Arriba el temps de … Poti Poti de l’horta Bagenca

Els Fogons Gastronòmics del Bages presenten la nova temporada gastronòmica

En aquesta presentació comptaran amb la col•laboració del Parc de la Sèquia, L’associació L’Era i Mengembages, i així tancar el cercle de producció, distribució i consum

L’objectiu de la temporada és destacar la gran varietat i riquesa dels productes de l’horta bagenca i crear sinèrgies entre les entitats que hi treballen


 L’Associació els Fogons del Bages, que es va donar a conèixer el febrer d’aquest any, presenta la temporada de Temps de Poti Poti de l’horta bagenca. Aquesta temporada que es va iniciar el passat 25 de juliol i que s’allargarà fins el 14 de setembre, vol donar a conèixer la gran varietat de productes que oferim des de la comarca del Bages.


Els 26 restaurants que formen part de l’Associació, inclouran en les seves cartes o menús, plats especials del temps de Poti Poti. Així els plats dels restaurants bagencs s’ompliran de sabors intensos, i que volen reflectir la riquesa i poder de les terres del Bages.


Joan Vinyes, com a representant del Consell Comarcal i president del Geoparc, ha obert la roda de premsa expressant la seva satisfacció en la realització d’aquest tipus d’actes conjunts. Ha remarcat “la importància d’activitats com aquesta que lliguen territori, identitat i gastronomia”, així com la “pedagogia que cal seguir fent per ensenyar a la gent quins productes hi ha a cada temporada”.


Seguidament ha passat la paraula a Benvingut Aligué, president de l’associació Fogons Gastronòmics del Bages que ha agraït l’assistència de totes les entitats que hi col•laboren. I ha explicat que “la idea de treballar conjuntament amb productors i distribuïdors, serveix per fer més efectiu, més realista i oferir un millor producte al consumidor final”.

COL•LABORACIONS PER TANCAR EL CERCLE

En aquesta primera edició del Temps de Poti Poti s’ha volgut comptar amb algunes de les entitats que fan possible l’arribada d’aquests productes a les nostres taules. Per l’Associació els Fogons Gastronòmics del Bages és considera imprescindible, i sobretot enriquidor, crear una xarxa de col•laboracions, i per això s’ha contactat amb tres entitats més que permeten “tancar el cercle” de la producció, distribució i consum dels productes de l’horta bagenca.

El Parc de la Sèquia

Laia Muns, coordinadora del Parc de la Sèquia, ha mostrat el seu entusiasme en l’activitat, perquè lliga perfectament amb la tasca de “difusió del territori i de donar a conèixer el regadiu que el Parc de la Sèquia porta temps fent”.

El Parc de la Sèquia és un conjunt d’equipaments que van néixer a l’entorn del canal de la Sèquia per donar-ne a conèixer els valors lúdics, didàctics i patrimonials, i posicionar-lo com el què és, un dels principals atractius de la comarca.

Una de les vessants en què el Parc està dirigint més esforços darrerament, és en la promoció i difusió del regadiu a l’entorn de Manresa. Aquest regadiu, s’abasteix, des del segle XIV, de l’aigua que ens arriba pel canal de la Sèquia, i ha permès, al llarg de més de 600 anys, gaudir d’un dels regadius amb més varietat de productes de Catalunya, que floreix especialment en l’època estiuenca.

La cooperativa Mengembages

Alba Rojas, de MengemBages, ha explicat que ells col•laboren en el projecte fent arribar els productes als diferents restaurants, i ha destacat la “riquesa i varietat de productes locals, i amb una qualitat molt alta”.

Mengembages serà la plataforma de distribució de producte local que participa en el projecte Fogons del Bages entre restauradors i productors.

La cooperativa sense ànim de lucre, Frescoop, a través de la seva marca mengemBages, ha aconseguit reunir un elevat nombre de petits productors alimentaris del Bages i comarques properes i s’ha convertit en la plataforma de referència en la distribució del producte de proximitat del Bages i comarques veïnes.

Després de fer grans esforços per poder acostar el producte de proximitat al client final ara ha creat una plataforma de distribució per a col•lectivitats i restauració, seguint així la seva tasca de promoció i revalorització del productes de la zona.

