L’aigua de l’aixeta

Publicat el 19 de maig de 2017

L’any 2016, el laboratori d’Aigües de Manresa va analitzar 6.000 mostres associades al control de l’aigua de consum (un 47% del total de les mostres analitzades).

 

Les anàlisis de l’aigua contemplen totes les etapes de la potabilització de l’aigua, l’abans, el durant i el després. Aquestes mostres incloïen controls de,

 

  • Les captacions (aigües de pou i aigües superficials), comprovant-se la qualitat de l’aigua crua de l’aigua que es potabilitza.

 

  • Les ETAP o plantes potabilitzadores i els dipòsits capçalera, comprovant-se el seu funcionament i efectivitat en el procés de tractament i desinfecció de l’aigua, durant la seva potabilització, abans que aquesta sigui lliurada a la xarxa de consum.

 

  • L’aigua de consum a la xarxa, dipòsits i a l’aixeta del consumidor, quan ja està a disposició de l’usuari.

 

L’aigua, des del punt de vista sanitari, es considera com un aliment, requerint de l’anàlisi i control pròpies d’aquests. L’aigua és apta pel consum si s’acompleixen els criteris sanitaris que s’imposen al Reial Decret 140/2003 i, al “Pla de Vigilància i Controls Sanitaris de les Aigües de Consum Humà de Catalunya” publicat per la Generalitat de Catalunya.

 

Una de les funcions del laboratori és el control sanitari de l’aigua de consum. És a dir, l’avaluació respecte l’esmentada normativa de si l’aigua acompleix les condicions d’aigua apta pel consum, a partir de totes les anàlisis que efectua.

 

En l’actualitat, el laboratori d’Aigües de Manresa el composen 10 persones i, és capaç de determinar tots els paràmetres analítics que consten a l’esmentada normativa. Per tant, és autònom respecte la consecució dels resultats que es necessiten per avaluar la qualitat de l’aigua.

 

Després de l’entrada en vigor del Reial Decret 140/2003, el laboratori es va equipar amb cromatògrafs de gasos per poder determinar paràmetres orgànics. Des de llavors, s’han anat implantant paulatinament les tècniques d’anàlisi cromatogràfiques. Recentment, s’ha implementat un procediment per analitzar compostos odorífers, com és la “geosmina”, un compost no tòxic, però que a concentracions molt baixes pot donar a l’aigua gust i olor a terra.

 

L’objectiu principal del laboratori és participar en la millora contínua del servei de subministrament de l’aigua de consum, atenent a les seves dues funcions, l’anàlisi i el control sanitari.

 

Eva Corbella, cap del Laboratori d’Aigües de Manresa