El vàter no és una paperera

Publicat el 15 d'octubre de 2016

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula Biodegradació com la transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un microorganisme.

D’ençà que es van posar de moda les tovalloletes humides com a alternativa al paper higiènic, van passar a ser companys de viatge d’altres impropis que transiten per les canonades i van augmentar els maldecaps dels mateixos usuaris i les empreses gestores del sanejament municipal per culpa dels embussaments que provoquen, començant pels desguassos particulars i acabant a les canonades, estacions de bombament i depuradores d’aigües residuals.

Les tovalloletes són biodegradables, sí, però també n’és, per exemple, el vidre i no se t’acut tirar-ne al vàter (calen uns 4000 anys per la seva descomposició). El problema no és tant la biodegradació com el temps que tarden en desfer-se en l’aigua. No passa com amb el paper higiènic que es desfà immediatament, si no que arriben intactes a les instal·lacions.

Segons dades de l’Associació d’Empreses d’Abastament i Sanejament d’Europa (EurEau), generen una despesa d’entre 500 i 1000 milions d’euros a l’any. D’altres estudis fets per l’Asociación Española de Abastecimiento de Aguas (AEAS) ho han quantificat entre 4 i 6 € per habitant i any l’augment de la despesa de manteniment i explotació de les instal·lacions. El que és evident és que són molts diners que ens podem estalviar si fem les coses ben fetes.

Bona part d’aquesta problemàtica és deguda a que els fabricants d’aquestes tovalloletes etiqueten aquests productes amb missatges enganyosos com ara que es poden llençar a la tassa perquè són biodegradables.

Per evitar els problemes mediambientals i econòmics provocats per obstruccions i danys als equips de la xarxa del clavegueram i estacions depuradores, les organitzacions i entitats operadores d’aigües residuals de tot el món, entre elles Aigües de Manresa, han signat una declaració on acorden, bàsicament, el què es pot llençar al vàter i el què no, i reclamen als fabricants d’aquestes tovalloletes i altres productes d’higiene personal, claredat en el seu etiquetatge.

Entre tots hem d’aconseguir capgirar aquest hàbit, tots hi guanyarem.

David Güell, cap de Depuració d’Aigües de Manresa