Associació l’Era


Xènia Torras, de l’Associació l’Era ha explicat en què consisteix el projecte Esporus, que vol conservar les varietats locals que han estat oblidades durant molts anys. En aquests darrers temps han notat un “augment de la demanda de llavors per part dels productors”, però també ha comentat que “els restauradors són els que tenen la capacitat de dir quins serveixen més o menys bé per cuinar, i així treure’n el màxim profit culinari”.


L'Era és una associació que impulsa l'agricultura ecològica i l'agroecologia. Treballa per a una agricultura i una ramaderia ben fetes, ecològiques, respectuoses amb els ecosistemes i amb els cicles biològics i que ofereixin aliments de qualitat, recuperant el patrimoni de les varietats locals i rebutjant les llavors transgèniques. La gent de L'Era creu en un sector agrari amb més reconeixement per part de la societat, que pugui establir relacions comercials justes entre països i capaç de refer la sobirania alimentària del nostre territori. I també en l'organització de consumidors per construir relacions directes amb els productors basades en la confiança. Els principals projectes són la revista Agrocultura, el Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada Esporus, la formació per adults i les tertúlies agroecològiques.

A través d'Esporus, L'Era conserva i divulga la biodiversitat agrícola del nostre territori. Es tracta d'un banc de llavors que cada any sembra algunes varietats per garantir la conservació de tot el conjunt. A més també fa la caracterització sempre que és possible, és a dir estudia les característiques, el maneig i les qualitats sensorials de les diferents varietats. Organitza jornades per millorar la formació en aquest camp i fa divulgació a través de xerrades i de presència en algunes fires especialitzades.


ELS PRODUCTES ESTRELLA DEL POTI POTI DE L’HORTA BAGENCA


L’acte ha acabat amb un tast de diferents platets de Poti Poti, acompanyats dels vins oferts per la D.O. Pla de Bages, que lliguen perfectament amb la idea i la filosofia del projecte.


En l’estació estiuenca, l’horta bagenca està en el seu punt apoteòsic i exultant. Després de la suor del sembrat i del regat, arriba el moment de gaudir de la recol•lecció de la collita. Un munt de productes ens arriben a taula: carbassons, albergínies, pebrots, alls, cogombres, melons, síndries, préssecs, figues, i sobretot els autòctons com:


– El tomàquet del Bages per excel•lència és el de Montserrat, presentant subespècies com el tomàquet rosa del Cardener o el de Mura. És buit de dins i la polpa és molt dolça i de gust intens, ideal per amanides i per farcir.


– El tomàquet d’esquena verd és un producte, encara que no autòcton, força representatiu. És tomàquet d’amanir, de forma rodona lleugerament aixafada. És molt carnós i sucós i no té massa aigua. És un gran producte per menjar en fresc i també per fer-ne conserva.


– L’albergínia blanca és una varietat que fins fa poc temps, havia estat exclusiva dels petits horts de la comarca. Amb la coordinació de la Fundació Alícia, el Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages i el Rebost del Bages (Consell Comarcal del Bages i Ajuntament de Manresa) n’estan promocionant la seva comercialització. El seu sabor és més suau i delicat que l’albergínia negra i té una textura molt melosa. Per aquest motiu i per què el seu contingut energètic és molt baix, es composa d’un 90% d’aigua, es compara amb un foie sense greix.

http://www.elsfogonsdelbages.cat/
http://www.parcdelasequia.cat/
http://www.associaciolera.org/
http://www.mengembages.coop/

El Museu de la Tècnica de Manresa acull l’exposició itinerant: Les Bótes d’Art

La mostra de VI_SUALS es podrà veure fins el 14 de setembre.

 

El Museu de la Tècnica de Manresa acollirà durant tot l’estiu aquesta exposició itinerant que va ser projectada dins el marc del VI_SUALS’13. Una exposició que consta de 14 obres d’art contemporani realitzades fent servir bótes de vi com a suport.


El projecte VI_SUALS’13, va crear-se amb l’objectiu de relacionar el vi i l’art contemporani de la comarca del Bages. Va ser un projecte coorganitzat per la TAV (Taula d’Arts Visuals de Manresa), la D.O. Pla de Bages i l’Ajuntament de Manresa, per mostrar d’una forma singular com la tradició vinícola de la comarca i de la ciutat es conjuga amb la creació més radical dels artistes del territori.


