase líquida i per això el gel flota i no s’enfonsa. Si no fos així, el gel s’enfonsaria i el fred congelaria l’aigua superficial, que també s’enfonsaria, i arribaríem a un punt en què tot seria gel i no hi hauria gens d’aigua: adeu humanitat. L’any 1611, Galileu, arran d’aquest fet, va escriure el Discurs sobre els cossos que floten a l’aigua o s’hi mouen, en el qual va afirmar que l’aigua era dilatada o rarificada. Tots els líquids augmenten la densitat quan es refreden, però per sota
dels 4° el volum de l’aigua augmenta i, per tant, es redueix la seva densitat.

L’aigua és l´única substància que en condicions ambientals terrestres pot trobar-se en estat sòlid, líquid i gasós.
Encara que sigui una simple molècula, té un caràcter extremadament complex i anòmal a causa dels ponts  d’hidrogen, que són els enllaços que les uneixen. Com a gas, és un dels més lleugers que es coneixen; com a líquid,  és molt més dens del que caldria esperar; com a sòlid, és molt més lleuger del que tocaria en comparació amb el seu estat líquid.

L’aigua bull a 100°, però si seguís la lògica dels seus companys de la taula periòdica, hauria de bullir per sota els  80°… sota zero! Passa el mateix amb el seu punt de congelació: si es comportés com la resta del seu grup, hauria de gelar-se a uns 100° sota zero! L’aigua és el líquid amb la tensió superficial més gran després del mercuri.

Gràcies a aquest fenomen, els insectes poden passejar-hi tranquil·lament per sobre sense enfonsar-se i les gotes de la rosada, lliscar per les fulles dels arbres. És un lubricant excel·lent i alhora té un poder d’adherència insòlit. Hi  patines al damunt i al mateix temps és capaç d’enganxar amb molta força (prova de posar en contacte dues làmines de vidre molles i comprovaràs que costa molt de desenganxar-les).

L’aigua és un solvent universal, l’aigua… podria estar escrivint pàgines i més pàgines sobre les seves anomalies, però
acabaré amb una de les més desconegudes i alhora més curioses i recents: l’efecte Mpemba, que es pot resumir amb aquesta pregunta: per què l’aigua calenta, en determinats contexts, es congela abans que la freda? Aquest efecte, que aparentment entra en contradicció amb la vsica, ja l’havia detectat Aristòtil ara fa més de dos mil anys, però no va ser fins fa ben poc, el 1969, quan un estudiant de Tanzània, Erasto Mpemba, va fer aquesta pregunta al seu professor un dia a classe. Li va explicar que una mescla de gelat calent se li congelava abans que una de freda.

Va ser a partir d’aquesta anècdota que  l’estudiant i un altre professor van redactar un document tècnic sobre el
tema; un tema que, ara com ara, tot i  que hi ha moltes teories, encara no té una resposta consensuada. De fet, en un
article publicat l’any passat semblava que els “culpables” d’aquest efecte tornaven a ser els enllaços pont d’hidrogen.

En resum, doncs, es pot dir, col·loquialment, que l’aigua va a la seva; per sort.

David Güell, cap de depuració d’Aigües de Manresa