Relacionar-se implica transitar per l’inestable

Publicat el 19 de juny de 2018

L’aigua és vida. Una frase senzilla i concisa, motiu de més d’una campanya publicitària pel seu protagonisme. I què
me’n dieu de la vida? La vida és un regal. Vet aquí una altra frase també recorrent . Les dues esmenten conceptes que podem considerar instruments l’un de l’altre. La vida és un instrument que tenen les persones per desenvolupar-se al llarg d’un temps determinat. I l’aigua, és un dels recursos que més surt a les converses. És un bé escàs que sovint no ocupa el lloc que li correspon. Amb les persones passa el mateix.

És des d’aquesta perspectiva, que l’aigua i les persones com a recursos passen a ser motiu de la nostra cura i interès. És en aquest precís moment quan la nostra intencionalitat queda clarament manifesta. És el moment que en el que deixem l’aixeta oberta sense control o ens cuidem d’estimar i preservar el que tenim per poder augmentar les seves  possibilitats i desenvolupament. És el moment en el què adoptem el rol d’actors o de públic. De la mateixa manera  que no podem entendre la nostra supervivència sense la presencia de l’aigua, no podem percebre el sistema  empresarial sense les persones. Persones capaces de liderar, gestionar i assolir els objectius que la organització planteja. Digueu-me  si no, què pot fer un director de cinema sense guió ni actors? Res de res. El resultat està  sempre vinculat als nostres recursos.

Per a una empresa com Aigües de Manresa, tenir cura dels seus treballadors esdevé una realitat present i  integradora dels seus valors organitzatius. De fet, va ser així, a partir d’aquesta idea que va néixer aquest article i la meva col·laboració amb  l’empresa com a professional del coaching i la formació en l’entorn laboral. L’objectiu  d’Aigües de Manresa era portar a terme un projecte de transformació i desenvolupament per construir, des d’una  òptica integradora, un model relacional cap a la millora d’habilitats i competències on l’individu es fa responsable i creix.

Aquest projecte, passa per la integració en la cultura corporativa de la idea de que els objectius s’assoleixen amb els
processos de treball, però la qualitat en les relacions és el què n’assegura la permanència, fluïdesa i sostenibilitat. Un gran descobriment! Ens n’hem adonat de que els conflictes i les palanques de creixement les trobem molt sovint en  l’àrea de les relacions i no en les de la tasca en si. Gràcies a aquesta revelació, adquirim consciència de grup quan veiem que les nostres accions tenen un impacte dins el departament, però també en el company del costat o en el  nostre col · laborador. Un cop en som conscients ja no hi ha marxa enrere, només podem treballar cap el canvi.
Pas a pas, amb fermesa i confiança. Amb esforç i amb compromís. Amb alegria. I es quan ja ens trobem en
aquest nou paisatge, que les persones recuperen el protagonisme que es mereixen en favor de l’eficiència
vinculada al seu benestar. Treballadors feliços comporten sistemes feliços.

És per això, estimats lectors, que em  dedico a acompanyar a persones i empreses en etapes de canvi. El canvi és, com el conflicte, quelcom inherent a  l’ésser humà i a les organitzacions: està present en el nostre dia a dia. No el podem obviar,  però sí que podem decidir i escollir la nostra actitud envers aquest canvi, l’energia que li poso i l’estima amb el que el gestiono. Això sí que està al meu abast i a la teva mà. Vés per on! Igual que cada gota d’aigua es única, cada individu és una peça valuosa mereixedora de reconeixement dins l’engranatge organitzacional.

Raquel Aguilera, CEO d’Auctuson