Els pintors, escultors i fotògrafs que varen intervenir sobre aquestes bótes cedides per 12 cellers, la D.O. Pla de Bages i la Confraria dels vins del Bages són: Susanna Ayala, Marina Berdalet, Eduard de Pobes, JoaquimFalcó, Lourdes Fisa, Àngels Freixenet, Elsa Guerrero, Roser Oduber, Ramon Oms, Agustí Panadés,Txema Rico, Montserrat Riu, Josep Maria Serrate i Eva Soto.

 

Juntament amb l’exposició Botes d’Art, es pot veure una col•lecció de trenta sis imatges que fotògrafs de Foto Art Manresa, van fer als artistes mentre transformaven les botes de vi en objectes d’art.

 

Imatges: Roberto Andres i Toni Galera, artista Susanna Ayala


Imatges: Josep Cruz i Ferran Faja, artista Marina Berdalet


Imatges: Roberto Andres i Toni Galera, artista Eduard de Pobes


Imatges: Yolanda Pradas i Sergi Romera: artista Joaquim Falcó


Imatges: Pura Travé i Josep Brunet, artista Lourdes Fisa


Imatges: Josep Cruz i Ferran Faja, artista Angels Freixanet


Imatges: Josep M. Perostes, artista Roser Oduber


Imatges: David Jimenez, artista Ramon Oms


Imatges: Lidia de la Cruz i Robert Santamaria, artista Agustí Penades


Imatges: Santi Bajona, artista Montserrat Riu


Imatges: Pura Travé i Josep Brunet, artista Josep M. Sarrate


Imatges: Angel Torrent, artista Eva Soto


El Museu de la Tècnica estarà obert durant tot l’estiu de dimarts a diumenge de 10 a 14h. L’adreça és carretera de Santpedor, 55 de Manresa. I podeu contactar amb nosaltres a través de la pàgina web www.parcdelasequia.cat, el telèfon 93 877 22 31 o el correu electrònic museu@parcdelasequia.cat.

Nova regulació de les bicicletes al Parc de l’Agulla

Aquesta ordenació permetrà resoldre alguns conflictes que havien aparegut al Parc

Des de fa uns dies s’han instal•lat uns plafons al Parc de l’Agulla delimitant-ne l’espai d’ús de bicicletes, permetent així una millor convivència entre vianants i ciclistes.

Aquesta nova ordenació de la circulació de bicicletes per l’interior del Parc, treballada conjuntament entre la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia i la Secció de Mobilitat de l’Ajuntament de Manresa, s’ha fet amb la idea de permetre connectar el camí de les Aigües amb el camí de la Sèquia passant per dins del Parc de l’Agulla, en concret per la llera del llac, d’una manera més còmoda i sense destorbar la gent que estigui gaudint de la tranquil•litat de les zones boscoses i d’esbarjo, on queda prohibida la circulació. Els menors de 7 anys, sempre acompanyats d’un adult a peu, si que podran circular per les zones formigonades de tot l’entorn.

A més, s’ha habilitat una zona d’aparcament de bicicletes al Centre de visitants, per així, aquell qui vulgui, pugui deixar la bicicleta lligada i gaudir del Parc, i en aquest aparcament s’ha instal•lat un tòtem informatiu amb l’itinerari ciclista que connecta el Parc de l’Agulla amb la Zona esportiva El Congost passant pel centre de la ciutat.

La nova ordenació s’ha fet d’acord a l’ordenança de circulació i mobilitat de l’Ajuntament de Manresa


Article 9. Circulació amb bicicletes i altres vehicles sense motor
1. Les bicicletes poden circular per la calçada, per àrees de vianants i per les zones senyalitzades específicament, excepte en moments d’aglomeració de vianants, en què hauran de baixar de la bicicleta i anar a peu.
2. No es pot circular per les voreres que no estiguin senyalitzades específicament per circular-hi, excepte els menors de 7 anys acompanyats per un adult a peu.

Ja tenim data per la Transèquia 2015

Finalment podem dir-vos quina serà la data per a la propera Transèquia, i així reservar-vos-la al calendari. El 15 de març de 2015, celebrerem la 31ena edició de la Transèquia, i ja em començat a escalfar motors perquè en pogueu gaudir tant o més que els altres anys.